Tortosa ye un municipio catalán en a provincia de Tarragona, capital d'a comarca d'o Baixo Ebro y d'o partiu chudicial d'o suyo nombre.
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Tortosa | |||
Municipio de Catalunya | |||
| |||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca | Municipio Espanya Catalunya Tarragona Baixo Ebro | ||
Partiu chudicial | Tortosa | ||
Superficie | 218,45 km² | ||
Población • Total | 34 639 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana | 12 m. | ||
Distancia • 69 km • 152 km | enta Tarragona enta Barcelona | ||
Alcalde | Jordi Jordan Farnós | ||
Codigo postal | 43500 | ||
Chentilicio | Tortosín/a | ||
Parroquial • Diocesi | Diocesi de Tortosa | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |
A suya población ye de 35.734 habitants (2008), en una superficie de 218,45 km² y una densidat de población de 163,58 hab/km².
Ye seu bispal y un important centro agricola, comercial y industrial. O municipio lo constituyen a ciudat de Tortosa y as localidaz de Jesús (constituyita en entidat municipal descentralizata dende 1994), Bítem, els Reguers, Campredó y Vinallop. Tortosa ye capeza de partiu chudicial (dica o 1923 estió distrito electoral, chunto a Roquetes y Gandesa, esleindo 1 deputato a Corz dende 1846) y en l'actualitat i tienen a seu a mayor parti d'os servicios territorials d'a Cheneralidat de Catalunya en as Tierras de l'Ebro confegurando-se o suyo territorio como una veguería.
A ciudat de Tortosa ye en a val baixa d'o río Ebro, a 12 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, y cal destacar-ne a suya gran riqueza en molimentos historicos que son testimonio d'a suya importancia ta las diferents civilizacions que l'han acubillata y en especial ta la Corona d'Aragón.
Ye situata a una distancia de 69 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y a 152 km de Barcelona, a capital de Catalunya.
O suyo termin muga con Roquetes, Alfara de Carles, Aldover, El Perelló, L'Ampolla, Camarles, L'Aldea, Amposta, Masdenverge y Santa Bàrbara. Bi ha un enclau de termin aislato entre La Sénia, Beceit, Alfara de Carles y Roquetes.
En l'anyo 506 los hispanorromans dirichitos por o tiranus Pero, resistioron sin d'exito a los visigodos de lo Reino Visigodo de Tolosa, que prebaban d'ocupar a provincia Tarraconense.
En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción. Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha (Tortosa).
A ciudat de Tortosa yera capital de taifa. Dimpués d'a caita d'a sinyoría de Valencia d'o Cit, la ocuporon os almurabiz en o mesmo proceso expansivo en o que ocuporon Zaragoza. Alifonso I lo Batallero teneba plans de conquerir-la pa tener una salita enta la mar y ninviar cruzatos ta Tierra Santa, y plegó a conquerir Horta de Sant Joan. A derrota en a Batalla de Fraga deixó Tortosa libre d'ixa amenaza por muitos anyos.
A conquiesta cristiana no estió dica o 31 d'aviento de 1148, en tiempos d'o califa almurabit Al-Muzaffar, con l'exercito d'o princeps d'Aragón Remón Berenguer IV y l'aduya de l'armata chenovesa.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1983–1987 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1987–1991 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1991–1995 | Vicent Beguer Oliveres | Convergència i Unió |
1995–1999 | Mariano Curto Forés | Convergència i Unió |
1999–2003 | Joan Sabaté Borràs | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2003–2007 | Joan Sabaté Borràs | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2007–2011 | Ferran Bel i Accensi | Convergència i Unió |
2011–2015 | Ferran Bel i Accensi | Convergència i Unió |
2015–2019 | Ferran Bel i Accensi (dica 2018) Meritxell Roigé i Pedrola (dende 2018) | Convergència i Unió |
2019–2023 | Meritxell Roigé i Pedrola | Junts per Catalunya (PDeCAT) |
2023–2027 | Jordi Jordan Farnós | Movem Tortosa |
Tortosa ye una ciudat bimilenaria. Os 3 grans puestos d'intrés obligaus en toda visita a Tortosa son:
Amás bi ha atros puestos de gran intrés:
|
Municipios d'a comarca d'o Baixo Ebro | |
---|---|
L'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | L'Ametlla de Mar | L'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | El Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Cherta |
This article uses material from the Wikipedia Aragonés article Tortosa, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). O texto ye disponible baixo a Creative Commons Attribution/Share-Alike License; puede que sigan d'aplicación atros termins. Se veiga as Condicions d'uso ta más detalles. Wikipedia ye una marca rechistrada d'a Wiki Du học, una organización sin animo de lucro. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Aragonés (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.