Esdeveniments
- 1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
- 1879 - Barcelona: Comença a publicar-se el diari El Diluvio, transformació del que havia estat fins aleshores el diari El Telégrafo.
- 1930 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga funda el setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania). El primer número va sortir el 14 de febrer.
- 1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
- 1970 - Barcelona: Armand de Fluvià remet una carta al director de la revista madrilenya Mundo, felicitant-lo per haver criticat la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social , llavors en discussió i que decretava greus penes contra les persones homosexuals; cap a aquesta data, Fluvià, amb el pseudònim Roger de Gaimon, i Francesc Francino, amb el de Mir Bellgai, funden l'Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual (AGHOIS), primera associació a Espanya de defensa dels drets dels homosexuals, que el 1971 prendrà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH).
Naixements
- 1875:
- 1901 - Eaux-Vives, Ginebra: Ninon Collet, joiera, orfebre, pintora i ceramista suïssa afincada a Barcelona (m. 1973).
- 1909 - Penàguila: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels necessitats (m.1966).
- 1920 - Figueres: Josep Pallach i Carolà, polític i pedagog català (m. 1977).
- 1934 - Barcelona: Salvador Giner i de San Julián, sociòleg català, que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013 (m. 2019).
- 1946 - Sabadell: Isabel Castañé i López, nedadora catalana, primera nedadora olímpica espanyola als Jocs de Roma.
- 1947 - L'Argentera, Baix Camp: Maria Teresa Cabré, lingüista i filòloga catalana, ̹presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.
- 1957 - Sa Pobla: Lourdes Aguiló Bennàssar, advocada i política mallorquina.
- 1966 - Palma, Mallorca: Margalida Pons i Jaume, filòloga, poetessa i professora universitària mallorquina.
- 1973 - Lleida: Núria Añó, escriptora catalana.
- 1975 - Lleida: Carme Acedo Jorge, gimnasta rítmica catalana, campiona del món de maces i 4a en els JJOO de Barcelona 92.
- 1976 - Girona: Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano catalana.
- 1717, Crécy-la-Chapelle (França): Pierre de La Garde, compositor francès (m. 1792).
- 1767, Sevilla, Espanya: Luis Daoíz y Torres, militar destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
- 1831, Nadejda von Meck, dona de negocis i mecenes de les arts, independent i culta, procurà suport financer a molts artistes (m. 1894).
- 1842, Skibbereen, comtat de Cork, Irlanda: Agnes Mary Clerke, astrònoma irlandesa (m. 1907).
- 1843, Madrid: Adelina Patti, soprano italiana (m. 1919),
- 1848, Saint-Vaast, Hainaut: Anna Rosalie Boch, pintora belga (m. 1936).
- 1851, Amsterdam, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (m. 1908).
- 1852, Kanzach, Baden-Württemberg: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 1859, París, França: Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa
- 1868, Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona.
- 1881, Estocolm, Suècia: Pauline Brunius, actriu i directora teatral i cinematogràfica de nacionalitat sueca (m. 1954).
- 1886, Tòquio, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (m.1971).
- 1888, Alexandria (Egipte): Giuseppe Ungaretti, poeta italià (m. 1970).
- 1890, Moscou, Imperi Rus: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura del 1958 (que refusà)
- 1894, Londres, Anglaterra: Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit
- 1895, Ourense: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.
- 1897, West Hartford, Connecticut, EUA: John Franklin Enders, bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954
- 1898
- 1902, Xiamen, Fujian, Xina: Walter Houser Brattain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956.
- 1907, Chicago, Estats Units: Ethel Lackie, nedadora nord-americana, guanyadora de dues medalles olímpiques (m. 1979).
- 1909, Londres, Regne Unit: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera
- 1910,
- 1917, Bogotá: Elvira Dávila Ortiz, infermera colombiana, pionera de la infermeria i la transfusió de sang a Iberoamèrica (m. 2008).
- 1927, Laurel, Mississipi: Leontyne Price, soprano estatunidenca, reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians.
- 1936, Cambrigde, Massachusetts, Svetlana Alpers, historiadora de l'art estatunidenca, professora, escriptora i crítica d'art.
- 1940, Wells, Regne Unit: Mary Rand, atleta anglesa, ja retirada, guanyadora de tres medalles olímpiques.
- 1945, Ferrol: Maria Jesús Viguera Molins, filòloga i historiadora gallega, acadèmica de la Reial Acadèmia de la Història.
- 1972, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
- 1974 - Pittsfield, Massachusetts (EUA): Elizabeth Banks, actriu estatunidenca.
- 1987, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.
Necrològiques
- 1242, Martirano, Calàbria: Enric VII d'Alemanya, Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília i duc de Suàbia.
- 1660, Heemstede, Països Baixos: Judith Leyster (també Leijster), pintora de l'edat d'or holandesa.
- 1755, París, França: Montesquieu, filòsof francès.
- 1836, París: Marie-Anne-Pierrette Paulze, o Marie-Anne Lavoisier, sovint anomenada "la mare de la química moderna" pels seus assoliments científics en química.
- 1837, Sant Petersburg, Imperi Rus: Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme.
- 1891, Estocolm, Suècia: Sófia Kovalévskaia, matemàtica russa.
- 1912, Kent, Anglaterra: Joseph Lister, metge cirurgià anglès.
- 1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907.
- 1923, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901.
- 1926, Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
- 1956, Milà: Tina Poli-Randaccio, soprano italiana.
- 1957, Mansfield, Missouriː Laura Ingalls, escriptora estatunidenca autora de la col·lecció Little House of the Prairie.
- 1958, Istanbul, Turquia: Nezihe Muhiddin, sufragista, pionera del moviment feminista a Turquia (n. 1889).
- 1975, Leningrad, Unió Sovièticaː Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (n. 1892).
- 2000, Ciutat de Mèxic: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol.
- 2005, Nova York (els EUA: Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà.
- 2008, Saint Louis, Missouri, EUA): Steve Gerber, escriptor de còmics, creador de Howard the Duck.
- 2014, Woodside (Califòrnia): Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca.
- 2021, Los Angeles, Califòrniaː Larry Flynt, editor. Productor principalment de material pornogràfic.
- 2023, Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932).
Festes i commemoracions
Santoral
Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (segle iv); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
- Beats al Martirologi romà: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).
Església Copta
Església Apostòlica Armènia
- 21 Arac': Valerià, Càndid, Àquila i Eugeni de Trebisonda, màrtirs (ca. 304); Efraïm de Síria, diaca (373).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 23 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 28 de gener del calendari julià.
- Sants: Festivitat de tots els sants eremites; Efraïm de Síria, diaca (segle iv); Pal·ladi d'Antioquia, eremita (segle iv); Marciana, emperadriu; Esteve de Quirsa, monjo (s. VI); Isaac el Sirià, bisbe de Nínive (s. VII); Efraïm i Jordi de Novotorzhk, monjo (1053); Efraïm de Petxersk, bisbe de Pere'aslavl (ca. 1098); Teodosi de Totemsk, monjo (1568); Benjamí de Romanov, màrtir, i Fiodor el Confessor, prevere (1933); Hilari, pare de Joan de Réome; Ignatz de Belev, bisbe i Vladímir, Bartomeu i Olga, màrtirs (1938); Pavel, prevere màrtir (1940); Leontij el Confessor, monjo (1972).
Església Ortodoxa de Grècia
- Carissa, màrtir; Jaume l'Asceta, eremita.
Esglésies luteranes
- Friedrich Christoph Oetinger, prevere (1780) (Església Evangèlica d'Alemanya).
- Silas, deixable de Pau de Tars (Lutheran Church, Missouri Synod).
Església d'Anglaterra
Referències
This article uses material from the Wikipedia Català article 10 de febrer, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.