Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns: Molló, al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya, al sud; Llanars i Ogassa, a l'oest, i Montagut i Oix, al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Ripollès | ||||
Capital | Camprodon | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.487 (2023) (24,05 hab./km²) | ||||
Llars | 123 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 103,4 km² | ||||
Banyat per | Ter i Ritort | ||||
Altitud | 947 m | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1118 (Gregorià) | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Xavier Guitart i Cano (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17867 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17039 | ||||
Codi IDESCAT | 170391 | ||||
Lloc web | camprodon.cat |
L'Ajuntament no ha iniciat els tràmits per a l'oficialització dels símbols locals.
« | Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l'escut oficialitzat per diversos motius (...) Camprodon i Llanars no han dit ni demanat mai res | » |
— Armand de Fluvià, 16 de març de 2010 |
L'Ajuntament fa servir com a escut un que no s'adapta al decret actual sobre els símbols dels ens locals de la Generalitat de Catalunya. L'escut en ús actual per l'Ajuntament es pot definir amb el següent blasonament:
L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.
El 2 de febrer de 1428 fou l'epicentre d'un fort terratrèmol que hi causà uns 200 morts, i més de 1.000 a tota Catalunya. A més, des del segle xv fins a la segona meitat del segle xix, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Durant la Guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de Noailles durant la Guerra dels Nou Anys. El 1794, en el context de la Guerra Gran, entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila.
La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872-1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.
Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la vila. Amb tot, la Guerra Civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.
En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallès.
A banda de la llista de monuments de Camprodon inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, l'any 2015 l'Ajuntament preparà una ruta urbana amb plafons explicatius multilingües i codis QR de 17 punts d'especial interès:
Altres punts d'interès són:
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Berta Badà Cazeilles | PSC | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Berta Badà Cazeilles | PSC | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Domingo Pairo Morera | CIU | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Domingo Pairo Morera | CIU | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Esteve Pujol i Badà | PSC | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Esteve Pujol i Badà | PSC | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Esteve Pujol i Badà | PSC | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Esteve Pujol i Badà | PSC | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Esteve Pujol i Badà | PSC | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Xavier Sala i Pujol | Independents-Junts Fem Camprodon | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Xavier Guitart i Cano | Tots per Camprodon-Candidatura de Progrés | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Bolòs | 13 |
Cavallera | 20 |
Camprodon | 2.036 |
la Colònia Estebanell | 75 |
Creixenturri | 23 |
Freixenet | 157 |
Beget | 35 |
Bestracà | 3 |
el Riberal | 13 |
Rocabruna | 59 |
Salarça | 16 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1717 incorpora Santa Maria de Camprodon; el 1857, Beget, Bestracà, Bolòs, Cavallera, Rocabruna i Salarsa; el 1965, Freixenet de Camprodon; i el 1970, Beget.
L'u d'octubre de 2016 l'ajuntament de Camprodon va lliurar la medalla de bronze de la Vila a tres veïns destacats per la seva implicació en l'excel·lència, eficiència i millora constant dels serveis públics a favor dels ciutadans del municipi.
La vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica Can Birba són les més conegudes fora del municipi i també reconegudes mundialment. Camprodon també gaudeix de restaurants de renom, que fan de la cuina catalana un gran plaer per a tots els visitants i vilatans.
La situació geogràfica de Camprodon en dificulta a bastament el pas de vies de comunicació. Així doncs, l'única carretera principal que travessa el municipi és la C-38, que surt de l'eix Olot-Ripoll C-26 i arriba fins a la frontera hispanofrancesa pel Coll d'Ares. Camprodon és de pas obligat per anar a les poblacions de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, a través de la GIV-5264; i Molló, per la mateixa C-38.
This article uses material from the Wikipedia Català article Camprodon, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.