Llengües D'europa: Conjunt d' idiomes parlats o procedents d' Europa

Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp de coneixement anomenat eurolingüística.2019[cal citació]

Llengües D'europa: Classificació per famílies lingüístiques, Distribució de les llengües europees, Rànquing didiomes per parlants
Mapa de les llengües d'Europa

La gran majoria de les llengües europees es troben emparentades filogenèticament entre si, formant part de la família de llengües indoeuropees.

El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Belarús, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.2019[cal citació]

És la regió continental habitada on menys llengües hi ha del món. Açò és a causa de les normalitzacions de les llengües amb establiments antics de les gramàtiques i les minoritzacions de llengües planificades pels estats.

Classificació per famílies lingüístiques

Les llengües europees autòctones encara parlades en l'actualitat pertanyen a vuit famílies lingüístiques diferents (sent una d'elles el basc, llengua aïllada). Les dues principals famílies són les llengües indoeuropees i les llengües uralianes, seguides de les tres famílies de llengües caucàsiques i, a molta més distància, la resta.

Convé assenyalar que en l'Europa preromana es conjectura que hi havia altres llengües no indoeuropees. Aquestes, però, estan poc documentades i la seva classificació és dubtosa a causa d'aquesta escassetat de dades. La taula següent mostra les principals famílies de llengües.

Distribució de les llengües europees

Distribució de llengües a Europa
Les escriptures utilitzades a Europa:
  Llatí
  Grec
  Llatí i ciríl·lic
  Grec i llatí

En la següent taula es detallen les llengües i els llocs en els quals es parlen. Amb el teclat de l'encapçalament es pot modificar el seu ordre, organitzant-lo per famílies o per nombre de parlants nadius. Es detallen els estats europeus, encara que no en tots els casos s'aconsegueix determinar el nombre de parlants a Europa. Quan la referència indicava un ventall ampli de parlants s'ha pres una xifra intermèdia per poder establir les comparacions pertinents. Es consideren els idiomes diferents (amb excepció del serbocroat, en què es diferencien els glotònims jurídics), no els dialectes, encara que en alguns casos tinguin una arrel comuna i per tant mantinguin el nom comú (com per exemple el sòrab i l'alemany, que es diferencien en alts i baixos).

No es consideren els idiomes de territoris que estan fora del continent europeu que tenen administració dels diferents estats europeus. Entre aquests es troba el groenlandès (de la família de les llengües esquimoaleutianes) parlat a Groenlàndia i que pertany al Regne de Dinamarca, ja que geogràficament és del continent americà.

La llengua materna pot referir-se a diverses situacions i per tant cada individu pot tenir-ne diverses, com ocorre fonamentalment amb les llengües minoritzades (és a dir, les llengües la transmissió de les quals ha estat dificultada pels poders públics i per la cultura dominant, fent, en nombrosos casos, que hagin esdevingut llengües minoritàries). Per tant, el concepte de llengua materna, com va descriure Louise Dabène, professora de la Universitat Stendhal de Grenoble, fa referència a:

  • La llengua de la mare.
  • La primera adquirida.
  • La llengua que es coneix millor. Aquesta associada a la valoració subjectiva de l'individu pel que fa a les llengües que coneix.
  • La llengua adquirida de manera natural, és a dir, mitjançant la interacció amb l'entorn immediat, sense intervenció pedagògica i amb una activitat mínima, o sense, de reflexió lingüística conscient.
F-L Idioma Estimació de llengua materna a Europa Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
C - NO Abkhaz 80.000 Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
I - Il Albanès 4.300.000 Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
I - G Alemany
Alt Alemany
100.000.000 Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
I - G Alemany
Baix alemany
7.000.000 Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandeburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca
I - R Aragonès 10.000 Espanya (nord d'Aragó)
Af - S Arameu 1.000.000 Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
I - A Armeni 5.000.000 Armènia, Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
I - R Asturlleonès 165.000 Espanya (Astúries, Lleó, Zamora, Salamanca, Càceres i Cantàbria), Portugal (Miranda do Douro)
Al - T Azerí 5.500.000 Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
Al - T Baixkir 1.000.000 Federació Russa (Baixkortostan)
C - NE Batsi 3.400 Geòrgia
I - E Belarús 9.000.000 Belarús
I - E Bosnià 2.500.000 Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
I - C Bretó 300.000 França (Bretanya)
I - E Búlgar 10.000.000 Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
I - E Caixubi 3.000 Polònia (Vístula, Gdańsk i Gdynia)
Al - M Calmuc 160.000 Federació Russa (Calmúquia)
U - U Carelià 140.000 Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
I - R Català 9.400.000 Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
C - NE Txetxè 1.330.000 Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
I - E Txec 10.000.000 República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
C - NO Txerkès
Kabardí
900.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
C - NO Txerkès
Adigué
450.000 Federació Russa (Adiguèsia)
Al - T Txuvaix 1.330.000 Federació Russa (Txuvàixia)
I - C Còrnic 3.500 Cornualla (Gran Bretanya)
I - R Cors 100.000 França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
I - E Croat 7.000.000 Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
C - NE Daguestaneses 140.0000 Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
C - NE Daguestanès
Agul
12.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Akhvakh
5.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Andi
40.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Artxi
1.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Àvar
483.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Bagval
4.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Bezthi
2.500 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Botlij
3.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Budukh
1.000 Azerbaidjan
C - NE Daguestanès
Txamalal
4.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Darguà
280.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Ginukh
350 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Godoberi
2.500 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Gunzib
600 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Khinalugh
1.500 Azerbaidjan
C - NE Daguestanès
Khvarsa
2.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Karata
6.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Krytsi
6.000 Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Lak
100.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Lesguià
383.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Rútul
15.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tabassaran
75.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tindi
5.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tsakhur
11.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tsez
7.000 Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Udin
3.500 Azerbaidjan i Geòrgia
I - G Danès 5.500.000 Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein)
I - G Escocès 1.500.000 Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
I - E Eslovac 5.000.000 Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
I - E Eslovè 2.200.000 Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
I - R Espanyol 39.000.000 Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
U - U Estonià 1.100.000 Estònia
A Èuscar 500.000 Espanya (CA País Basc i CF Navarra) i França (País Basc del Nord)
I - G Feroès 46.000 Dinamarca (Illes Fèroe)
U - U Finès 5.500.000 Finlàndia, Suècia i Noruega
U - U Finés
meänkieli
150.000 Suècia
I - R Francès 60.000.000 França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
I - R Francoprovençal 77.000 Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
I - G Frisó 500.000 Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
I - R Friülà 600.000 Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
I - C Gaèlic 322.000
I - C Gaèlic
Escocès
60.000 Regne Unit (Escòcia)
I - C Gaèlic
Irlandès
355.000 Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
I - C Gaèlic
Manx
2.000 Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
Al - T Gagaús 150.000 República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
I - R Galaicoportuguès 14.500.000
I - R Galaicoportuguès
Portuguès
12.000.000 Portugal
I - R Galaicoportuguès
Gallec
2.500.000 Espanya (Galícia)
I - C Gal·lès 600.000 Gal·les i Anglaterra
C - S Georgià 4.100.000 Geòrgia, Turquia, Rússia
I - H Grec 12.000.000 Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
U - U Hongarès 13.000.000 Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
I - G Anglès 61.000.000 Regne Unit, Irlanda i República de Malta
C - NE Ingúix 230.000 Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
I - G Islandès 300.000 Islàndia
I - R Italià 58.000.000 Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
Al - T Karatxai-balkar 300.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
Al - T Kazakh 8.000.000 Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
U - U Komi 350.000 Federació Russa (Komi)
I - Ir Kurd 16.000.000 Turquia i Armènia
I - R Ladí 38.000 Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
I - B Letó 2.500.000 Letònia
I - B Lituà 4.000.000 Lituània
U - U Livonià 10 en extinció a Letònia i Estònia
I - G Luxemburguès 300.000 Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
I - E Macedònic 2.000.000 Macedònia del Nord, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
Af - S Maltès 330.000 República de Malta
U - U Mari 600.000 Federació Russa (Mari-El)
U - U Mordovià 850.000 Federació Russa (Mordòvia)
U - U Nenets 33.000 Federació Russa (Nenètsia, Komi)
I - G Neerlandès 22.000.000 Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
I - G Noruec 5.000.000 Noruega
I - R Occità 1.900.000 França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
I - Ir Osseta 500.000 Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
I - E Polonès 50.000.000 Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
I - R Romanx 35.000 Suïssa (Grisons)
I - Ir Romaní 4.300.000 "sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
I - Ir Romaní
vàlac
1.500.000 "sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal
I - Ir Romaní
balcànic
1.000.000 "sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna
I - Ir Romaní
central
? "sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria
I - Ir Romaní
septentrional-bàltic
850.000 "sense territori": a Polònia, Belarús, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna
I - Ir Romaní
septentrional-càrpat
241.000 "sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna
I - Ir Romaní
septentrional-kalo-finès
8.000 "sense territori": a Finlàndia i Suècia
I - Ir Romaní
septentrional-sinte
200.000 "sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa
I - Ir Romaní
septentrional-gal·lès
? "sense territori": a Regne Unit
I - Ir Romaní
septentrional-anglosaxó
220.000 "sense territori": a Regne Unit
I - Ir Romaní
septentrional-ibèric-occidental
120.000 "sense territori": a Espanya, França i Portugal
I - R Romanès 24.000.000 Romania, República de Moldàvia, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
I - E Rus 100.000.000 Federació Russa, Ucraïna, Belarús, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
I - E Rutè 25.000 Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
U - U Sami 30.000 Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
I - R Sard 1.600.000 Itàlia (Sardenya)
I - E Serbi 11.000.000 Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo
I - E Sòrab 70.000 Alemanya (Brandeburg i Saxònia)
I - E Sòrab
Alt sòrab
55.000 Alemanya (Saxònia)
I - E Sòrab
Baix sòrab
15.000 Alemanya (Brandeburg))
I - G Suec 9.000.000 Suècia i Finlàndia
Al - T Tàtar 8.000.000 Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
Al - T Turc 80.000.000 Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Grècia
I - E Ucraïnès 34.000.000 Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
U - U Udmurt 550.000 Federació Russa (Udmúrtia)
U - U Vepse 5.800 Federació Russa (República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
I - G Ídix 3.000.000 "sense territori": als Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
C - S Zanuri 700.000 Geòrgia i Turquia

Rànquing d'idiomes per parlants

Els idiomes estan qualificats amb 9 categories segon el seu nombre de parlants la categoria 9 corres pont en aquells idiomes que tenen poc parlats i que necessiten més protecció mentre que la categoria 1 són els idiomes que tenen més parlants i necessita menys protecció. La categoria 1 són aquells idiomes que tenen més de 25.000.000 parlants mentre que la categoria 2 són aquells idiomes que tenen des del 10.000.000 fins als 25.000.000 parlants pel que fa a la categoria 3 són aquells idiomes que tenen des del 5.000.000 fins als 10.000.000 parlats la categoria 4 són aquells idiomes que tenen des de l'1.000.000 fins als 5.000.000 parlants la categoria 5 són aquells idiomes que tenen des de 200.000 fins als 1.000.000 parlants la categoria 6 són aquells idiomes que tenen de 75.000 fins a 200.000 parlants la caragira 7 són aquells idiomes que tenen entre 10.000 i 75.000 parlants la categoria 8 són aquells idiomes que tenen entre 1.000 i 10.000 parlats i a categoria 9 són aquells idiomes que tenen menys de 10.000 parlats.

Categories de les llengües Posició Idioma Estimació de llengua materna a Europa Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
Categoria 1 1 Alemany
Alt Alemany
100.000.000 Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
2 Rus 100.000.000 Federació Russa, Ucraïna, Belarús, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
3 Turc 80.000.000 Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Grècia
4 Anglès 61.000.000 Regne Unit, Irlanda i República de Malta
5 Francès 60.000.000 França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
6 Italià 58.000.000 Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
7 Polonès 50.000.000 Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
8 Espanyol 39.000.000 Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
9 Ucraïnès 34.000.000 Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
Categoria 2 10 Romanès 24.000.000 Romania, República de Moldàvia, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
11 Neerlandès 22.000.000 Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
12 Kurd 16.000.000 Turquia i Armènia
13 Galaicoportuguès 14.500.000
14 Hongarès 13.000.000 Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
15 Galaicoportuguès
Portuguès
12.000.000 Portugal
16 Grec 12.000.000 Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
17 Serbi 11.000.000 Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo
18 Búlgar 10.000.000 Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
19 Txec 10.000.000 República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
Categoria 3 20 Català 9.400.000 Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
21 Belarús 9.000.000 Belarús
22 Suec 9.000.000 Suècia i Finlàndia
23 Kazakh 8.000.000 Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
24 Tàtar 8.000.000 Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
25 Alemany
Baix alemany
7.000.000 Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandeburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca
26 Croat 7.000.000 Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
27 Azerí 5.500.000 Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
28 Danès 5.500.000 Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein)
29 Finès 5.500.000 Finlàndia, Suècia i Noruega
30 Armeni 5.000.000 Armènia, Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
31 Eslovac 5.000.000 Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
32 Noruec 5.000.000 Noruega
Categoria 4 33 Albanès 4.300.000 Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
34 Romaní 4.300.000 "sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
35 Georgià 4.100.000 Geòrgia, Turquia, Rússia
36 Lituà 4.000.000 Lituània
37 Ídix 3.000.000 "sense territori": als Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
38 Bosnià 2.500.000 Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
39 Gallec 2.500.000 Espanya (Galícia)
40 Letó 2.500.000 Letònia
41 Eslovè 2.200.000 Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
42 Macedònic 2.000.000 Macedònia del Nord, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
43 Occità 1.900.000 França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
44 Sard 1.600.000 Itàlia (Sardenya)
45 Escocès 1.500.000 Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
46 Romaní
vàlac
1.500.000 "sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal
47 Txetxè 1.330.000 Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
48 Txuvaix 1.330.000 Federació Russa (Txuvàixia)
49 Estonià 1.100.000 Estònia
50 Arameu 1.000.000 Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
51 Baixkir 1.000.000 Federació Russa (Baixkortostan)
52 balcànic 1.000.000 "sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna
Categoria 5 53 Kabardí 900.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
54 Mordovià 850.000 Federació Russa (Mordòvia)
55 septentrional-bàltic 850.000 "sense territori": a Polònia, Belarús, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna
56 Zanuri 700.000 Geòrgia i Turquia
57 Friülà 600.000 Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
58 Gal·lès 600.000 Gal·les i Anglaterra
59 Mari 600.000 Federació Russa (Mari-El)
60 Udmurt 550.000 Federació Russa (Udmúrtia)
61 Èuscar 500.000 Espanya (CA País Basc i CF Navarra) i França (País Basc del Nord)
62 Frisó 500.000 Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
63 Osseta 500.000 Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
64 Àvar 483.000 Federació Russa (Daguestan)
65 Adigué 450.000 Federació Russa (Adiguèsia)
66 Lesguià 383.000 Federació Russa (Daguestan)
67 Irlandès 355.000 Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
68 Komi 350.000 Federació Russa (Komi)
69 Maltès 330.000 República de Malta
70 Gaèlic 322.000
71 Bretó 300.000 França (Bretanya)
72 Islandès 300.000 Islàndia
73 Karatxai-balkar 300.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
74 Luxemburguès 300.000 Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
75 Darguà 280.000 Federació Russa (Daguestan)
76 septentrional-càrpat 241.000 "sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna
77 Ingúix 230.000 Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
78 septentrional-anglosaxó 220.000 "sense territori": a Regne Unit
77 septentrional-sinte 200.000 "sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa
Categoria 6 78 Asturlleonès 165.000 Espanya (Astúries, Lleó, Zamora, Salamanca, Càceres i Cantàbria), Portugal (Miranda do Douro)
79 Calmuc 160.000 Federació Russa (Calmúquia)
80 meänkieli 150.000 Suècia
81 Gagaús 150.000 República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
82 Carelià 140.000 Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
83 Daguestaneses 140.000 Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
84 septentrional-ibèric-occidental 120.000 "sense territori": a Espanya, França i Portugal
85 Cors 100.000 França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
86 Lak 100.000 Federació Russa (Daguestan)
87 Abkhaz 80.000 Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
88 Francoprovençal 77.000 Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
89 Tabassaran 75.000 Federació Russa (Daguestan)
Categoria 7 90 Sòrab 70.000 Alemanya (Brandeburg i Saxònia)
91 Escocès 60.000 Regne Unit (Escòcia)
92 Alt sòrab 55.000 Alemanya (Saxònia)
93 Feroès 46.000 Dinamarca (Illes Fèroe)
94 Andi 40.000 Federació Russa (Daguestan)
95 Ladí 38.000 Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
96 Romanx 35.000 Suïssa (Grisons)
97 Nenets 33.000 Federació Russa (Nenètsia, Komi)
98 Sami 30.000 Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
99 Rutè 25.000 Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
100 Rútul 15.000 Federació Russa (Daguestan)
101 Baix sòrab 15.000 Alemanya (Brandeburg))
102 Agul 12.000 Federació Russa (Daguestan)
103 Tsakhur 11.000 Federació Russa (Daguestan)
104 Aragonès 10.000 Espanya (nord d'Aragó)
Categoria 8 105 septentrional-kalo-finès 8.000 "sense territori": a Finlàndia i Suècia
106 Tsez 7.000 Federació Russa (Daguestan)
107 Karata 6.000 Federació Russa (Daguestan)
108 Krytsi 6.000 Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
109 Vepse 5.800 Federació Russa (República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
110 Akhvakh 5.000 Federació Russa (Daguestan)
111 Tindi 5.000 Federació Russa (Daguestan)
112 Bagval 4.000 Federació Russa (Daguestan)
113 Txamalal 4.000 Federació Russa (Daguestan)
114 Udin 3.500 Azerbaidjan i Geòrgia
115 Còrnic 3.500 Cornualla (Gran Bretanya)
116 Batsi 3.400 Geòrgia
117 Botlij 3.000 Federació Russa (Daguestan)
118 Caixubi 3.000 Polònia (Vístula, Gdansk i Gdynia)
119 Bezthi 2.500 Federació Russa (Daguestan)
120 Godoberi 2.500 Federació Russa (Daguestan)
121 Khvarsa 2.000 Federació Russa (Daguestan)
122 Manx 2.000 Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
123 Khinalugh 1.500 Azerbaidjan
124 Artxi 1.000 Federació Russa (Daguestan)
125 Budukh 1.000 Azerbaidjan
Categoria 9 126 Gunzib 600 Federació Russa (Daguestan)
127 Ginukh 350 Federació Russa (Daguestan)
128 Livonià 10 en extinció a Letònia i Estònia
129 central ? "sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria
130 septentrional-gal·lès ? "sense territori": a Regne Unit
Llengües majoritàries (No fa falta cap protecció ni control de la seva evolució)
Llengües mitjanes (No fa falta cap protecció, però si un control de la seva evolució)
Llengües minoritàries (Falta un mínim de protecció i el control de la seva evolució)
Llengües minoritzades (Falta mesures urgents per la seva protecció i un control de la seva evolució)

Llengües europees minoritàries

Les llengües europees minoritàries són aquelles llengües que es parlen en algun territori europeu i que tenen menys de 25.000.000 parlant en tot el món. La gran majoria d'aquestes llengües se solen parlar dins d'un territori europeu, però n'hi algunes que també es poden parlar forra del territori europeu.

Categories de les llengües Posició Idioma Estimació de llengua
materna a Europa
B1 Categoria A 1 Neerlandès 22.000.000
2 Galaicoportuguès 14.500.000
3 Hongarès 13.000.000
4 Grec 12.000.000
5 Serbi 11.000.000
6 Búlgar 10.000.000
7 Txec 10.000.000
B2 Categoria B 8 Català 9.400.000
9 Belarús 9.000.000
10 Suec 9.000.000
11 Baix alemany 7.000.000
12 Croat 7.000.000
13 Danès 5.500.000
14 Finès 5.500.000
15 Eslovac 5.000.000
16 Noruec 5.000.000
Categoria C 17 Albanès 4.300.000
18 Romaní 4.300.000
19 Lituà 4.000.000
20 Ídix 3.000.000
21 Bosnià 2.500.000
22 Gallec 2.500.000
23 Letó 2.500.000
24 Eslovè 2.200.000
25 Macedònic 2.000.000
26 Occità 1.900.000
27 Sard 1.600.000
28 Escocès 1.500.000
29 Romaní vàlac 1.500.000
30 Estonià 1.100.000
31 balcànic 1.000.000
B3 Categoria D 32 septentrional-bàltic 850.000
33 Friülà 600.000
34 Gal·lès 600.000
35 Mari 600.000
36 Udmurt 550.000
37 Èuscar 500.000
38 Frisó 500.000
39 Irlandès 355.000
40 Maltès 330.000
41 Gaèlic 322.000
42 Bretó 300.000
43 Islandès 300.000
44 Luxemburguès 300.000
45 septentrional-càrpat 241.000
46 septentrional-anglosaxó 220.000
47 septentrional-sinte 200.000
Categoria E 48 Asturlleonès 165.000
49 meänkieli 150.000
50 Gagaús 150.000
51 Carelià 140.000
52 septentrional-ibèric-occidental 120.000
53 Cors 100.000
54 Francoprovençal 77.000
Categoria F 55 Sòrab 70.000
56 Escocès 60.000
57 Alt sòrab 55.000
58 Feroès 46.000
59 Ladí 38.000
60 Romanx 35.000
62 Sami 30.000
62 Rutè 25.000
63 Baix sòrab 15.000
64 Aragonès 10.000
Categoria G 65 septentrional-kalo-finès 8.000
66 Còrnic 3.500
67 Caixubi 3.000
68 Manx 2.000
Categoria H 69 Livonià 10
70 central ?
71 septentrional-gal·lès ?

Categorització de les llengües als estats europeus

Llengües D'europa: Classificació per famílies lingüístiques, Distribució de les llengües europees, Rànquing didiomes per parlants 
Mapa lingüístic europeu el 1907

A trenta-dos estats europeus es realitza una declaració lingüística a les seves constitucions. En cap dels casos es defineix que és oficial, estatal, nacional o de la república, que serien termes equiparables:

Considerant que de manera indirecta la constitució belga les estableix, hi ha setze estats europeus en què llurs constitucions no fan referència a la seva llengua, aquests són Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Grècia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Islàndia, Noruega, Vaticà, San Marino, República Txeca, Països Baixos i Regne Unit. Encara que algun d'aquests sí que inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües i en la majoria de facto resulta oficial en tot el territori d'alguns d'aquests: Alemanya (alemany), Dinamarca (danès), Grècia (grec), Hongria (hongarès), Itàlia (italià), Islàndia (islandès), Vaticà (italià), San Marino (italià), República Txeca (txec), Països Baixos (neerlandès), Regne Unit (anglès) i Suècia (suec).

Un estudi de la Unió Europea les categoritza de les següents maneres:

  • Llengua estatal: llengua amb estatus oficial a tot l'estat.
  • Llengua oficial: llengua oficial (ús administratiu i legal) a una part d'un estat.
  • Llengua regional/minoritària: Llengua utilitzada tradicionalment per una part d'un estat que no siga cap d'aquestes tres coses: llengua migrant, creada artificialment o simplement un dialecte.
  • Llengua no indígena: llengua utilitzada per comunitats immigrants.
  • Llengua oficial de la Unió Europea
  • Llengua estrangera: llengua utilitzada per un resident que no siga la seua llengua materna, fins i tot si és la llengua estatal del país on resideix.

Coneixement de llengües a Europa

Les llengües àmpliament més emprades com a primera i segona llengua a Europa són l'anglès i el francès (llengües cooficials del Consell d'Europa), l'alemany i el rus. Els estats relativament petits (com Luxemburg, Països Baixos i Eslovènia) tenen lleugerament un millor coneixement de llengües estrangeres mentre que Regne Unit, Irlanda i Europa del Sud tenen un domini més moderat de les llengües estrangeres.

L'espanyol té 64 milions d'usuaris si es consideren els parlants tant en primera llengua com en segona llengua. Anàlogament, el català ascendeix a 9.100.000 parlants i el gallec a 3.200.000 en incloure usuaris com a primera i segona llengua.

Producte de la migració també existeixen milions d'arabòfons distribuïts principalment als països euromediterranis i a les majors metròpolis europees.

La taula següent mostra alguns dels idiomes més parlats en la Unió Europea:

Vegeu també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües d'Europa

Tags:

Llengües D'europa Classificació per famílies lingüístiquesLlengües D'europa Distribució de les llengües europeesLlengües D'europa Rànquing didiomes per parlantsLlengües D'europa Llengües europees minoritàriesLlengües D'europa Categorització de les llengües als estats europeusLlengües D'europa Coneixement de llengües a EuropaLlengües D'europa Vegeu tambéLlengües D'europa ReferènciesLlengües D'europa BibliografiaLlengües D'europa Enllaços externsLlengües D'europaContinentEuropaIdiomesViquipèdia:Citau les fonts

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Guerra FredaOrdiEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006Ryan GoslingCandidatura d'Unitat PopularIntel·ligència artificialImpremtaCaiguda de l'Imperi Romà d'OccidentGosSelvaFutbol gaèlicPasqual Maragall i MiraJordi Aragonès i MartínezParlament de CatalunyaMacaco (grup)L'acadèmiaValènciaAnne HecheÀtomProcrastinacióRodolfo Sancho AguirreDistrictes i barris de BarcelonaHazte OírHospital de la Santa Creu i Sant PauPietat (Miquel Àngel)Juliana Canet i PedemonteCándido Conde-Pumpido TourónGoogleCatalunya en ComúAthostvzÀ Punt FMNelson MandelaSufragi femeníJordi Graupera i Garcia-MilàRipollèsCorona d'AragóLa Pobla de MassalucaABC (diari)JudaismeLola LolitaHarry PotterSanta Maria del FioreAdolfo Suárez GonzálezMontjuïc (Barcelona)Lluvia Rojo MoroCastellsAgatha ChristieBarqueta de Sant PereImperi RomàJoan Miró i FerràSecció àuriaHaikuUnió de Repúbliques Socialistes SoviètiquesHDavid Bustamante HoyosPolletGuerra del VietnamAssassinat de Guillem Agulló i SalvadorTelèfonEufòria 1Shōgun (sèrie de televisió del 2024)L'Hospitalet de LlobregatCrim de la Guàrdia UrbanaAliança CatalanaMontblancBatalla de l'EbreRegne UnitCarrie (pel·lícula de 2013)Sant Feliu de LlobregatEleccions al Parlament de Catalunya de 2024PompeiaPrehistòriaMarta Torné i Gràcia🡆 More