Omar Khayyam: Matemàtic, astrònom i poeta sufi
Omar Khayyam (persa: غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشابوری, Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
També se l'anomena Omar al-Khayyami o ‘Umar Ḫayyām (Gran Enciclopèdia Catalana).
  | |
| Nom original | (fa) حکیم عُمَر خَیّام نیشابوری (ar) غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشاپوری |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشاپوری 18 maig 1048 Nixapur (Imperi Seljúcida) |
| Mort | 4 desembre 1131 (83 anys) Nixapur (Imperi Seljúcida) |
| Sepultura | Mausoleu d'Omar Khayyam 36° 09′ 57″ N, 58° 49′ 20″ E / 36.165889°N,58.822281°E |
| Dades personals | |
| Religió | Islam i ateisme |
| Director de tesi | Bahmanyàr |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia, matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | matemàtic, músic, astròleg, escriptor, filòsof, poeta, lletrista, astrònom, físic |
| Període | Edat mitjana |
| Gènere | Ruba'i |
| Moviment | Literatura persa, filosofia persa i Edat d'or de l'islam |
| Alumnes | Al-Isfizari, Al-Khazini i Nizami Aruzi Samarcandí |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
      | |
Biografia
Tot i que algunes fonts afirmen que va néixer prop de Balkh (nord de l'actual Afganistan) on hauria passat la seva primera infantesa, sembla més probable el seu naixement i estudis a Nixapur (actual Iran). on la seva família tenia un negoci de tendes de campanya. En la seva educació a Nixapur va rebre influències de diferents corrents de pensament com el taoisme, la filosofia heraclítea, el budisme i l'upanixad. En acabar els estudis va estar a Samarcanda, on va compondre el seu tractat d'àlgebra, i a Isfahan, on va col·laborar en la construcció de l'observatori i de les taules astronòmiques. El 1074, a Isfahan, va reformar el calendari persa, establint la duració de l'any en 365,24219858156 días (una duració molt aproximada a la utilitzada actualment). En morir el sultà Màlik-Xah (1092) va fer la peregrinació a La Meca i el 1095 va retornar a Nixapur on va romandre fins la seva mort, continuat la seva aventura intel·lectual en aïllament.
Rebuda
Els diferents extractes biogràfics que es refereixen a Omar Khayyam el descriuen com a inigualable en coneixements i assoliments científics durant el seu temps. Per exemple, per l'autor de Firdaws al-tawārikh, autor deTārikh alfī, i al-Isfahani. Shahrazuri (m. 1300) l'estima molt com a matemàtic, i afirma que pot ser considerat com el successor d’Avicena en les diverses branques de l'aprenentatge filosòfic. Al-Qifti (m. 1248), tot i que no estava d'acord amb els seus punts de vista, admet que "no tenia igual en el seu coneixement de la filosofia natural i l'astronomia". Tot i ser aclamat com a poeta per una sèrie de biògrafs, segons Richard N. Frye «encara és possible argumentar que l'estatus de Khayyam com a poeta de primer rang és un desenvolupament relativament tardà».
Obra
Khayyam és un dels escasos personatges que han passat a la història com a gran poeta i gran matemàtic alhora.
És conegut, especialment fora de l'Iran, pels quartets (robaí) del llibre conegut com Els Robaiat d'Omar Khayyam (vegeu edicions en català més endavant) popularitzats des del 1859 per la traducció recreada del poeta anglès Edward FitzGerald.
Les seves contribucions matemàtiques inclouen el Tractat sobre la demostració de problemes d'àlgebra (1070), en què dona un mètode geomètric per resoldre una equació de tercer grau intersecant una hipèrbola amb un cercle.
També va contribuir a reformar el calendari, i podria haver proposat una teoria heliocèntrica, molt anterior a la de Copèrnic. El seu llegat és patent en la quantitat de cites d'autors posteriors i en els personatges i llocs anomenats en el seu honor, incloent-hi un cràter de la Lluna i un planeta nan.
Contribucions a les matemàtiques
En la seva obra sobre l'àlgebra, esmentada anteriorment, indica com resoldre equacions cúbiques i apunta solucions per a ordres superiors mitjançant segments i no nombres, és a dir, usant la geometria. En aquest camp va ser pioner en connectar la geometria amb l'àlgebra.
També va escriure dues obres sobre els Elements de Geometria d'Euclides. En una d'elles, comentant el Llibre V, discrepa de la definició de proporcionalitat establerta per Euclides. En l'altra intenta demostrar el cinquè postulat mitjançant el procediment dels angles agut, obtús i recte, cosa que el converteix en un antecedent dels quadrilàters de Saccheri o de Lambert.
Va ser ell el primer que anomenà X la incògnita d'una equació, establint així la formulació clàssica d'aquestes. Escrivia "shiy" per referir-se a l'element desconegut que calia esbrinar, nom que va ser trascrit com a "xay" en castellà i d'allà es va prendre la inicial que indica incògnita.
Va reformar el calendari persa i, gràcies al seu coneixement matemàtic i a les observacions astronòmiques que va dirigir, va afinar fins al punt de tenir un error d'un dia cada 3.770 anys, molt per sobre del calendari gregorià. Aquest calendari continua vigent en l'actualitat a l'Iran.
Contribucions a les humanitats
Tot i que existeix controversia sobre la seva autoria (alguns estudiosos han arribat a afirmar que el Rubaiyat no és seu), la seva contribució més famosa és en el camp de la poesia, marcada per l'hedonisme i el coneixement dels clàssics, que instava a llegir per conrear el coneixement, enfront de determinats corrents religiosos que rebutjaven els textos grecollatins per pagans. Les seves quartetes (ruba'i en àrab) han estat llegides en clau mística sufí, en les quals el vi, que apareix constantment, seria una al·legoria de la presència divina. Aquest vi també s'ha interpretat com a sinònim de gaudi, en un paper similar al del déu Dionís grec. Com que els musulmans tenen prohibit l'alcohol, alguns han volgut veure en aquests versos una prova de l'ateisme o nihilisme de l'autor.
Khayyam era, tanmateix un home creient, ja que sostenia que Déu era el fonament de l'ordre del cosmos, que havia establert les lleis que havien de ser desxifrades per l'ésser humà. Aquest Déu, però, no castigava les persones que buscaven el plaer, com sostenien els textos sagrats, sinó que era una instància abstracta i creadora. Dins la creació, distingia dos tipus d'éssers, els naturals, que tenen una existència independent en la natura, i els matemàtics, entesos com a propietats associades als primers, en la línia de la substància segona d'Aristòtil.
Traduccions al català
- Khayyâm, Omar. Esteve Serra (trad.). Rubaiyat. José J. de Olañeta, Editor, 1997. ISBN 978-84-7651-676-8.
- Khayyam, Omar. Ramon Vives Pastor (trad.), Pau Sarredell (ed.). Rubaiat. Res Publica, 2001. ISBN 84-89810-37-0.
- Khayyãm, Umar. Família Creus Brunat (ed.). Quartetes rubã'ïyyat. Centro de Estudios Internacionales de Biología y Antropología, 2004. ISBN 84-933643-0-4.
- Khayyam, Omar. Àlex Queraltó Bartrés (trad.). Quartetes d'Omar Khayyam. Adesiara Editorial, 2010. ISBN 978-84-92405-26-8.
Referències
Vegeu també
Bibliografia
- Aminrazavi, Mehdi. The Wine of Wisdm (en anglès). Simon & Schuster, 2013. ISBN 9781780744742.
- Dashti, Ali. In Search of Omar Khayyam (en anglès). Routledge, 2011. ISBN 978-0-415-60851-0.
- Boyle, John Andrew «Omar Khayyam: astronomer, mathematician and poet» (en anglès). Bulletin of John Rylands Library, Vol. 52, Num. 1, 1969, pàg. 30-45. DOI: 10.7227/BJRL.52.1.3. ISSN: 0301-102X.
- Loghmani, Nick M. Omar Khayyam: On the Value of Time (en anglès). Routledge, 2022. ISBN 978-0-367-64075-0.
- Mardia, K.V.. «Omar Khayyam, René Descartes and Solutions to Algebraic Equations». A: Ivor Grattan-Guiness (ed.). History of Mathematical Sciences (en anglès). Industtan Book Agency, 2004, p. 135-148. ISBN 978-81-85931-45-6.
- Ríos Madrid, Myriam «El vino com "quitapoenas" en la obra de Omar Khayyam» (en castellà). Poiésis, Vol. 12, Num. 24, 2012, pàg. 1-29. DOI: 10.21501/16920945.528. ISSN: 1692-0945.
- Robertson, John M. A Short History of Freethought: Volume I (en anglès). Outlook Verlag, 2018. ISBN 978-3-73267-223-3.
- Siadat, M. Vali; Tholen, Alana «Omar Khayyam: Geometric Algebra and Cubic Equations» (en anglès). Math Horizons, Vol. 28, Num. 1, 2021, pàg. 12-15. DOI: 10.1080/10724117.2020.1770495. ISSN: 1072-4117.
- Solaeche Galera, María Cristina «Omar Khayyam: las Matemáticas, la Nada, el Vino y la Amada» (en castellà). Divulgaciones Matemáticas, Vol. 10, Num. 1, 2002, pàg. 79-83. ISSN: 1315-2068.
- Vahabzadeh, Bijan «Al-Khayyām's Conception of Ratio and Proportionality» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 7, Num. 2, 1997, pàg. 247-263. DOI: 10.1017/S0957423900002356. ISSN: 0957-4239.
- Vaziry, Mostafa. The Confluence of Wisdom Along the Silk Road (en anglès). Vernon Press, 2022. ISBN 978-1-64889-257-8.
Enllaços externs
- Poesia.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Omar Khayyam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Youschkevitch, A.P.; Rosenfeld, B.A. «Al-Khayyām» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 abril 2024].
- «Omar Khayyam» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 11 abril 2024].
This article uses material from the Wikipedia Català article Omar Khayyam, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.