Amedeo Avogadro: Científic italià

Fou profesor de física de la Universitat de Torí des de 1820 fins a la seva mort. Va formular l'anomenada llei d'Avogadro, que diu que «volums iguals de diferents gasos sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix número de molècules». Va generar avenços en l'estudi i desenvolupament de la teoria atòmica i en honor seu es va anomenar el nombre d'Avogadro.

Amedeo Avogadro

Nom original	(it) Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro di Quaregna e Cerreto
Biografia
Naixement	(es) Lorenzo Romano Amede 9 agost 1776 Torí (Itàlia)
Mort	9 juliol 1856 (79 anys) Torí (Itàlia)
Dades personals
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Camp de treball	Polos d'Egina
Ocupació	professor d'universitat (1809–), químic, físic
Ocupador	Universitat de Torí (1820–1850)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1840–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1804–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL
Altres
Títol	Rei
Família	House of Avogadro (en)
Cònjuge	Felicita Mazzé (en)
Signatura

Nascut en una família noble del Piemont, Avogadro fou un estudiant brillant, es graduà en lleis eclesiàstiques amb només 20 anys i inicià la seva carrera professional com a advocat. Però al cap de poc temps, es dedicà a la física i les matemàtiques, les seves ciències preferides. El 1809 començà a fer de professor d'aquestes matèries, al liceu de Vercelli, on la seva família disposava d'unes propietats.

Durant una estada a Vercelli escrigué un article on formulava la següent hipòtesi avui en dia coneguda com a Llei d'Avogadro;

"Volums iguals de gasos, sota les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules".

Envià l'escrit a De Lamétherie's Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire naturelle i fou publicat en l'edició de 14 de juliol de 1811 amb el títol; Essai d'une manière de déterminer les masses relatives des molecules élémentaires des corps, et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons.

Avogadro desenvolupà aquesta hipòtesi després que Joseph-Louis Gay-Lussac publiqués el 1808 la seva llei de volums i combinació de gasos. La dificultat principal amb la qual Avogadro topà fou l'enorme confusió que existia a l'època entre àtoms i molècules. Una de les contribucions principals d'Avogadro fou distingir les unes de les altres, postulant que les partícules simples també podien ser molècules, i que aquestes estaven formades per àtoms. Avogadro no usà la paraula "àtom", ja que "àtom" i "molècula" s'utilitzaven gairebé indistintament. Per referir-se als àtoms parlava d'un tipus de molècula que anomenava "molècula elemental". També es va afinar la definició de massa, diferenciant-la del pes.

A la quantitat de molècules presents en una quantitat de matèria en grams igual al pes molecular (molècula gram o, simplement, mol) se l'anomena nombre d'Avogadro (N_A) i és aproximadament 6,02214199 × 10²³. Tot i el nom, Avogadro no va fer cap intent de calcular el valor d'aquesta constant (la va calcular Johann Josef Loschmidt el 1865), però els treballs d'Avogadro eren els que afirmaven implícitament que era constant.

• Muñoz, R.; Sánchez, Bertomeu «La historia de la ciencia en los libros de texto: la(s) hipótesis de Avogadro». Enseñanza de las ciencias, Vol. 21, Núm. 1, 2003, pàg. 147-161.

• Avogadrita (mineral)
• Avogadro (cràter lunar)