Juglans Regia

Ła nogara o nogher o noxara (nome sientifico Juglans regia) ła xe na pianta de ła fameja de łe Juglandaceae, originaria de l'Asia centrałe e ocidentałe, dei Balcani e del Mediteraneo orientałe (in todesco Walnuss, in inglexe walnut, in tałjan noce).

A dita de Plinio el Vecio inte ła só opera Naturalis historia, ła xe sta portà in Eoropa dai Greci intrà el setimo e el quinto secoło vanti Cristo.

TassoboxJuglans regia Cànbia el vałor in Wikidata
Juglans Regia
Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Fonte denoza, English walnut wood (en) Traduzi, Noce foglia (it) Traduzi e olio di noci (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Stato de conservasion
Tasonomia
SuperregnoEukaryota
RènjoPlantae
ÓrdeneFagales
FamejaJuglandaceae
ZènareJuglans
SpeceJuglans regia

L., 1753

Distribusion
Juglans Regia
Cànbia el vałor in Wikidata


Juglans Regia
Foje e fruto de nogara
Juglans Regia
Na noxe

Ła riva a esar alta anca 30 metri, ła pol viver fin a 160 ani e ła crese fin ai 1200 metri de quota. Ła scorsa ła xe lisia e grixa da xovane, nero-grixa co crepe fonde da vecia; łe foje, longhe 30 cm, łe ga un pecol da dove ke se staca 5 o 7 fojete ełitiche, longhe ciaskeduna dai sie ai dodexe çentimetri. I fioreti załi i vien fora intrà apriłe e zugno, ingrumà in bigołeti quełi maschiłi, ugnołi quełi feminiłi. I fruti (łe noxe) i ga na scorsa tènara verde fora e una dura drento; i se tira xó intrà setenbre e otobre.

Legno

Juglans Regia 
Legno de nogara

Ła nogara, a parte ke par i fruti, ła ga inportansa anca pal legno, pregiato par far mobiłi e pavimenti (Parquet).

Fruto

La noghera la fa an fruto sferico del diametro de circa 5 cm. La scorsa e la polpa insieme le ciapa al nome de malut e le costituiss an strato de circa 1 cm. Al malut al ze vert durante al acressiment, ma a la madurasion de la semensa al gnen negroe mars, e al se sbrega e al se destaca. Al ze pien de sostanse coloranti che le macia le man e i vestì. La semensa la se ciama noss e la ze costituida da na protesion legnosa spessa qualche melimetro, e dal ghito. Al ghito al ze rugoss e al ze dividest in 2 cotiledoni, ogni un ramificà a so olta ten do part. Al ze quatà da na pelesina fina ma dal gusto ligadis e picante. La noghera la gnen coltivada apunto par le noss, de le quale al ghito al gnen doperà par magnar, par far dolci e anca par far ojo. Al ghito, se al ze sech, se el magna insieme de la so pelesina (che no se ghe donde de destacarla) e al ga an gusto vagamente dols e picante. Se invese se magna la noss pena cheta do da la noghera, cognen destacarghe la pelesina dal ghito, senò la insende massa.


Controło de autoritàLCCN (ENsh85144971 · GND (DE4189026-7

Tags:

AxiaEoropaGresiaLengua todescaMar MediteraneoPenìxoła balcànegaŁengua itałianaŁéngua inglexe

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

NanotenołoxiaVajo del PinoCeoComunicasionAnne Hathaway (atora)Portable Network GraphicsVincent van GoghCołonbia BritànicaNeslesPropietà comutativaChâtillon-sur-Chalaronne1932Salix viminalisDaxRumex acetosaConca della Campania5 de otobreBienaOsìxenoVienaAutomòbiłeGironSutz-LattrigenTrevixoCreasoUnion EoropeaAdolf HitlerBourg-Saint-ChristopheBerny-RivièreAristoteleTrentinCessey-sur-TilleBoiry-Notre-DameLibrary of Congress Control NumberTelgateMidden-DelflandVolpianoGiacomo CasanovaMarsejaÌzołe MalvineGond-PontouvreBibiaAdahuescaEspírito Santo12 de genaroAvignonTiranaComando (miłitare)YouTubeInpréstio (finansa)Sus scrofaCSSSergy (Ain)Comunità venetopontineIstoria21 de lujoGemeinsame NormdateiSparaxe de boscoRenoUnited States Census BureauBois-GuillaumeMacOSBure-les-TempliersSankt Thomas (Austria)MonegaBarchín del HoyoLeinsterVirtual International Authority FileSèvres-AnxaumontDublin🡆 More