La Islla de Ellesmere (n'inglés, Ellesmere Island; en francés, Île d'Ellesmere) ye la más septentrional de toles islles del Archipiélagu Árticu Canadiense, ya integrante del grupu de les Islles de la Reina Isabel.
Islla d'Ellesmere | |
---|---|
Alministración | |
País | Canadá |
Territorio (es) | Nunavut |
Tipu d'entidá | islla |
Capital | Grise Fiord (es) |
Xeografía | |
Coordenaes | 79°50′00″N 78°00′00″W / 79.833333333333°N 78°O |
Superficie | 196235 km² |
Puntu más altu | Pico Barbeau (es) |
Altitú media | 2616 m |
Demografía | |
Población | 146 hab. |
Densidá | 0 hab/km² |
Más información | |
Estaya horaria | Horariu del este de Norteamérica y Hora Estándar Central |
Con una área de 196.235 km², por tamañu, ye la 3ª islla de Cánada y la 10ª del mundu (pocu más pequeña que Gran Bretaña, que con 218.000 km², ye la 8ª del mundu). La cordal Árticu percuerre casi tola islla, polo que tamién ye la más montascosa del archipiélagu árticu y de la mesma, la mayor islla na que conviven grandes especies animales, como'l llobu árticu, el güe almizcleru, el caribú y l'osu polar. Salix arctica, un tipu de sauce, ye la única especie maderiza que crez nesi ambiente.
Na islla ta l'asentamientu emplazado más al norte del mundu, Alert, una base científica dende onde parten munches de les espediciones al polu norte, y coles mesmes ye'l so puntu más septentrional, cabu Columbia, el puntu habitáu más septentrional de la tierra non continental, amás de Groenlandia. Alministrativamente, la islla pertenez al territoriu de Nunavut y a la Rexón Qikiqtaaluk.
Los primeros habitantes de la islla de Ellesmere yeren pequeñes bandes natives paleoesquimales que cazaben na zona'l caribu, el güe almizcleru y dellos mamíferos marinos, dende aproximao 1000-2000 a. de C. Los sos restos pertenecen a la cultura Dorset. Dellos restos d'estructures pocu avezaes de la península de Bache pueden ser restos de cases comunales («stone longhouse») d'un periodu final de la cultura Dorset.
Depués, llegaron a la islla nuevos cazadores y pioneros neoesquimales —miembros de les cultures Inuit, Thule tardida, Ruin Island y Post-Ruin Island— que tamién s'asitiaron, tantu pel branu como pel hibiernu, llargamente pola rexón, hasta que les circunstancies ambientales, ecolóxiques y, posiblemente, sociales fixéron-yos abandonar la zona —y de los que queden abondosos restos na península Bache, na parte central de la mariña oriental, a veres del estrechu del Nares. Ellesmere foi la postrera de les rexones del altu árticu canadiense en quedar despoblada mientres la Pequeña Edá de Xelu, lo qu'acredita'l so interés económicu, como parte del ámbitu xeneral de la cultura del Smith Sound de la que foi n'ocasiones una parte y, dacuando, el componente principal.
Los viquingos, probablemente partiendo de les sos colonies en Groenlandia, llegaron a la islla de Ellesmere, a islla Skraeling (na península Bache) y a islla Ruin (en Groenlandia, na ribera opuesta de península Bache, al otru llau de la cuenca Kane) mientres les sos espediciones de caza y de comerciu colos grupos inuit nativos.
Los primeros europeos en columbrar la islla dempués de la Pequeña Edá de Xelu foi la espedición de William Baffin, en 1616. La islla de Ellesmere recibió esti nome en 1852 mientres la espedición d'Edward Augustus Inglefield n'honor del políticu inglés, Francis Egerton, 1ᵉʳ barón de Ellesmere (1800-57).
La plataforma de xelu de Ellesmere foi documentada pola Espedición británica al Árticu de 1875-76, na que'l teniente Pelham Aldrich, nuna travesía de reconocencia, foi dende cabu Sheridan (82°28′N 61°30′W / 82.467°N 61.500°O) en direición oeste hasta punta Alert (82°16′N 85°33′W / 82.267°N 85.550°O), un percorríu de casi 400 km nel que reconoció tamién la plataforma de xelu Ward Hunt.
En 1881, la espedición estauxunidense dirixida por Adolphus Greely partió pa faer una esploración de les tierres al norte de Groenlandia, y depués crució l'estrechu de Nares y estableció el so campamentu en Fort Conger, a la entrada de la canal Robeson. Los miembros de la espedición fixeron munches partíes de reconocencia, cruciando les agües xelaes de nuevu escontra Groenlandia y el teniente James B. Lockwood y David L. Brainard establecieron el 13 de mayu de 1882 un nuevu récor «más al norte» (83°24'N), más allá de cabu Bryant y cabo Washington, nes mariñes groenlandeses. En 1882, Greely, nuna esploración con trineos de perros al norte de la islla de Ellesmere, algamó'l cordal Conger, los montes Innuitianas y el llagu Hazen y nesa espedición atopose restos fósiles de montes. Los buques que teníen de recoyer a la espedición en Fort Conger nun llograron llegar y gracies a la persistencia de la so esposa, Henrietta, la busca nunca foi abandonada. Dos barcos, el Bear y el Tetis, llograron aportar el 22 de xunu de 1884 pa rescata-yos (daquella treslladaren el so campamentu a Cabu Sabine). 19 de los 25 miembros de la espedición perecieren de inanición, afogamientu y hipotermia (y unu d'ellos, por una execución ordenada por Greely). Los sobrevivientes fueron acoyíos como héroes y en 1894, Greely publicó Three years of Arctic service: an account of the Lady Franklin Expedition of 1881-84 and the attainment of the farthest north, en qu'ayudar de les sos alcordances y del diariu d'a bordu, fai un rellatu del viaxe.
El fiordu Stenkul foi esploráu per primer vegada en 1902 por Per Schei, un miembru de la 2ª Espedición Polar del noruegu Otto Sverdrup.
En 1906, Robert Peary condució una espedición nel norte de la islla de Ellesmere, dende'l cabu de Sheridan a lo llargo de la mariña escontra'l llau occidental del Nansen Sound (93° O). Mientres la espedición de Peary, la plataforma de xelu yera continua; una estimación actual ye que cubría unos 8.900 km².
La islla d'Ellesmere tien una forma bastante irregular, con un llargor, en direición N-S, de más de 800 km y un anchor máximo d'unos 415 na parte septentrional.
La islla ta travesada por fondos entrantes de mar que conformen delles grandes penínsules o partes de la islla:
Los puntos estremos d'islla Ellesmere son los siguientes:
El cordal Árticu ocupa totalmente la islla, que tien munches subcordilleras con nomes oficiales. De norte a sur, son les siguientes:
La islla de Ellesmere ta bordiada: al sur, peles agües del Jones Sound (que la dixebren d'islla Devon, a 36 km na so parte más estrecha); al este, poles de badea Baffin, l'estrechu de Nares y el mar de Lincoln (que la dixebren de Groenlandia, a 27 km); al norte, peles agües del océanu Árticu; al noroeste, peles agües del océanu Árticu y les del Nansen Sound (que la dixebren d'islla Axel Heiberg, a 27 km); al oeste, peles agües del Eureka Sound (que la siguen dixebrando de Axel Heiberg) y bahía Noruega (frente a islla Graham, a 35 km); al suroeste, peles agües del Hell Gate (que la dixebren d'islla North Kent, a 5 km, ya islla Calf) y les del estrechu Cardigan (que la dixebren nuevamente d'islla Devon, a 13 km).
Les agües qu'arrodien la islla solamente son navegables nel branu, anque dalgunos de los estrechos pueden tar cubiertos pol xelu mientres tol añu. Percorriendo la mariña d'islla de Ellesmere, partiendo del puntu más meridional, punta Rey Eduardo, nel estrechu Glaciar, en sentíu antihorario, atópense los siguientes accidentes costeros:
Nes proximidaes d'islla Ellesmere atópense les siguientes islles riberanes:
n'agües del estrechu de Nares: islla Pim, islla Hans, islla Miller ya Islla Bellot;
n'agües del Eureka Sound: islla Stor, islla Gretha ya islla Haty nun ramal, fiordu Baumann, Islla Hoved;
Más d'una quinta parte de la islla ta protexida como Parque nacional Quttinirpaaq (antiguu Parque nacional Reserva Islla Ellesmere), qu'entiende siete fiordos y una variedá de glaciares, según el llagu Hazen, el mayor llagu del mundu al norte del círculu polar árticu. El picu Barbeau, el monte más altu de Nunavut (2.616 m) atopar na cordal del Imperiu Británicu na islla d'Ellesmere. La cordal más al norte del mundu, los montes Challenger tán asitiaes na rexón noroeste de la islla. El lóbulu norte de la islla llámase Grant Tierra.
En xunetu de 2007, un estudiu reparó la desapaición de hábitat pa les aves acuátiques, invertebraos y algues na islla d'Ellesmere. Acordies con John P. Smol de la Queens University en Kingston, Ontario, y Marianne S.V. Douglas de la Universidá de Alberta en Edmonton, les condiciones de calentamientu y evaporación causaron yá cambeos nos niveles d'agua y na química de los estanques y güelgues na zona. Los investigadores señalaron que «na década de 1980, de cutiu precisaron llevar botes altes de cadril pa caminar polos estanques... ente qu'en 2006 les mesmes zones taben lo suficiente seques como p'amburar».
=== Glaciares y casquetes polares de xelu Grande árees d'islña Ellesmere tán cubiertes de glaciares y xelu, como'l campu de xelu Manson y Sydkap, nel sur; el campu de xelu Príncipe de Gales y el casquete polar Agassiz nel centru-este de la islla; amás d'amplies partes cubiertes de xelu nel norte de la islla. La mariña noroeste d'islla Ellesmere taba cubierta por una plataforma de xelu continua, de 500 km de llargu, hasta'l sieglu XX. La plataforma de xelu de Ellesmere viose amenorgada nun 90% nel sieglu XX debíu al calentamientu global, dexando aisllaes les barreres de xelu de Alfred Ernest, Ayles, Milne, Ward Hunt y Markham.
Una campaña de reconocencia de 1986 de les barreres de xelu de Canadá atopó que 48 km² (3,3 km³) de xelu esprendiérense de la plataforma de xelu Milne y la plataforma de xelu de Ayles ente 1959 y 1974. La plataforma de xelu Ward Hunt, la más importante pola so seición (> 10 m) de la mariña norte, perdió más de 600 km de xelu nun desprendimientu masivu en 1961-62. Coles mesmes, amenorgar nun 27% na espesura (13 m) ente 1967 y 1999. La desintegración de les plataformes de xelu de Ellesmere siguió nel sieglu XXI: la plataforma de xelu Ward esperimentó importantes desprendimientos mientres el branu de 2002; la de Ayles sufrió una gran separación el 13 d'agostu de 2005, el mayor colapsu de la plataforma de xelu en 25 años, 66 km², que pueden suponer una amenaza pa la industria petrolero nel mar de Beaufort.
N'abril de 2008, afayóse que la plataforma Ward Hunt taba quebrada con docenes de fondes y multifacetadas resquiebros. Paez probable que la plataforma tase desintegrando.
Schei y más tarde Alfred Gabriel Nathorst describieron el Paleocenu-Eocenu (ca. 55 Ma) fósil d'un monte nos sedimentos del fiordu Stenkul. El Fiordu Stenkul ye un representante d'una serie banzaos deltaicos y montes inundables. Los árboles yeren de siquier 400 años. Toconos individuales y tarmos de más de 1 m de diámetru fueron abondosos. Bayura de Metasequoia y, posiblemente, árboles Glyptostrobus.
En 2006, el paleontólogu Neil H. Shubin de la Universidá de Chicago informó del descubrimientu del fósil d'un pexe del Paleozoicu (ca. 375 Ma), llamáu Tiktaalik roseae, nel antiguu llechu d'un regueru de la islla. El fósil presenta munches carauterístiques de los pexes, pero tamién indica una criatura de transición que puede ser un precursor de los anfibios, reptiles, dinosaurios y inclusive mamíferos.
La islla de Ellesmere ye'l llugar más septentrional onde apaecen inseutos eusocial, específicamente, el babarón Bombus Polaris. Curiosamente, hai una segunda especie de babarón tamién ellí, Bombus hyperboreus, que ye un parásitu nos niales de B. Polaris.
En 2006, la población rexistrada de la islla de Ellesmere yera de 146 habitantes. Hai tres asentamiento na islla, incluyendo Alert (5 habitantes), Eureka (agora despobláu), y Grise Fiord (141 habitantes).
La estación de les Fuercies Canadienses (CFS) en Alert ye'l asentamientu más septentrional nel mundu. Col fin de la Guerra Fría y el advenimiento de les nueves teunoloxíes que dexen la interpretación de los datos a distancia, la población iverniza amenorgóse a 50.
Eureka, que ye'l segundu asentamientu más septentrional del mundu, compónse de tres árees: Eureka Airport, qu'inclúi "Fort Eureka" (cuarteles pal personal militar de caltenimientu del equipu de comunicaciones de la islla); la Estación meteorolóxica de Mediu Ambiente Canadá y el Llaboratoriu d'Investigación Atmosférica Ambiental Polar (PEARL, «Polar Environmental Atmospheric Research Laboratory»), y l'Observatoriu del ozonu estratosférico del Árticu (ASTRU, «Arctic Stratospheric Ozone Observatory»).
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Islla d'Ellesmere, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.