La Lilá (Syringa vulgaris) ye una especie botánica de Syringa na familia de les olivares nes Oleaceae, endémica de los Balcanes, nel sureste d'Europa, onde crez en llombes predreses.
Syringa vulgaris Lilá | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Superreinu: | Eukaryota | |
Reinu: | Plantae | |
División: | Fanerógama Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Oleaceae | |
Xéneru: | Syringa | |
Especie: | S. vulgaris L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Ye un pequeñu árbol o un gran arbustu, caducifoliu, algama 6–7 m d'altor, usualmente de múltiples tarmos, produciendo tueros secundarios dende la base o de raigaños, con diámetros de tarmos de 2 dm. La corteza ye gris a gris pardu, llisa nos mozos, sedada llonxitudinalmente nos más vieyos. Fueyes simples, de 4–12 cm de llargu x 3–8 cm d'anchu, verde clares a glauques, ovales a cordaes, con venación nos foliolos, un ápiz mucronáu, y márxenes enteros. Van en pares opuestos o dacuando en grupu de trés. Flores de base tubular, corola de 6–10 mm de llongura con ápices abiertos de cuatro lóbulos de 5–8 mm, usualmente liles a malves, dacuando blanques; en panícules trupes, terminales, de 8-18 cm de llargu. Frutu cápsula seca, parda, llisa, 2 cm de llargu, estremada en dos pa llanzar los dos granes alaes.
Ye una bien común planta ornamental en xardinos y parques, por cuenta de les sos flores curioses, de duce arume. Munches d'estes plantes de xardín son cultivares con flores variando del blancu a la lila escuru; dalgunes con flores dobles, onde los estames tán reemplazaos por pétalos extra. El cultivar "Áurea" tien xamasca amarellentáu. La mayoría de cultivar de xardín nun entepasen los 4-5 m d'altor.
Ta llargamente naturalizáu n'Europa del oeste y del norte.
Foi escoyida como la flor estatal, (n'inglés) del Estáu de New Hampshire, por cuenta de "ser símbolu del duru calter de los homes y muyeres del Estáu de Granitu".
Esta planta ye l'alimentu de les gates de les polilles Craniophora ligustri.
Syringa vulgaris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 9. 1753.
El nome científicu del xéneru Syringa deriva de syrinx un tubu o pipa, refiriéndose al estáu buecu de les cañes nueves de delles especies.
vulgaris: epítetu llatín que significa "común"
Wikispecies tien un artículu sobre Syringa vulgaris. |
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Syringa vulgaris, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.