L'umidità a l’è la quantità de acqua o de vapor de acqua che gh’è denter in del’atmosfera (o, pussée in general, ind ona massa d'aria), ind ona sostanza o ind on còrp.
Gh’è divèrsi parametri che rappresenten l’umidità de on sistèma:
La quantità massima de umidità che la pò vèssegh dent in on’unità de volùmm (o de massa) de aria la dipend de la temperadura; con "umidità di saturazion" (o tension de saturazion) se voeur designà la quantitàa massima de vapor de acqua che pò stagh denter con quèlla termperadura lì (con l'equilibri intra i molecol che svaporen e i molecol che con condensen). La quantitàa de vapor che pò stàgh dent ind ona massa d'aria la se sbassa come che la se sbassa la temperadura e diventa nagòtt a -40 °C. La saturazion l’è influenzada anca di caratteristich del’acqua svaporànt (fase, sostanz sciòlt denter, càrega de sti chì, forma de la superfice svaporànta). A se definìss donca ona "temperadura di saturazion adiabatega".
Con la pression costanta (trasformazion isòbara), se la temperadura la va su, la pression parzial del vapor la rèsta l’istèssa, inveci la pression de saturazion la va su: donca l'umidità relativa (pression parzial del vapor/pression di saturazion) la se sbassa; de conseguenza se la temperadura de foeoura la va giò l'umidità relativa la va in su.
A gh’è donca ona temperadura, ciamada "temperadura de rosada", che la corrispond al valor de l'umidità relativa pari al 100%, sora al qual l'aria la se troeuva in condizion de sora-saturazion, ch’a l’è nò ‘na condizion de equilibri, per quèst l’aria la tend spontani a mandà foeura l’acqua in eccèss inscì de tornà de noeuv in condizion de equilibri, o ben a saturazion. In condizion di sora-saturazion el vapor de l’acqua el condensa, fin a fa formà la "scighera"o “nèbbia”, ch’a l’è fada su de tanti piccolissim gottìnn de acqua sparpajàa in del’aria. Se la scighera l’incontra ‘na superfice frèccia, i gottinn de acqua ch’hinn disperdùd denter se tacchèn su in su la superfice ‘me rosada (oppùr brina in del caso de valor di temperadura minor de di 0 °C).
Alter effètt de l'umidità atmosferega hinn:
I procèss che cambien l’umidità atmosferega hinn quèj che ghe gionten o ghe trànn via del vapor de acqua a l’aria o ben el svaporament, la condensa, la buidura e la svapo-traspirazion.
El svaporament a l’è el passagg del stat liquid al stat de vapor di molecol de liquid (acqua) a contàtt cont el gas (aria) indoe se deslenguen. In del cors del svaporament el ven domandà el calor sconduu de svaporament.
I fattor che influenzen el svaporament hinn:
Per savenn pussee, varda l'articol Svaporament. |
El procèss contrari del svaporament a l’è la condensa che la fa liberà el calor sconduu de condensa, la succed quand l’aria la se reffrèggia sòta el sò pont de rosada.
Se l’acqua la raggiòng la temperadura che la pression de vapor l’è egual de la pression atsmosferega , el svaporament l’è turborent e l’intèressa tutta la massa de acqua e minga domà la superfice.
A l’è l’insèma del svaporament de l’acqua che gh’è denter in del soeul travèrs i pòr del terrén e de la traspirazion del vapor de acqua di piant. I fattor che favorissen la svapo-traspirazion hinn semper i'stèss che favorissen el svaporament, ancasì gh’è però de che manemàn che l’acqua la comenza a scarseggià se attiven di meccanismi de contròll che fànn de manera che la svapo-traspirazion del soeul e di piant la diminuìss.
Per savenn pussee, varda l'articol Svapo-traspirazion. |
Segond i valor de umidità, a se poden scernì foeura quèj tipi chì de zòn climatich:
Valor estremament bass de umidità relativa minima diurna (5% o on zich de men, anca in di or nottornìn la pò restàa molto bassa) se troeuven generalment in di desèrt, per esempi ind la region del Sahara. In del cors di giornàd de pioeuva l'umidità relativa de l'aria de foeura la raggiòng i tipich valor del’80-90%.
L'umidità relativa dell'aria in situazion de benèsser la va dal 35 al 65%; ma la gh’avariss minga de andàa sora el valor del 50% con temperadur pussée alt de 26 °C.
El contegnùu de acqua in de terren el po’ vèss distìnt in:
I fenòmen principaj responsabil di problema de umidità in di edifizzi edifici hinn:,
Per ona giusta diagnosi de ona situazion, a gh’è de tegnì de cunt che oltra sti tre resón de umidità chì gh’hinn nò di alter. Ciascheduna infra i trè reson a l’è indipendenta di alter , ma ovviament tucc e trè poden agì vuna insèma a l’altra.
Se cred che domà la presenza de tròppa umidità ind i mur o ind l’aria in di edifizzi la pòda faj degradà. Tuttamanch, el fatt che on mur el sia bagnàa a el fa ruinàll minga: basta pensà ai colònn di pont e ai banchin di pòrt roman ch’hinn stà per sècoj denter in del’acqua e hinn ancamò ben mantegnùu. Comunque l'umidità, in deperlée, la pò creà i condizion che favorissen di fenòmen ch’hinn i vèr motìv de la ruìna (per esempi fong e muff) oltra che i sal solubil contegnùu denter. De fatt, in di mur, el sfarinàss, el schejàss, i marsciùr, ecc. se fann anca per via di cristaj de sal ch ‘i se formen sòta la superfice adrèe a al svaporament di sal mineral solubil, tràa su in del mur per via di inflitrazion travèrs el fenòmen de la suttilièzza, o portàa là per mèzz de l’acqua marina, ch’hinn semper caregh de sal sciòlt denter.
Per podé trà foeura l’umidità specifega a saturazion ( de conseguenza l’umidità specifega se l’è conossuda quèla relativa) a se dopéra el nomograma del'Herlofson, ch’a l’ è ‘na cartina indoe gh’hinn tanti serie di linej con divèrsi valór de umidità, pression e temperadura e del risultàa de la sò incroseggiadura a ne ven feoura el valor de umidità specifega (a saturazion) per quèj condizion li.
L’istrument doperàa per misurà l’umidità reliativa se ciama igrometro che gh’hà na scala gradauda tra el 0% e ‘l 100%.
Infra i istrument de misura de l’umidità atmosferega gh’hinn:
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Umidità, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.