Esdeveniments
Naixements
- 1725 - Begís, Alt Palància: Antonio Ponz, pintor i escriptor il·lustrat valencià (m. 1792).
- 1813 - Vallmoll, Alt Camp: Maria Antònia París, religiosa catalana fundadora de l'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.
- 1828 - València: Joaquim Balader i Sanchis, dramaturg valencià (m. 1893).
- 1838 - Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català.
- 1881 - Cadaqués: Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí (m. 1939).
- 1931 - Borriana, Plana Alta: Enric Monsonís Domingo polític liberal valencià, segon president del Govern (preautonòmic) del País Valencià (1979-1982 (m. 2011).
- 1940 - València: José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director teatral valencià.
- 1954 - Girona: Anna Maria Birulés, política i directiva empresarial que fou Ministra de Ciència i Tecnologia.
- 1977 - Girona: Anna Allen, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
- 1997 - Ulldecona: Aleix García Serrano, futbolista català.
- 1577, Siegen, Westfàlia: Peter Paul Rubens, el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
- 1712, Ginebra, Suïssa: Jean-Jacques Rousseau, escriptor i pensador francès.
- 1819, Valenciennes, França): Henri Harpignies, pintor, paisatgista, aquarel·lista i gravador francès de l'Escola de Barbizon (m. 1916).
- 1867, Agrigent, Itàlia: Luigi Pirandello, escriptor italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934 (m. 1936).
- 1870, Frades de la Sierra (Salamanca, Espanya): José María Gabriel y Galán, poeta en castellà i dialecte extremeny (m. 1905).
- 1873, Sainte-Foy-lès-Lyon (França): Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (m. 1944).
- 1875, Beauvais, França: Henri Léon Lebesgue, matemàtic francès que va fer una gran treball en la teoria d'integrals (m. 1941).
- 1883, Châteldon, Puèi Domat, (França): Pierre Laval, polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919).Després de la capitulació de França el 1940, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy (m. 1945).
- 1888, Budapestː Stefi Geyer, violinista hongaresa (m. 1956).
- 1893, Nova Yorkː Florence Henri, fotògrafa i pintora de les avantguardes artístiques del segle xx (m. 1982).
- 1906, Katowice (Imperi alemany) actual Polònia: Maria Göppert-Mayer, física, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (m. 1972).
- 1925, Mannheim, (Alemanya): Giselher Klebe ,compositor alemany (m. 2009).
- 1927, Delaware, Ohio (EUA): Frank Sherwood Rowland, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1995 (m. 2012).
- 1930:
- 1934, Tunis (Tunísia): Georges Wolinski, dibuixant mort en l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015.
- 1940, Chittagong, Bangladesh: Muhammad Yunus, economista fundador del Grameen Bank, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2006.
- 1942, Cofimvaba, Transkei: Chris Hani, polític, militar i activista anti-apartheid sud-africà (m. 1993).
- 1943ː
- 1948, Memphis, Tennessee: Kathy Bates, actriu de teatre i cinema nord-americana.
- 1950, Ciutat de Mèxic: Busi Cortés, cineasta, guionista, documentalista i professora mexicana.
- 1952, Bourges (França): Jean-Christophe Rufin, metge, diplomàtic i escriptor francès. Premi Goncourt 2001.
- 1956, Jerusalem, Israel: Amira Hass, periodista israeliana que viu a Gaza des de 1993 i informa des dels territoris ocupats.
- 1966, Uppsala, Suècia: Åsa Larsson, escriptora sueca de novel·la negra.
- 1989, Palència, Espanya: Sergio Asenjo Andrés, porter professional de futbol.
Necrològiques
- 1607, Nàpols: Domenico Fontana, arquitecte i urbanista suís, que va actuar sobretot a Roma i Nàpols durant el Renaixement tardà (63/64 anys)
- 1836, Montpelier, Virgínia, EUA: James Madison, advocat i 4t President dels Estats Units (85 anys)
- 1858, Londresː Jane Marcet, escriptora de llibres de divulgació científica, que tingueren una gran popularitat (n. 1769).
- 1876, Viena, Imperi Austrohongarès: August W. Ambros, compositor, musicòleg i crític musical austríac (59 anys)
- 1889, Lynn, Massachusetts, EUA: Maria Mitchell, astrònoma estatunidenca (70 anys)
- 1914:
- 1943, Salzburg: Frida Uhl, escriptora i traductora austríaca (71 anys)
- 1975, Rochester, Nova York, EUA: Rod Serling, guionista estatunidenc, creador de la sèrie de televisió The Twilight Zone (50 anys)
- 1992, Moscou, Rússia: Mikhaïl Tal: jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs (55 anys)
- 1998, Indoreː Kamala Sohonie, bioquímica índia pionera (n. 1911).
Festes i commemoracions
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Ireneu de Lió, bisbe i màrtir (202);
- Serè, Haràclides, Herona, Potamiona, Heraides i Marcela d'Alexandria, màrtirs (202);
- Papa Pau I (767);
- Argemir de Còrdova, màrtir (856);
- John Southworth, màrtir (1654);
- Vincenza Gerosa (1847);
- Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu, Maria Zheng Xu, Maria Du Zhaozhi, màrtirs (1900).
- Antigament, Luperci d'Aush, bisbe.
- Beat Heimerad de Meisskirch, prevere (1019);
- Beat Severianus Baranyk i Joakhim Senkivskyj, preveres màrtirs (1941).
- Sants no inclosos al Martirologi romà:
- Heraida, màrtir; Hero i Serè, màrtirs;
- Atili de Trino Vercellese, màrtir (s. IV);
- Austol de Cornualla (s. VI); Teodequilda de Sens, princesa i monja (598);
- translació de les relíquies de Juliana de Nicomèdia en Santillana del Mar.
- Beat Eckard de Huysburg, abat (1084);
- Beata Maria Pia Mastena, fundadora (1951).
- Venerable beat Paolo Giustiniani, fundador dels Eremites de Monte Corona.
- Servent de Déu Magí Morera i Feixas, prevere.
- beat Pedro de Oriona (venerat a l'Orde de la Mercè)
- Església Copta (21 baoni)
- Nom de Maria;
- Cardó d'Alexandria, bisbe (106);
- Timoteu del Caire, màrtir (s. III-IV).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents a l'11 de juliol del calendari gregorià.
- Sants Amós, profeta;
- Cedró d'Alexandria, patriarca (107);
- Hesiqui i companys màrtirs de Mèsia (302);
- Guiu, Modest i Crescència de Lucània, màrtirs;
- Leònida, Líbia i Eutròpia de Palmira, màrtirs (305);
- Dulas d'Egipte, monjo;
- Dulas de Cilícia, màrtir (~305);
- Agustí d'Hipona, bisbe i doctor de l'Església, i la seva mare santa Mònica;
- Orsiesi de Tabenna, monjo (380);
- Jeroni d'Estridó (420);
- Dulas de Cilícia (s. IV);
- Abraham d'Alvèrnia, monjo (477);
- Teodor d'Anastasiòpolis, bisbe (613);
- Miquel de Kíev, metropolità (992);
- Llàtzer de Sèrbia, príncep (1389);
- Espiridó de Sèrbia, patriarca (1388);
- Gregori i Cassià d'Avnezhk, abats (1392);
- Efraïm II de Sèrbia, patriarca (1399);
- Simeó de Novgorod, arquebisbe (1421);
- Jonàs de Moscou, metropolità (1461);
- Jonàs de Peixnoixa (1838);
- Amòs, prevere i màrtir (1918);
- Matej Pavlik, bisbe (1942);
- translació de les relíquies de Teodor de Sició (segle ix);.
- Fortunat i Acaïc de Corint, deixebles de Crist;
- Esteve màrtir;
- Gràcia, màrtir;
- Josep de Betlem, monjo.
Notes
This article uses material from the Wikipedia Català article 28 de juny, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.