Bandera De Nova Zelanda

És un drap de color blau amb la bandera del Regne Unit en el quarter i quatre estels vermells fimbriats de blanc que representen la constel·lació de la Creu del Sud en el batent. El seu disseny és herència del pavelló blau anglès. A més d'aquesta bandera nacional, té dues pavellons nacionals, un de civil i un altre de guerra. Són pràcticament iguals a la bandera nacional, variant únicament el color del drap; vermell en la civil, amb els estels blancs, i blanc en la de guerra, amb els estels vermells.

Bandera de Nova Zelanda
Detalls
Tipus	bandera nacional
Ús
Proporcions	1:2
Subjectes representats	camper, Union Jack, Creu del Sud, Acrux, Mimosa, Gacrux, Imai, estel de cinc puntes i fimbriat
Adoptat per	Nova Zelanda
Adoptat	24 de març de 1902
Colors	blau, roig i blanc
Dissenyador	Albert Hastings Markham

La història de la bandera d'aquesta nació es remunta al 1834, quan els pobles aborígens de Nova Zelanda van triar la primera ensenya. La bandera que segueix sent utilitzada avui dia va ser introduïda el 1869, encara que no va ser adoptada oficialment fins al 1902.

S'ha proposat en diverses ocasions canviar la bandera neozelandesa per adoptar un nou disseny. S'han donat molts arguments a favor del canvi, per exemple, que la bandera actual ignora el llegat maori i dels altres pobles de la nació. De la mateixa forma, s'han presentat arguments en contra del canvi, entre ells que la bandera ha estat utilitzada durant molt temps i que ha estat la bandera que molts neozelandesos han lluitat per defensar, i que canviar-la seria una ofensa per a ells. Entre novembre de 2015 i març de 2016 s'estan duent a terme dos referèndums sobre aquest canvi de bandera.

Les proporcions de la bandera són 1:2, i les mides són 240 cm d'amplada per 120 cm d'alçada, mentre que la bandera britànica del quarter ocupa exactament un quart de la totalitat de la seva àrea, amb uns 120 cm d'amplada per 60 cm d'alçada. Els altres elements existents són les quatre estrelles amb vores blanques d'1 cm de gruix que es troben ocupant la part dreta del vol de la bandera. La seva formació representa la constel·lació de la Creu del Sud, encara que aquesta formació no s'ajusta del tot a la realitat. Les estrelles formen dos eixos: un que va del centre de l'estrella superior a l'estrella inferior, i un altre que va de l'estrella esquerra a l'estrella dreta. El primer eix, que és vertical, és perpendicular a la vora superior de la bandera, mentre que l'eix horitzontal és oblic a la vora lateral. A la part superior, amb 12 cm d'amplada, apareix la Gacrux, el centre a 24 cm de la vora superior de la bandera. Més avall, amb 14 cm d'amplada, hi ha l'Acrux, estant el seu centre a 96 cm de la vora superior. Les altres dues estrelles estan disposades de forma asimètrica i estan, geomètricament, en una rotació de 82° en el sentit negatiu respecte a l'eix vertical. A la dreta hi ha la Decrux, amb una amplada de 10 cm a una distància de 24 cm de la intersecció els eixos de les estrelles, i a l'esquerra apareix la Becrux, la qual té una amplada de 12 cm a una distància de 28 cm de la intersecció esmentada.

 

Colors

Els colors són els mateixos que els de la bandera britànica. El govern neozelandès descriu els colors en el model de color Pantone.

•  
  Bandera nacional (1867–1869)
•  
  Bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda