L'alfabetu árabe (o alifatu) tien carauterístiques asemeyaes al alfabetu hebréu, nesti sen ye un abjad.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Esto significa que les vocales curties nun se trescriben na mayoría de llibros y publicaciones, les vocales tienen que deducise del contestu. Como les llingües semítiques ponen la mayor parte del so significáu nes consonantes y vocales llargues, esto nun ye un problema tan importante como paez.
Tipos | alfabeto semítico (es) y alfabetu de caxa única |
---|---|
Llingües | árabe |
Basáu en | alfabetu nabatéu |
Historia | historia del alfabetu árabe |
Direición del testu | de derecha a izquierda |
Formáu por | ا, ب, ت, ث, ج, ح, خ, د, ذ, ر, ز, س, ش, ص, ض, ط, ظ, ع, غ, ف, ق, ك, ل, م, ن, ه, و y ي |
Mapa de distribución | |
La escritura árabe d'anguaño data del sieglu IV dC y recibe el nome de neski pa estremala de la primitiva escritura más redondeada nomada cúfica.
La escritura árabe ye una escritura lligada y cursiva, más qu'una socesión de carauteres individuales. Esto implica que la forma de la lletra ta influyida pol contestu. Les consonantes dobles indíquense con un tashdee, (un símbolu paecíu a la 'w') sobre la lletra en cuestión.
El Corán ta escritu nesti alfabetu. Otres llingües que lu empleguen son: l'urdu, el persa y el turcu hasta les reformes de Kemal Atatürk. Cuando los moriscos pasaron a falar castellanu, escribieron obres relixoses n'español n'alfabetu árabe ("aljamiado").
La caligrafía árabe ye un verdaderu arte, yá que l'islam sunní prohibe la representación de figures animaes, les mezquites suelen tar decoraes con versículos del Corán.
ا ب ة ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ى ي
Hai tres tipos de numberales na escritura árabe; numberales árabes estándar, numberales orientales árabes usaos na escritura árabe d'Irán, Paquistán ya India y los númberos que usen nel Maghreb (Marruecos, Arxelia y Tunicia) toos ellos procedentes de la India en diferentes dómines.
|
|
ﷺ (Ṣall-allahu alayhi wasallam) - ﷲ (Allah)
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Alfabetu árabe, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.