Ona soluzion l'è ona dispersion omogenea (molecolara) de vun o plœ soluds ind vun o plœ solvents, ind proporzion variabil.
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Ind lina jenerala, se ge dix solvent a la sostanza presenta ind quantitaa plœ volta, e qella qe l'è de manc se ge dix solud, donca le carataristege qimege e fisege le saraa plœ fortement inflœenzade dal solvent, istess qe el solud el pœl cambiar anca fes le carataristege de la soluzion. De tœte le manere, quand qe la soluzion la s'è formada, el solud l'è present ind el solvent in stait monomolecolar, qe vœl dir qe l'è miga possibol recognosser le molecole de solud e qelle de solvent. Al process qimeg grazia al qual el se forma ona soluzion a parter da on solid (solud) e on liqued (solvent), se ge dix dissoluzion, e g'è miga de confonder qell process qe cond la deslenguazion, qe l'è on process fiseg, grazia al qual on solid el deventa liqued perqè se aumenta la temperadura o la pression.
Ona soluzion la rapresenta el massim levell de dispersion, perqè el solud l'è ind ona forma mono-molecolara, qe vœl dir qe ona molecola de solud l'è completament circondada de molecole de solvent, e miga de nessœne oltre de solud. Ques lavor qé vœl dir qe le molecole de solud i è diretament disponiboi per reagesser cond oltre specie qimege, perqè de forma molecolara, donca i è ind la condizion de reativitaa qimega massema, çoè de instabilità massema.
Per savenn pussee, varda l'articol Solubilitaa. |
La solubilità de ona sostanza l'è on parameter important fess per lavorar cond le soluzion, perqè el levell de solubilità l'inflœenza la quantità totala de solud qe el narà ind soluzion, e anca la velocità.
Per valutar sperimentalment la solubilità de on solud ind on solvent, besoa ciapar on solvent e on solud qe i sapes pur, perqè tœte le impureze le desfalsa el resultad e le ciama error ind l'analisis. Se g'ha de meter el solud ind el solvent e mes'ciar fina quand qe el se dissolvid, e el g'ha de vesser-ga on sediment in sœl fond, incé qe s'è segur qe la soluzion la sapes rivada al limet de solubilità per la temperadura e la pression fissade sperimentalment per qell'analisis; ind qell moment lé donca se divid la soluzion saturada (çoè qe la g'ha denter el massem del solud per qella temperadura e qella pression) dal sediment, se ciapa ona quantità de soluzion saturada e la se analiza sperimentalment, e qell qe se trœva l'è la solubilità de qella sostanza lee per la pression e la temperadura a le quai s'è fait l'analisis. Tœt qest qé el ven fait a pression e temperadura costante, sedenò el resultad l'è miga atendibol.
G'è tante fœje per esprimer quantitativament la solubilità de on solud ind on solvent, plœ o manc acurads; le plœ doperade in jeneral i è qeste qe:
Anca de in del lenguaj comun se dopera on quai volta el termen "insolubil", g'è miga de sostanze qe le se dissolv gnà on cincinin; ogne sostanza, istess qe l'è qimegament diferenta da on determenad solvent, la g'havrà semper on cert levell, anca bass fess, de solubilità ind on solvent. Donca saress plœ jœst dir "poc solubil" o "fortement poc solubil".
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Soluzion, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.