La rujenedes germaniches ie n ram de la familia de la rujenedes indoeuropeiches y ie la rujeneda de l'oma de plu de 500 milions de persones, dantaldut te l'Europa, te l'America dl Nord, te l'Oceania y tl Sudafrica.
Articul per Ladin Gherdëina |
La majera rujeneda germanica ie l nglëisc, che ie ënghe la rujeneda plu adurveda al mond, cun ntëur a 2 miliarc de persones che sa da rujené nglëisc. Duta la rujenedes germaniches ruva dala rujeneda proto-germanica, che univa rujeneda te la Scandinavia tl Tëmp dl Fier.
Germanich | |
---|---|
Distribuzion geografica | Sëura dut l mond, dantaldut te l'Europa dl nord, vest y zentrela, sul cuntinënt american (Anglo-America, Paejes Basc de la Caribich y Suriname), Sudafrica y Ozeania |
Tlasificazion linguistica | Indo-Europeich
|
Proto-rujeneda | Proto-Germanich |
Sudivijions |
|
ISO 639-2 / ISO 639-5 | gem |
Linguasphere | 52- (phylozone) |
Rujenedes germaniches te l'Europa | |
Cherta dl mond che mostra i stac ulache na rujeneda germanica ie na rujeneda prinzipela o ufiziela Stac ulache la rujeneda de l'oma de la maiuranza de la populazion ie na rujeneda germanica Stac o raions ulache na rujeneda germanica ie na rujeneda ufiziela, ma ne ie nia la rujeneda prinzipela de la maiuranza Stac o raions ulache na rujeneda germanica ne à degun status ufiziel, ma vën scialdi adurveda te cër cuntesć de vita o da na mëndranza dl post |
La rujenedes germaniches ie spartides su te trëi rams: la rujenedes germaniches uzidenteles, chëles urienteles y la rujenedes germaniches dl nord.
La majer ram ie chël de la rujenedes germaniches uzidenteles, de chëles che fej pert tra l'auter l nglëisc, che ie la rujeneda de l'oma de plu de 400 milions de persones, l tudësch, che ie la rujeneda de l'oma de ntëur a 100 milions de persones y l'olandesc, la rujeneda de l'oma de ntëur a 25 milions de persones, adum cun autra mëndra rujenedes.
L segondo majer ram ie chël de la rujenedes germaniches dl nord, de chëles che fej pert tra l'auter l svedesc, l danesc y l norvegesc, che ie trëi rujenedes che se semea scialdi ie che ie da capì danter l'una y l'autra, y che adum ie la rujenedes de l'oma de ntëur a 20 milions de persones. Pra la rujenedes germaniches dl nord toca mo autra a mëndra rujenedes sciche l islandesc.
L ram de la rujenedes germaniches urienteles ie bele mort ora. De chël ram fajova pert tra l'auter la rujeneda gotica.
This article uses material from the Wikipedia Lingaz article Rujenedes germaniches, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Il contenuto è disponibile in base alla licenza CC BY-SA 4.0, se non diversamente specificato. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lingaz (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.