1975: Any

Països Catalans

• Barcelona - Primera observació registrada de cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en llibertat.
• Vila-seca - Es crea l'escola de música que el 1978 va esdevenir el Conservatori de Música de Vila-seca
• maig, Espanya: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals en la majoria dels grans centres industrials.
• 10 de juny: S'inaugura la Fundació Joan Miró a Barcelona.
• 23 de desembre: onze partits catalans formen el Consell de Forces Polítiques de Catalunya

Resta del món

• 9 de gener, Londres: Cristina Borra, locutora de ràdio
• 4 de març, Londres (el Regne Unit: la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
• 24 de març, Madrid, Espanya: Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Suárez vicesecretari general del Movimiento.
• 4 d'abril, Califòrnia, Estats Units) Bill Gates i Paul Allen funden l'empresa Microsoft.
• 9 de maig, Madrid, Espanya: el govern aprova un decret llei que regula la vaga laboral.
• 16 de maig, Serralada de l'Himàlaiaː la muntanyenca japonesa Junko Tabei esdevé la primera dona a coronar el cim de l'Everest.
• 11 de juny, Madrid, Espanya: un grup de forces polítiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergència Democràtica.
• 18 de juny: un discurs de Joan de Borbó pronunciat davant representants de l'oposició democràtica provoca que el govern li prohibeixi l'entrada a l'estat.
• 1 d'agost, Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.
• 22 d'agost, Madrid, Espanya: el govern aprova un dur decret llei antiterrorista, que comporta la restricció d'encara més llibertats.
• 27 de setembre, Madrid i Burgos, Espanya); Barcelona: hi afusellen tres membres del FRAP i dos d'ETA.
• 1 d'octubre, Madrid, Espanya: per contrarestar la pressió internacional contrària, el règim convoca una gran manifestació de suport a Franco en la plaza de Oriente.
• 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Franco apareix en públic per darrera vegada, en un acte a l'Instituto de Cultura Hispánica.
• 17 d'octubre, Madrid, Espanya: s'hi celebra el darrer consell de ministres presidit per Franco.
• 23 d'octubre, Madrid, Espanya: una setmana després de patir el primer infart, s'emet el primer comunicat oficial en què es reconeix la malaltia de Franco.
• 28 d'octubre, Espanya: per segona vegada, el príncep Joan Carles n'esdevé cap de l'estat interinament.
• 2 de novembre, Sàhara Occidental: el príncep Joan Carles visita les tropes espanyoles que hi ha destacades.
• 9 de novembre, Rabat (el Marroc: Hassan II anuncia la retirada de la Marxa Verda sobre el Sàhara.
• 12 de novembre, Madrid, Espanya: Arias Navarro presenta en privat la dimissió al príncep a causa d'una reunió que aquest va mantenir amb els ministres militars sense el seu coneixement.
• 25 de novembre, Surinam: aquest país s'independitza del Regne dels Països Baixos.

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenades per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
09/21	José Luis Borau	Furtivos	drama
11/19	Milos Forman	Algú va volar sobre el niu del cucut	drama
	Jordi Grau i Solà	La trastienda	drama
12/18	Stanley Kubrick	Barry Lyndon	drama hist.
07/	Akira Kurosawa	Dersu Uzala	drama hist.

Categoria principal: Pel·lícules del 1975

L'actriu María José Cantudo protagonitzà el primer nu integral del Destape del cinema espanyol en La trastienda. Al Japó, la sèrie d'anime UFO Robo Grendizer començà a emetre's a l'octubre.

Música i ràdio

Premis Nobel

Les persones nascudes el 1975 faran 49 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 5 de febrer, Lloret de Mar: Mireia Riera i Casanovas, nedadora catalana, medallista paraolímpica.
• 27 de febrer, Montgat: Íngrid Pons Molina, jugadora de bàsquet catalana.
• 28 de febrer, Barcelona: Marta Carreras Espina, jugadora i entrenadora de rugbi catalana.
• 13 de març, Barcelona: Anna Sahun, actriu.
• 20 de març, Cercs, Berguedà: Flora Saura, presentadora de televisió i de ràdio catalana.
• 22 de març, Barcelona: Bea Segura, actriu catalana de televisió, cinema i teatre.
• 24 de març, València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.
• 7 d'abril, Terrassa, Vallès Occidental: Òscar Andreu, comunicador, humorista, escriptor i cantant català.
• 22 d'abril, Santa Perpètua de Mogoda: Jordi Cuixart i Navarro, president d'Òmnium Cultural.
• 24 d'abril, Barcelona: Nora Navas Garcia, actriu catalana.
• 3 de maig, Xàtiva, Costera: Ximo Cerdà, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
• 20 de maig, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Isaac Gàlvez López, ciclista català
• 4 de juny, Barcelonaː Vanessa Montfort, novel·lista, dramaturga i periodista catalana que resideix a Madrid.
• 25 de juny, Mar del Plata, Argentina: Chenoa, cantant mallorquina nascuda a l'Argentina.
• 2 d'agost, Barcelona: Íngrid Rubio i Ruiz, actriu catalana.
• 16 d'agost, Vicː Mercè Homs i Molist, pedagoga i política catalana.
• 22 d'agost, Perpinyàː Muriel Taurinyà, emprenedora i activista cultural nord-catalana.
• 22 d'agost, Barcelona: Xantal Llavina, periodista de ràdio, televisió, premsa i divulgadora catalana.
• 12 de setembre, Maó: Patrícia Font Marbán, política menorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.
• 13 de setembre, Sallent, Bages: Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i política catalana, ha estat diputada al Parlament.
• 16 de setembre, Barcelona: Samanta Villar Fitó, periodista catalana.
• 3 d'octubre, Barcelona: Assumpció Laïlla i Jou, psicopedagoga, infermera i política catalana.
• 18 de novembre, Gavàː Raquel Sánchez i Jiménez, advocada i política catalana; ha estat alcaldessa de Gava i ministra del Govern de Pedro Sánchez.
• 3 de desembre, Sagunt, Camp de Morvedre: Teresa Garcia i Muñoz, enginyera i política valenciana.
• 18 de desembre, Sabadell: Esther Vivas, periodista, sociòloga, activista, investigadora en moviments socials i polítiques alimentàries.
• 26 de desembre, Viladecans: María Vasco, atleta catalana especialista en marxa, primera medallista olímpica catalana.
• 29 de desembre, Vila-real: Mònica Álvaro Cerezo, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.
• Girona: Pere Vilà Barceló, cinema.
• Barcelona: María José Durán Junquera, geògrafa.
• Vilafranca del Penedèsː Imma Prieto, curadora i historiadora de l'art, directora d'Es Baluard Museu, de Palma.

•  
    Oriol Canals
•  
    Betsabé García
•  
    Borja Penalba
•  
    Ana Galvañ
•  
    Dax Shepard
•  
    Drew Barrymore
•  
    Fergie
•  
    Angelina Jolie
•  
    Shigeto Koyama
•  
    Tiger Woods

Resta del món

• 2 de gener, Milford, Michigan, EUA: Dax Shepard, actor estatunidenc.
• 23 de gener, Montevideo: Cecilia Curbelo, comunicadora, columnista, escriptora, guionista i editora uruguaiana.
• 22 de febrer, Culver City, Califòrnia, EUA: Drew Barrymore, actriu i productora estatunidenca.
• 1 de març, Ciutat de San Marino, San Marino: Valentina Monetta, cantant de San Marino.
• 2 de març, Quebec: Marc Menard, actor
• 27 de març, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.
• 1 d'abril,- Villeneuve-Saint-Georges: Cécile Duflot, urbanista i política francesa.
• 5 d'abril, Brighton, Regne Unit: Caitlin Moran, periodista, escriptora i columnista anglesa.
• 17 d'abril, Madrid: José Luis Martínez-Almeida, polític espanyol (actual alcalde de Madrid).
• 24 d'abril, Sacramento, Califòrnia, EUA: Sam Doumit, actriu estatunidenca.
• 24 d'abril, Polònia: Sebastian Bieniek, director de cinema.
• 27 d'abril, Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia.
• 29 d'abril, Bangkok: Eric Koston, patinador de monopatí tailandès resident als Estats Units
• 2 de maig
  • Leytonstone, Londres: David Beckham, futbolista anglès.
  • Gongcheng, Guangxi, República Popular de la Xina: Wang Yani, pintora xinesa.
• 4 de maig, Buenos Aires: Pablo Maximiliano Miguel Coronel Vidoz, cantant i actor
• 1 de juny - Dresdenː Frauke Petry, química, empresària i política alemanya del partit euroescèptic Alternativa per a Alemanya.
• 4 de juny, Los Angeles (Califòrnia), EUA: Angelina Jolie, actriu estatunidenca.
• 8 de juny, Arinsal, La Massanaː Olga Gelabert Fàbrega, política andorrana, ha estat Ministra de Cultura, Joventut i Esports.
• 25 de juny, Tuapse, URSS: Vladímir Kràmnik, jugador d'escacs rus.
• 26 de juny,
  • Dolbeau-Mistassini, Quebec: Marie-Nicole Lemieux, contralt quebequesa.
  • Copenhaguen: Kristina Háfoss, economista, advocada, política de les illes Fèroe, ha estat Ministra de Finances.
• 4 de juliol, Valladolid: Abigail Marcet, coneguda també com a Abigail, cantautora espanyola.
• 7 de juliol, Stuttgart, Baden-Württemberg: Nina Hoss, actriu alemanya de cinema i teatre.
• 9 de juliol, Detroit, Michigan (EUA): Jack White ,nascut John Anthony Gillis, encara que sovint apareix també com Jack White III, és un músic i actor ocasional estatunidenc membre dels grups The White Stripes.
• 15 de juliol, Leningrad, URSS: Margarita Méklina, contista i novel·lista que resideix entre Europa i els Estats Units.
• 17 de juliol, Palència: Elena Anaya, actriu de cinema espanyola.
• 26 de juliol, Oxford, Regne unit, Liz Truss, política britànica (actual primera ministra del Regne Unit).
• 31 de juliol, Lisboa, Portugal: Lura, famosa cantant de Cap Verd, que interpreta música tradicional del país.
• 1 d'agost, Gabon: Jonas Ogandaga, futbolista gabonès
• 5 d'agost, Târgu Mureş, Transsilvània: Ada Milea, actriu i cantant romanesa.
• 7 d'agost, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora de cinema sud-africana i estatunidenca.
• 21 d'agost, Sint-Truiden, Limburg (Bèlgica): Caroline Gennez, política socialista flamenca.
• 31 d'agost, Mazaltán, Sinaloa: Sara Ramirez, actriu, orientadora i cantant mexicana.
• 20 de setembre, Roma, Itàlia: Asia Argento, actriu, directora, guionista, model.
• 22 de setembre, Houston, Texas: Mireille Enos, actriu nord-americana.
• 28 de setembre, Belgrad: Ana Brnabić, política sèrbia que ocupa el càrrec de primera ministra del país des de 2017.
• 30 de setembre, París: Marion Cotillard, actriu francesa.
• 5 d'octubre, Reading, Anglaterra: Kate Winslet, actriu anglesa.
• 24 d'octubre, Springfield (Missouri): Melissa Hutchison, actriu de veu estatunidenca coneguda pel seu doblatge al videojoc The Walking Dead.
• 29 d'octubre, Galaţi, Romania: Viorica Susanu, remadora romanesa.
• 7 de novembre, Madrid: Marta Peirano, escriptora i periodista espanyola.
• 12 de novembre, Tirana: Edvin Murati, futbolista albanès.
• 13 de novembre, La Corunya, Galícia: Cristina Saavedra, periodista espanyola.
• 18 de novembre, Illinois: Reshma Saujani, política i advocada, fundadora de l'organització sense ànim de lucre Girls Who Code.
• 25 de novembre, Marroc: Abdelkader Benali, escriptor.
• 30 de novembre
  • Arnhem, Països Baixos: Linda Wagenmakers, actriu i cantant neerlandesa.
  • Atlanta, EUA: IronE Singleton, Actor nord-americà.
• 2 de desembre, La Paz: Gabriela Montaño, política boliviana, ha estat presidenta de les Cambres de Senadors i Diputats de Bolívia.
• 17 de desembre, Kíev, Ucraïna: Milla Jovovich, actriu ucraïnesa.
• 23 de desembre, Jerusalem: Yasmin Levy, cantant israeliana d'origen i estil musical sefardita, que canta en judeocastellà.
• 24 de desembre: Maria Zakharova, diplomàtica i periodista russa directora del Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia des del 2015
• 30 de desembre: Cypress (Califòrnia), EUA: Tiger Woods, jugador de golf Estatunidenc.
• Montevideo: Sebastián Bednarik, productor i director de cinema, empresari, professor, artista, autor, guionista i documentalista uruguaià
• Toronto: Chris Diamantopoulos, actor i còmic
• Toronto, Canadà: Mariko Tamaki, artista i escriptora canadenca.

Entre les morts destacades de l'any estan la de la ballarina Joséphine Baker, el cineasta italià Pasolini, el dictador espanyol Franco o la politòloga jueva Hannah Arendt.

Països Catalans

• 23 de gener, Barcelonaː Assumpció Casals i Rovira, primera actriu catalana.
• 1 de febrer, Cubelles: Manuel Humbert i Esteve, pintor i dibuixant català.
• 7 d'abril, Barcelona: Joan Gual i Torras, baríton
• 8 d'abril, Perpinyà, Rosselló, Catalunya Nord: Carles Grandó, narrador, dramaturg i poeta nord-català
• 29 d'abril, Barcelona: Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català
• 2 de maig, Barcelona: Concepció Badia i Millàs, soprano catalana
• 22 d'agost, Barcelonaː Pilar Bagüés Blasco, soprano vilanovina
• 15 de setembre, Barcelona: Carlos Conti Alcántara, guionista i dibuixant de còmics català.
• 20 de setembre, Benimodo, la Ribera Alta: Josep Maria Ots Capdequí, jurisconsult valencià, historiador del dret (n. 1893).
• Alaior: Elena Sorolla i García, pintora valenciana.
• Parísː Caridad del Río –o Caritat Mercader–, militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic

Resta del món

• 21 de gener, Zúric, Suïssaː Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del segle xx.
• 6 de febrer, Madrid, Espanya: Francisco Pierrá, actor espanyol
• 8 de febrer, Great Missenden, Buckinghamshire, Anglaterra: Robert Robinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1947
• 10 de febrer, Leningrad, Unió Sovièticaː Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (n. 1892).
• 19 de febrer, Florència, Itàlia: Luigi Dallapiccola, compositor i pianista italià
• 24 de febrer, Larbatache, Algèria: Joan Bodon, escriptor occità (n. 1920).
• 2 de març, Chilleurs-aux-Bois, Loiret, Centre, Françaː Madeleine Vionnet, influent dissenyadora d'alta costura francesa
• 9 de març, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista
• 13 de març, Belgrad, Iugoslàvia: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961
• 14 de març, Hollywood, Los Angeles: Susan Hayward, llegendària actriu nord-americana
• 18 de març, París: Adrienne Bolland, aviadora, pilot de proves francesa, primera dona a travessar els Andes en un avió
• 27 de març, Neuilly-sur-Seineː Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana
• 5 d'abril, Taipei, Taiwan: Chiang Kai-shek o Jiang Jieshi, militar i estadista xinès. Va succeir Sun Yat-sen com a líder del Partit Nacionalista Xinès Guomindang
• 12 d'abril, París: Joséphine Baker, cantant, ballarina i vedet francesa
• 14 d'abril, Los Angeles (Califòrnia): Fredric March, actor de teatre i cinema estatunidenc.
• 17 d'abril, Chennai, Índia: Sir Sarvepalli Radhakrishnan, filòsof indi, polític i segon president de l'Índia
• 5 de maig, Copenhaguenː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental
• 20 de maig, Saint Ives: Barbara Hepworth, escultora britànica
• 3 de juny, Tòquio, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1974
• 5 de juny, Ea, Biscaia: Gabriel Aresti, poeta basc. És considerat com un renovador de la poesia basca
• 8 de juny: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.
• 9 de juny, Varsòvia, Polònia: Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa
• 24 de juny, Seattle, Washington: Elizabeth Lee Hazen, fisiòloga i microbiòloga que desenvolupà la nistatina
• 26 de juny, Roma: Josepmaria Escrivà de Balaguer, sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei.
• 28 de juny, Rochester, Nova York, EUA: Rod Serling, guionista estatunidenc, creador de la sèrie de televisió The Twilight Zone
• 5 de juliol, Madrid: Otto Skorzeny ,enginyer i comando pertanyent a les Waffen-SS alemanyes durant la Segona Guerra Mundial (n.1908).
• 12 de juliol, İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca
• 9 d'agost, Moscou, URSS: Dmitri Xostakóvitx, compositor rus
• 27 d'agost, Addis Abeba, Etiòpia: Haile Selassie I d'Etiòpia, darrer emperador d'Etiòpia
• 29 d'agost, Dublín (Irlanda: Éamonn de Valera (en irlandèsÉamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera, un polític irlandès, President d'Irlanda (1959-1973).
• 5 de setembre: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
• 10 de setembre, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic anglès i Premi Nobel de Física, 1937
• 20 de setembre, Giens, França: Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1960
• 22 d'octubre, Londres, Regne Unit: Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor britànic, que va intentar sintetitzar la història universal.
• 27 d'octubre, Ferrol, Espanya: Ángela Ruiz Robles, mestra, escriptora i inventora, precursora del llibre electrònic.
• 30 d'octubre, Berlín: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany i Premi Nobel de Física de l'any 1925
• 1 de novembre, Southampton (Nova York): Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
• 2 de novembre, Roma: Pier Paolo Pasolini, director de cinema, escriptor i poeta italià.
• 5 de novembre, Nova York: Edward Lawrie Tatum, biòleg, químic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958
• 6 de novembre, Southport, Queenslandː Annette Kellermann, nedadora professional que modernitzà el banyador esportiu femení.
• 8 de novembre, Lucca, Itàlia: Chiara Matraini, poeta del Renaixement.
• 13 de novembre, Leningrad: Olga Bergholz, poetessa soviètica i russa, prosista, dramaturga
• 20 de novembre, Madrid, Espanya: Francisco Franco Bahamonde, dictador i militar espanyol, cap d'Estat.
• 29 de novembre, Anglaterra: Graham Hill, pilot de curses automobilístiques anglès, bicampió de la Fórmula 1.
• 4 de desembre, Nova York: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu
• 9 de desembre, Los Angeles, Califòrnia, EUA: William A. Wellman, director de cinema estatunidenc especialitzat en pel·lícules d'aventures
• 28 de desembre, San Jacinto (Califòrnia): Theodosius Dobzhansky, genetista ucraïnès i un dels fundadors de la Teoria Sintètica de l'Evolució.