Luís Vaz de Camões o Camoens (v.
1524 — 10 de junh de 1580) es frequentament considerat coma lo pus grand poèta de lenga portuguesa e un dels pus grands de l'Umanitat. Lo seu gèni es comparable a aquel de Virgili, Dante, Cervantes o Shakespeare; de sas òbras, L'epopèia Os Lusíadas es la pus significativa.
Coneissèm pas la data e lo luòc ont nasquèt Camões. Seriá nascut entre 1517 e 1525. Sa familha foguèt d'origina galèca que se fixèt a Vilar de Nantes, freguesia de Chaves e pus tard anèt a Coïmbra e Lisbona, luòcs que revendican èsser lo seu luòc de naissença. Frequentament se parla tanben d'Alenquer, mas aquò seriá una interpretacion falsa de del sonet, ont Camões escriguèt "[…] / Me créissèt Portugal dins la verda e cara / patria meuna Alenquer […]". Aquela frasa isolada e escrita del sonet a la primièra persona menariam a pensar que Camões parlèt d'el meteis. Mas amb una lectura atentiva e completa del sonet podem conclure que los eveniments aquí presentats son pas associats a la vida de Camões.
Lo seu paire foguèt Simão Vaz de Camões e la seuna maire Ana de Sá e Macedo. Dins branca pairala, se tròba el trobador galèc Vasco Pires de Camões, e de branca mairala, lo navigador Vasco de Gama.
Entre 1542 e 1545, visquèt a Lisbona, daissant los estudis per l'ambient de la cort de D. João III, ganhèt fama de poèta e fach cavalièr.
Visquèt qualque temps a Coïmbra ont frequentèt los corses de las Umanitats, benlèu al Mosteiro de Santa Cruz, ont aviá un oncle fraire, D. Bento de Camões.
Aliat amb lo Conde de Linhares, D. Francisco de Noronha, e benlèu preceptor del filh D. António, los seguiguèt cap a Ceuta en 1549 e i demorèt fins a 1551. Foguèt una aventura comuna dins carrièra militar de los joves.
De retorn a Lisbona, manquèt pas lèu tornar a la vida boèmia. Li foguèron atribuida mai d'unas amors, pas solament per damas de la cort mas tanben per la pròpria sòrre del Rei D. Manuel I. Tombèt en disgràcia.
Segon Manuel de Faria e Sousa son principal biografa e comentator, en 1550 Camões se destinèt a anar en Índias. Foguèt dins lo registre de l'Armada aquel an, dins que Faria trobèt lo seguent : " Luís de Camões, filh de Simão Vaz e Ana de Sá, demorants a Lisbona, dins la Mouraria ; escudièr, de 25 ans, de barba rossa, caucionat per son paire; va dins la nau de S. Pedro dos Burgaleses. Al final embarquèt pas.
Lo jorn de Corpus Christi de 1552 luchèt en duèl, e feriguèt un certan Gonçalo Borges. Prisonièr, foguèt liberat per carta reiala de perdon lo 3 de març de 1553. Puèi embarquèt dins l'armada de Fernão Álvares Cabral, lo 24 del meteis mes.
Arribant a Goa, Camões prenguèt part a l'exposicion del vicerei D. Afonso de Noronha contra lo rei de Chembe, conegut coma lo "rei del pebre". D'aquela primièra exposicion s'inspirèt per l'elegia "O Poeta Simónides falando". Dempuèi Camões se fixèt a Goa ont escriguèt una granda partida de son òbra epica. Considerèt la vila coma una mairastra de totes los òmes onèstes e ali estudièt las costumes dels crestians e dels indós, la geografia e l'istòria localas. Prenguèt part en mai d'una exposicion militaras. Entre Febrièr e Novembre de 1554 integrèt l'Armada de D. Fernando de Meneses, constituida per mai de mila òmes e trenta naus, dins lo Golf Persic, ali sentiguèt amarum qu'esprimèt dins la cançon "Prèp d'un sec, ferit e esteril monte". Quand tornèt foguèt nomenat «fornidor principal de los defunts dins totas parts de China» pel Governador Francisco Barreto, per que escriguèt Auto do Filodemo.
En 1556 partiguèt a Macau, ont perseguèt escriure. Visquèt dins una balma, que pòrta uèi lo seu nom, e aquí escriguèt un bona partida d'Os Lusíadas. Naufraguèt dins las bocas del Mekong, ont salvèt de forma eroïca lo manuscrit de l'òbra (cf. Lus., X, 128). Dins lo desastre defuntèt la seuna companha chinesa Dinamene, celebrada dins sus sonets. E a aquela epòca auriá escrich los rondèls Sôbolos rio.
Tornèt a Goa abans agost de 1560 e perdèt l'apara del Vicerei D. Constantino de Bragança que contèt dins un long poèma en ochen. Empreisonat per deutes, mandèt suplicas en vèrses al novèl Vicerei, D. Francisco Coutinho, conte de Redondo.
De retorn al reialme, en 1568 faguèt escala dins l'illa de Moçambic ont demorèt dos ans; Diogo do Couto relata en son òbra que lo poèta foguèt tan paure que visquèt d'amics (Década 8.ª da Ásia). Puèi trabalhèt a la revision de Os Lusíadas e dins la composicion de "un Parnaso de Luís de Camões, amb poesia, filosofia e d'autras sciéncias", òbra raubada. Diogo do Couto li paguèt la rèsta del viatgem fins a Lisbona, ont Camões apontèt en Abril de 1570, dins la nau Santa Clara : "A Cascais, las naus ancoradas esperèron que Diogo do Couto tornèsse de Almeirim, ont li foguèt sollicitat pel rei a sua entrada al Tage, porque Lisbona foguèt barrada per causa de pèsta. Fins que l'ordre venguèt que Santa Clara"" entre amb la barra." (Oliveira Martins)
En 1580, a Lisbona, assistiguèt al despart de l'armada portuguesa per l'Africa del Nòrd.
Defuntèt dins un ostal de Santana, e Lisbona, e foguèt enterrat dins una tomba somària d'una glèisa vesina. Las rèstas se tròban uèi al Monastèri dels Jeronimos.
L'unic retrait conegut, pintat del viu Camões, per un pintre professional, es perdut. Mas existís una còpia, fòrça fidèla còpia facha per Luís José Pereira de Resende. La Comission Nacionala per las Commemoracions de las Descobèrtas Portuguesas comprèt a un antiquari american (Richard C. Ramer, especializat en bibliografia portuguesa) lo "retrato pintado a vermelho" per Fernão Gomes. Data del periòde 1573 - 1579, segond Vasco Graça Moura.
Os Lusíadas es considerat coma la principala epopèia de l'epòca modèrna mercés a sa grandesa e universalitat. Las realizacions del Portugal dempuèi el Infante D. Henrique fins a l'Union dinastica amb l'Espanha en 1580 marquèron l'Istòria, marcant la transicion de l'Edat Mejana cap a l'Epòca Modèrna. L'epopèia conta l'istòria de Vasco de Gama e dels eròis portugueses que naviguèron al l'entorn del Cap de Bona Esperança e dobriguèron una novèla romb cap a l'Índia. Es una epopèia umanista, meteis dins sas contradiccions, dins l'associacion de la mitologia pagana amb vision crestiana, dins los sentiments opausats subre la guèrra e l'emperi, dins lo gost del repaus e dins lo desir d'aventura, dins l'apreciacion del plaser e dins las exigéncias d'una vision eroïca. «As armas e os barões assinalados
Que, da ocidental praia lusitana,
Por mares nunca de antes navegados
Passaram ainda além da Taprobana,
Em perigos e guerras esforçados,
Mais do que prometia a força humana,
E entre gente remota edificaram
Novo reino, que tanto sublimaram.
(...)
Cantando espalharei por toda a parte,
Se a tanto me ajudar o engenho e arte
Camões, Lusíadas, Canto I.»
L'òbra lirica de Camões foguèt publicada en "Rimas", i a pas d'acòrdi entre los diferents editors sul nombre de sonets escrits pel poèta e sus la composicion de qualques pièças liricas.
Es facil de reconéisser dins l'òbra poetica de Camões dos estils que son pas solament diferents, mas entrò opausats: l'un, l'estil dels rondèls e d'uns sonets, dins la tradicion do Cancioneiro Geral (colleccion de poemas iberics dels sègles XV e XVI); l'autre, l'estil d'inspiracion latina o italiana de fòrça de sonets e de las composicions d'onze sillabas.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Luís Vaz de Camões, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.