L'Alessandro Orsini (Napoli, 14 de avost 1975) a l'è un sociolegh e saggista italian, che 'l studia i fenomen de terrorism.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
A l'è deventada famos in tra el gran publegh soratut per i sò opinion controverse in su l'invasion russa de l'Ucraina del 2022.
El nass a Napoli in del 1975, fioeul de l'Arturo Orsini, un psicanalista, e 'l viv in del caploeugh campan fina a quindes agn, quand che 'l fa San Michel con la fameja a Latina. El se diploma al licee classegh "Dant Ligher" con 40/60 e poeu el se laurea in sociologia a la Sapienza, cont el vot massim, e 'l ciapa un dotorad a la Roma Tre.
Ricercator universitari de sociologia general del 2004 a la Libera Università Mediterranea, in del 2007 l'è oget de 'n indagin interna per assenteism, e l'è sostegnud de la pupart de la stampa e di sindacad di insegnant, che 'l difenden.
Del 2008 al 2016 a l'è ricercator de sociologia di fenomen politegh a Tor Vergata, indova che del 2013 al 2016 l'è stad diretor del center studi in sul terrorism, indova che 'l s'è ocupad di fenomen de terrorism islamista in Europa.
In del 2010 el vinc el premi Acqui Storia cont el so sagg "Anatomia delle Brigate Rosse", dada foeura de Rubbettino, che però el gh'ha havud di recension negative, soratut in la version voltada in lengua inglesa, cusad de vesser trop poch metodologich.
In del 2016 ghe dann el premi Cimitile per el so prim sagg in su l'ISIS e in quell ann lì l'ha tolt part a la comission voluda del governo Renzi per studià i fenomen de estremism jihadista. Del 2016 l'è professor sociad de l'università Luiss Guido Carli, indova 'l insegna sociologia general e del terrorism. Del 2011 al 2021 l'è stad ricercator ligad al Center for International Studies del Massachusetts Institute of Technology e, fina al 2022, l'ha diret l'osservatori de sigurezza internazzional de la Luiss, oltra a collaborà cont el Stat Magior de la Defesa.
Fina al marz 2022 el gh'ha havud una collaborazzion cont Il Messaggero, che l'è finida cont el passà a Il Fatto Quotidiano. El deventa anca ospit fiss de la trasmission Cartabianca.
Con l'invasion russa de l'Ucraina, a l'è ciamad despess in television 'me opinionista in di talk show, indova che i so tesi hann menad a varie polemiche: a sò dì, la causa principal de l'invasion a l'è el slargàss a est de la NATO e 'l Putin l'è demonizad de l'ocident e besognaria negozzià, 'me Union europea, con lu, e mandà armi a Kyiv a l'è una roba grama, perché l'Ucraina la deveria no defendes inscì ma negozzià con la Russia, vist che la guerra la mena domà a la mort di sgent e al destrugà del Paes.
Dopo di prim intervent la soa università, la Luiss, la nonzia cont una nota ofizziala che la se distanzia di sò posizzion in l'avril la nonzia la sarradura de l'osservatori de la sigurezza internazzional, per via de la fin de la collaborazzion con Eni che la finanziava el proget.
In del sgiugn del 2023 la Wikipedia in italian la scassa la soa vos e la protensg, dopo che l'ha mandad una difida.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Alessandro Orsini, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.