In termodinamica, el calór sconduu a l’è la quantità de energia scambiada (in forma de calor) in del cors de ‘na transizion de fase (o passagg de stat).
Per esempi, el "calor scondùu de fusión"a l’è l'energia màssima che la corrispond al passagg de on sistèma (fa su de vuna o pussè de sostanz chìmich) dal stat sòlid a quèll liquid.
L'unità de misura del calor sconduu λ in del Sistema internazional l’è J/kg. Despèss el calor sconduu el ven esprèss per mòl de sostanza cioè calór scondùu molar e in del SI se misura in J/mòl.
Seconda conforma a la teoria cinetica di gas, in del cors de la transizion de fase de on sistema bifasich, l'energia fornida al sistèma (o mandada foeura del sistèma ) la fa minga andà su (o giò) la temperadura del sistéma medésim, puttòst l’agiss in su la forza di ligamm inter-molecolar. Quèll’energìa chì a l’è el calor sconduu.
Per esempi, come che la se fa buì de l'acqua, el calór fornì el ne fa minga andà su la temperadura (la temperadura defàtt la resta l’istèssa in del cors de la bùidura), ma ghe dà energia ai molécol, che de conseguenza sarànn liber de occupà tutte el volùmm a sò disposizion (o ben passarànn del stat liquid, che sé pò comprìmm aquas nagòtt, al stat de vapor), fin a quand tuta l’acqua la sarà andada in fase gazosa.
Seconde el tipo de transizion de fase, se parla de:
Il calor necessari al passagg de fase a l’è:
o ben el calor Q fornìi o tòlt via del sistéma l’influenza minga la temperadura, ma l’è proporzional a la quantità de sostanza m che l’ha cambiàa fase, e ‘l va adrée fin tant che tuta la sostanza l’ha nò cambià fase. In mancanza de transizion de fase, inveci, un appòrt o un preliév de calor el detèrmina 'na variazion de temperadura: se parla in quèl caso chì de calor sensibil.
Calor sconduu e temperadura al passagg de stat de sostanz comun a pression atmosferega | ||||
Sostanza | Calor sconduu de fusion [kJ/kg] | Temperadura de fusion [°C] | Calor sconduu de vaporizzazion [kJ/kg] | Temperadura de buidura [°C] |
---|---|---|---|---|
etanòl | 108 | -114 | 855 | 78,3 |
Ammoniaca | 339 | -75 | 1369 | -33 |
Anidride carbonica | 184 | -78,5 | 574 | -56,56 |
Elio | 1.25 | -269,7 | 21 | -268,93 |
Idrògen | 58 | -259 | 455 | -253 |
Azòto | 25,7 | -210 | 200 | -196 |
Ossigen | 13,9 | -219 | 213 | -183 |
Mercurio | 11 | -39 | 294 | 357 |
Toluene | −95 | 351 | 110,6 | |
Solfer | 54 | 115 | 1406 | 445 |
Acqua | 333,5 | 0 | 2272 | 100 |
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Calor sconduu, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.