Sainte Chapelle

La Santa Capiya (Sainte-Chapelle, en francés), tamién denomada Capiya real de la Île de Citar, ye un templu góticu asitiáu en Île de Citar, nel centru de la ciudá de París, Francia.

Ta considerada una de les obres cume del periodu radiante de l'arquiteutura gótica. Foi construyida p'allugar les reliquies adquiríes pol rei San Lluis de Francia, polo que foi considerada como un enorme relicariu. Les parés fueron remplazadas per ventanes que peneren la lluz al traviés de les vidreres policromadas.

Sainte Chapelle
Sainte Chapelle Monumentu históricu
Sainte Chapelle (fr)
capiella y iglesia secularizada (es) Traducir
Sainte Chapelle
Sainte Chapelle
Llocalización
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Islla de Francia Islla de Francia
Departamentu Sena (es) Traducir
Coleutividá territorial francesa con estatus especialSainte Chapelle París
Sector of Paris (en) Traducir Paris Centre (en) Traducir
Distritu municipal I Distritu de París
Barriu alministrativu Saint-Germain-l'Auxerrois (en) Traducir
Llugar físicu île de la Cité
Direición boulevard du Palais (en) Traducir, 10
Coordenaes 48°51′19″N 2°20′42″E / 48.855369°N 2.345028°E / 48.855369; 2.345028
Sainte Chapelle alcuéntrase en Francia
Sainte Chapelle
Sainte Chapelle
Sainte Chapelle (Francia)
Historia y usu
Apertura1246
Xestión Centro de los monumentos nacionales (es) Traducir
Relixón catolicismu
Diócesis Archidiócesis de París
Arquiteutura
Arquiteutu/a Pierre de Montreuil (es) Traducir
Estilu Gótico radiante (es) Traducir
Altor 75,75 m
Patrimoniu
Mérimée ID PA00086001
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Historia

La hestoria de la capiya empieza en 1241 cuando fueron llevaes hasta Francia, dende Siria y Constantinopla, la corona d'escayos, parte de la cruz, el fierro de la llanza, la esponxa y otres reliquies del martiriu de Xesucristo, que fueren adquiríes pol rei Lluis IX a Balduino II, últimu emperador llatín de Constantinopla. El rei francés allegó a recibir estes sagraes reliquies y él mesmu entró en París con elles, descalzu, depositándoles de forma provisional na capiya de san Nicolás del so palaciu, hasta tantu construyérase una capiya digna de les reliquies. La Sainte Chapelle empecipióse probablemente en 1241 y foi consagrada en 1248.

El serviciu de la Santa Capiya

Gracies a un privilexu amestáu a la corona de Francia, el cleru de la capiya nun dependía del obispu nin de la parroquia nel perímetru de la cual el palaciu de Citar asítiase, ye dicir la parroquia de San Bartolomé. Por que esta exención nun fuera refugada pol obispu de París, esti nun foi convidáu a la ceremonia de consagración, que foi presidida pol legáu apostólicu y l'arzobispu de Reims. En 1273, el Papa xune oficialmente'l cleru de la Santa Capiya a la Santa Sede.

Arquiteutura

Sainte Chapelle 
La Santa Capiya vista dende'l Palaciu de Xusticia.

El proyeutu débese, probablemente, a Pierre de Montreuil que la edificó nun curtiu periodu: de 1242 a 1248. Esti edificiu ye una obra maestra del góticu radiante, al puntu que dalgunos consideren que señala l'apoxéu d'esti arte. Concebida como un xoyeru destináu a contener reliquies tenía de sirvir, tamién, como capiya real construyida dientro del mesmu palaciu, na Isla de Citar. Se superponen nella dos capilla, la inferior pa la xente común, y la cimera pa la corte del rei, como yera costume nes construcciones de los palacios reales de la Edá Media. En principiu, non podía aportase a la capiya alta más que per mediu de les galeríes cimeres del palaciu yá que nun se contempló la construcción d'una escalera esterior.

Capiya baxa (o inferior)

Sainte Chapelle 
Capiya inferior.

La capiya baxa, dedicada a la Virxe, accesible pa la xente común y al serviciu de palaciu soporta la capiya alta (o cimera).

El techu, sosteníu por infinidá de columnes soporta'l pesu de tol edificiu; la capiya baxa construyir pola so utilidá funcional y arquitectónico yá que dexó solliviar al máximu la construcción de la capiya alta y soportar tol pesu de la mesma. Esta parte tien planta de salón con tres naves; la del centru más grande; de detallada decoración policromada. La cimera tien una nave de 20 m d'altor. Sobre cada pilastra llevanta la estatua d'un apóstol. La esbeltez de les curties columnes fai que la bóveda paeza más llixera.

Dende'l puntu de vista decorativu, estrémense dos tipos de columnes na Capiya Baxa: les columnes azules decoraes con flores de lliriu, símbolu de la realeza francesa, y les columnes coloraes decoraes con castiellos d'oru, símbolu de Castiella, por ser Lluis IX fíu de Blanca de Castiella.

La capiya alta (o cimera)

Sainte Chapelle 
Capiya cimera.

Les parés de la capiya alta fueron práuticamente suprimíes, reemplazándoles por altos ventanal que dexen pasar la lluz. Les vidreres representen escenes relixoses. Fueron diseñaes asitiando a los personaxes reales según los sos cargos, asina les que representen al rei David o al rei Salomón tán asitiaos cerca del rei.

Les vidreres constitúin un conxuntu homoxéneu; los colores dominantes son l'azul, el colloráu y el mariellu que dan, a la capiya, un coloríu bien característicu.

Les ventanes de la nave, de 15,35 metros d'altu, por 4,70 metros d'anchu, tán estremaes por cuatro ojivas, enriba de les cualos hai un rosetón de 6 lóbulos y 2 cuatrilóbulos (elementu en forma de trébole de cuatro fueyes). Les ventanes del ábside de 13,45 metros d'altu, por 2,10 d'anchu, namái tienen dos ojivas y 3 trilóbulos (elementu en forma de trébole). Les escenes de les vidreres representen:

  • el Xénesis
  • el Éxodu
  • el llibru de los Númberos
  • el Llibru de Josué
  • el Llibru de los Xueces
  • el Llibru d'Isaías
  • Xuan l'Evanxelista y l'infancia de Cristu
  • La Pasión
  • la vida de Xuan el Bautista y el Llibru de Daniel
  • el Llibru de Ezequiel
  • el Llibru de Jeremías y el Llibru de Tobías
  • los llibros de Judit y de Job
  • el Llibru de Ester
  • los Llibros de los reis
  • La hestoria de les reliquies de la Pasión

El rosetón (llau Sur), de 9 metros de diámetru, representa'l Apocalipsis.

Galería d'imáxenes

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

Sainte Chapelle HistoriaSainte Chapelle ArquiteuturaSainte Chapelle Galería dimáxenesSainte Chapelle ReferenciesSainte Chapelle Enllaces esternosSainte ChapelleArte góticuFranciaParísVitral

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Pablo de TarsuGuerra de CoreaBenigno Aquino IIIChastity LynnPasión de gavilanesMonsCeleste Star1800Nelly MorenoLlámpara incandescenteHectáreaAsia del SurMitnagdíNueva OrleansRichard SerraSegunda Guerra MundialFunisciurus carruthersiABBAMirraSexualidá humanaPaquistánCharlotte HornetsVorónezhPlacodermi1680Escudu (heráldica)Invasión rusa d'Ucraína de 2022Martin ScorseseMarylandXXXTentacionCharlotte SartreKansas City ChiefsShakiraConservadorismu socialDátilCentrocampistaDallas CowboysEspañaOlga FondaMonte FujiAtentaos del 11 de setiembre de 2001Llista de presidentes de la Generalitat de CataluñaTeodosio I el GrandeTierraÓblast de CherkasyRicardo AstorgaRelatividá xeneralWikipediaAsiriosArcánxel GabrielGran danésNaciu VarillasBalón d'Oru 1976Natalia StarrMatrimoniu homosexualAnarcocapitalismuJéssica CedielOsluUltimate Fighting ChampionshipNatasha Nice1927Alumni Athletic ClubTrentoVladímir MayakovskiRíu San LlorienzoRellación sexualEleazar López ContrerasMahomaRomans-sur-IsèreAstanáCony CameloAddison RieckeAvenida de los Campos Elíseos753 e.C.309 e.C.🡆 More