Festival De La Cançon D'eurovision

Cal melhorar l'escritura d'aquel article. L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Vejatz l'dicion seguenta: Festival de la Cançon d'Eurovision 2022

El Festival de la Cançon d'Eurovision es un concors musical televisiu, que debana annalament, dempuèi la siá creacion l'an 1956 e qu'es produsit per la Union Europèa de Ràdio e Television (EBU - UER), a travèrs de las entitats publicas de television que i agisson coma membres actius d'aquela organizacion. En lo festival i participan los païses d'Euròpa, Austràlia e Israèl.

Cada television escuelh un artista o grop que la represente amb una cançon, que li caldrà èsser interpretada en dirècte pendent lo concors per totes los canals de television que i participan. Un còp an agit totes los representants, se dona un periòde per'mor que los telespectadors vòten la siá accion preferida; dempuèi de l'an 2009 los païses emplegan tanben jurats que decidisson 50% de la votacion finala. Los vòts se recomptan dins cada país de forma independenta, e s'organizan en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 e 12 ponches, correspondents a dètz oras accions mai votadas dins cada país per l'ensems de lo sieu jurat e lo sieu televot.

Lo concors s'es celebrat ininterrompudament dempuèi 1956, de sòrta que pòrta ja mai de seissanta edicions (per aquò, en complir los 60 ans se convidèt a Australia a participar). En lo concors, i an participat de cantaires e de grops reconeguts nacionalment o internacionalament coma los grops ABBA, t.A.T.u e AWS e cantaires coma lo Arsenie Todiraș (del grop O-Zone), que participèt al bòrd de la Natalia Gordienco e lo Connect-R, la Lena e la Sirusho.

Cada entitat publica estatala que siá membre actiu de l'UER pòt i participar. L'unic requisit prealable e indispensable es que cada television en participant se comprometa a retransmètre en dirècte la semifinala ont participa e/o vòta, e la granda finala. Cada television interessada a participar envia la siá preinscripcion a l'UER pendent la tardor prealabla al Festival, amb l'opcion de la retirar abans del tèrme establit, que sòl se fixar pels environs de Nadal. Un còp passat aquel tèrme, l'UER fa publica la lista definitiva de participantas; quina retirada que siá après aquel ponch compòrta una multa per la television implicada, e pòt, quitament, significar lo veto a futuras participacions dempuèi tres a cinc ans, segon las circonstàncias.

La reglamentacion basica del Festival se pòt resumir a l'ora d'ara en:

• Las cançons participantas lor cal aver una durada maximala de tres minutas.
• En lo moment de l'accion, la cançon poirà èsser interpretada amb un maximal de sièis personas sul scenari.
• Cap de persona que siá al scenari pendent l'accion pòt èsser mendre de setze ans. Se permet tanpauc la preséncia d'animals vius.
• Las cançons pòdon pas conténer de messatges de tipe politic o comercial, ni que se considèren ofensius de cap de manièra.
• La letra de las cançons pòdon èsser escrichas en quin idiòma que siá (dempuèi 1999), en i comprenent d'idiòmas imaginaris, mas en cap de cas s'accèptan cançons entièrament instrumentalas (sens letra).
• La musica li cal èsser grauada prèviament (dempuèi l'an 1999; s'emplegava abans una orquèstra en dirècte).
• Las voses, tant dels cantaires principals coma dels corus, lor cal èsser obligadament en dirècte.
• Cal elaborar prèviament un videoclip per poder promòure la cançon pendent las setmanas prealablas al concors, als desparièrs mejans europèus (televisions, ràdios, internet, èca.)
• Cada entitat es obligada a l'ora d'ara a consacrar una seccion a las siás paginas web oficiala als desparièrs aspèctes de la siá participacion, ont farà conéisser los detalhs de la siá candidatura.

Per assegurar que totes los requisits se compliscan, las cançons passan un contraròtle a la television publica e un de final e en ligant, de la man de la meteissa UER. Lo fach de ganhar lo Festival implica que la television triomfadora se cargarà d'organizar la seguenta edicion dins lo sieu país, malgrat que pòt i renonciar per motius economics. Aquel fach, compòrta un important impuls economic pel país; d'aicí que cada an se celèbre una autentica competicion entre païses, qu'es estat tradicionalament tildada de politizada.

Per edició

An	Ganhant	Interprèt	Cançon
1956	Soïssa	Lys Assia	Refrain
1957	Païses Basses	Corry Brokken	Net Als Toen
1958	França	André Claveau	Dors Mon Amour
1959	Païses Basses	Teddy Scholten	Een Beetje
1960	França	Jacqueline Boyer	Tom Pillibi
1961	Luxemborg	Jean-Claude Pascal	Nous Les Amoureux
1962	França	Isabelle Aubret	Un Premier Amour
1963	Danemarc	Grethe i Jørgen Ingmann	Dansevise
1964	Itàlia	Gigliola Cinquetti	Non Ho L'età
1965	Luxemborg	France Gall	Poupée De Cire, Poupée De Son
1966	Àustria	Udo Jürgens	Merci Chérie
1967	Reialme Unit	Sandie Shaw	Puppet On A String
1968	Espanha	Massiel	La, la, la
1969	França	Frida Boccara	Un Jour, Un Enfant
	Païses Basses	Lenny Kuhr	De Troubadour
	Reialme Unit	Lulu	Boom Bang-a-bang
	Espanha	Salomé	Vivo Cantando
1970	Irlanda	Dana	All Kinds Of Everything
1971	Mónegue	Séverine	Un Banc, Un Arbre, Une Rue
1972	Luxemborg	Vicky Leandros	Après Toi
1973	Luxemborg	Anne-Marie David	Tu Te Reconnaîtras
1974	Suècia	ABBA	Waterloo
1975	Païses Basses	Teach-In	Ding-A-Dong
1976	Reialme Unit	Brotherhood of Man	Save Your Kisses For Me
1977	França	Marie Myriam	L'oiseau Et L'enfant
1978	Israèl	Izhar Cohen and the Alphabeta	Abanibi
1979	Israèl	Milk and Honey	Hallelujah
1980	Irlanda	Johnny Logan	What's Another Year
1981	Reialme Unit	Bucks Fizz	Making Your Mind Up
1982	Alemanha	Nicole	Ein Bißchen Frieden
1983	Luxemborg	Corinne Hermès	Si La Vie Est Cadeau
1984	Suècia	Herrey's	Diggi-loo Diggy-ley
1985	Norvègia	Bobbysocks	La Det Swinge
1986	Belgica	Sandra Kim	J'aime La Vie
1987	Irlanda	Johnny Logan	Hold Me Now
1988	Soïssa	Céline Dion	Ne Partez Pas Sans Moi
1989	Iogoslavia	Riva	Rock Me
1990	Itàlia	Toto Cutugno	Insieme: 1992
1991	Suècia	Carola Häggkvist	Fångad Av En Stormvind
1992	Irlanda	Linda Martin	Why Me
1993	Irlanda	Niamh Kavanagh	In Your Eyes
1994	Irlanda	Paul Harrington and Charlie McGettigan	Rock 'n' Roll Kids
1995	Norvègia	Secret Garden	Nocturne
1996	Irlanda	Eimear Quinn	The Voice
1997	Reialme Unit	Katrina and The Waves	Love Shine A Light
1998	Israèl	Dana International	Diva
1999	Suècia	Charlotte Nilsson	Take Me To Your Heaven
2000	Danemarc	Olsen Brothers	Fly On The Wings Of Love
2001	Estònia	Tanel Padar, Dave Benton & 2XL	Everybody
2002	Letònia	Marie N	I Wanna
2003	Turquia	Sertab Erener	Everyway That I Can
2004	Ucraïna	Ruslana	Wild Dances
2005	Grècia	Élena Paparizu	My Number One
2006	Finlàndia	Lordi	Hard Rock Hallelujah
2007	Serbia	Marija Šerifović	Molitva
2008	Russia	Dima Bilan	Believe
2009	Norvègia	Alexander Rybak	Fairytale
2010	Alemanha	Lena	Satellite
2011	Azerbaitjan	Ell & Nikki	Running scared
2012	Suècia	Loreen	Euphoria
2013	Danemarc	Emmelie de Forest	Only teardrops
2014	Àustria	Conchita Wurst	Rise Like a Phoenix
2015	Suècia	Måns Zelmerlöw	Heroes
2016	Ucraïna	Jamala	1944
2017	Portugal	Salvador Sobral	Amar pelos dois
2018	Israèl	Netta	Toy
2019	Païses Basses	Duncan Laurence	Arcade
2021	Itàlia	Måneskin	Zitti e buoni
2022	Ucraïna	Kalush Orchestra	Stefania (Стефанія)
2023	Suècia	Loreen	Tattoo

• Festival d'Eurovision de Joves Dançaires
• Festival d'Eurovision de Joves Músics
• Festival de la Cançon d'Eurovision Junior
• Festival de Balh d'Euròpa
• Eurovision Magic Circus Show
• Còr de l'an d'Euròpa
• Festival de la Cançon d'Eurovision Asia
• Festival American de la Cançon
• Festival de la Cançon de Turkvisión
• Festival de la Cançon de Turkvisión Bala