L’Alida Valli, nóm 'd art dl’Alida Maria Altenburger von Markenstein und Frauenberg (Pòla, 31 ad Maǵ dal 1921 - Róma, 22 'd Avrìl dal 2006), l'è stada n'atōra itagliàna.
In dla sò caréra l'à laurâ anc a Hollywood e fat di film cun di regìsta cuma Mario Soldati, Alfred Hitchcock, Luchino Visconti, Michelangelo Antonioni, Roger Vadim, Claude Chabrol, Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Mario Bava e Dario Argento. L'à vins dū „Dàvid ad Dunatèl“, un „Nàstar 'd Argìnt“, na „Grolla 'd Òr“ e 'n „Lèòṅ 'd Òr“ a la caréra a 'l Fèstival ad Venèsia dal 1997.
Biugrafìa
Nada in Ìstria quànd l'éra incóra itagliàna, da śōvna, dòp avér fat di cōrs a 'l “Sèntar sperimentàł dal cìnema”, la sarnìs al cugnóm Valli pascànd a caś un cugnóm su 'n elènc telefònic. Al sò prim film 'l è dal 1935 e al s intìtula Il cappello a tre punte ad Mario Camerini. In chi an lè, qvéi dal cìnema di telèfun biànc, la gira dimóndi pelìculi, siē par Max Neufeld e atri par Mario Mattoli. A 'l Fèstival ad Venèsia dal 1941, par la sò part dla Luisa in Piccolo mondo antico ad Mario Soldati, la ciàpa 'n prèmi speciàl da 'l cònt Giuseppe Volpi di Misurata cuma atōra itagliàna d'l an.
In dal 1943, p'r a n recìtar briśa in di film ad prupagànda dal fasìśum, la s lōga a Róma cun 'l ajùt dal sò amìghi, la Leonor Fini e la Luciana d'Avack. In dal 1944 la spóśa 'l cumpuśidōr Oscar De Mejo, cuśèṅ dla Leonor Fini. Sèg la gh'arà dū fiōi, Carlo e Larry, ma 'l matrimòni al finìs prèst. In dal 1947 la vins un „Nàstar 'd Argìnt“ par la pelìcula Eugenia Grandet ad Mario Soldati. In dal stés an la partìs p'r Hollywood par lauràr c'n al prudutōr David O. Selznick ch'al la vdiva cuma l'Ingrid Bergman itagliàna. La Valli l'è prutagunìsta ad soquànti pelìculi cuma Il caso Paradine 'd Alfred Hitchcock, in dua l'à recitâ insém a Gregory Peck, Il miracolo delle campane 'd Irving Pichel, faghénd còpia cun Frank Sinatra, e Il terzo uomo ad Carol Reed, insém a Orson Welles. L’Alida però la n s cumpatìva briśa 'd èsar tgnuda acsè a bachéta dònca in dal 1951 la tórna in Itàglia sćiancànd al cuntràt e pagànd dimóndi bèsi p'r al penàli.
In dal 1954 la gira Senso ad Luchino Visconti, pò Il grido dal fraréś Michelangelo Antonioni in dal 1957. In di an Ssanta la tōś part a Ofelia dal francéś Claude Chabrol, pò la gira dū pelìculi par Bernardo Bertolucci, La strategia del ragno (1970) e Novecento (1976). In di an Stanta la gira dimóndi film śai e 'd scarésa cuma L'occhio nel labirinto, L'Anticristo, La casa dell'esorcismo, Un'orchidea rosso sangue, Suspiria e Suor Omicidi e 'n kolossal catastròfic cun la Sophia Loren, Cassandra crossing.
In dal 2004 la Cruàsia la decìd ad dar-'g un prèmi p'r èsar na granda artìsta cruàta ma lē la n al tōś minga dgénd: «A sòṅ nada itagiàna e a vój murìr itagliàna». In tut al manéri in dal 2008 la sità ch'la gh'à dâ i nadâi, Pòla, la dà 'l sò nóm a na sala dal cìnema, „Cinema Valli“.
La mōr pòvra e in dla miśèria a utànta-sinc an in dla sò cà 'd Róma.
Filmugrafìa
1935 - Il cappello a tre punte, regìa ad Mario Camerini
1936 - I due sergenti, regìa 'd Enrico Guazzoni
1937 - Il feroce Saladino, regìa ad Mario Bonnard
1937 - Sono stato io!, regìa ad Raffaello Matarazzo
1938 - Mille lire al mese, regìa ad Max Neufeld
1938 - L'ultima nemica, regìa 'd Umberto Barbaro
1938 - L'amor mio non muore, regìa ad Giuseppe Amato
1938 - L'ha fatto una signora, regìa ad Mario Mattoli
1938 - La casa del peccato, regìa ad Max Neufeld
1939 - Ballo al castello, regìa ad Max Neufeld
1939 - Assenza ingiustificata, regìa ad Max Neufeld
1939 - Manon Lescaut, regìa ad Carmine Gallone
1940 - Taverna rossa, regìa ad Max Neufeld
1940 - La prima donna che passa, regìa ad Max Neufeld
1940 - Oltre l'amore, regìa ad Carmine Gallone
1941 - Piccolo mondo antico, regìa ad Mario Soldati
1941 - Luce nelle tenebre, regìa ad Mario Mattoli
1941 - Ore 9: lezione di chimica, regìa ad Mario Mattoli
1941 - L'amante segreta, regìa ad Carmine Gallone
1942 - Catene invisibili, regìa ad Mario Mattoli
1942 - Le due orfanelle, regìa ad Carmine Gallone
1942 - Noi vivi, regìa ad Goffredo Alessandrini
1942 - Addio Kira!, regìa ad Goffredo Alessandrini
1942 - Stasera niente di nuovo, regìa ad Mario Mattoli
1943 - T'amerò sempre, regìa ad Mario Camerini
1943 - I pagliacci, regìa ad Giuseppe Fatigati
1943 - Apparizione, regìa ad Jean de Limur
1944 - Circo equestre Za-bum, regìa ad Mario Mattoli
1945 - La vita ricomincia, regìa ad Mario Mattoli
1945 - Il canto della vita, regìa ad Carmine Gallone
This article uses material from the Wikipedia Emiliàn e rumagnòl article Alida Valli, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Il contenuto è disponibile in base alla licenza CC BY-SA 4.0, se non diversamente specificato. Images, videos and audio are available under their respective licenses. ®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Emiliàn e rumagnòl (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.