Ingrid Bergman

C'l artìcul chè 'l è scrit in Miranduléś

Ingrid Bergman Miranduléś

Ingrid Bergman
L'Ingrid Bergman


L’Ingrid Bergman (Stucólma, 29 'a Agóst dal 1915 - Lóndra, 29 'd Agóst dal 1982), l'è stada n'atōra śvedéśa.

In dla sò caréra l'à vins tri Prèmi Òscar p'r al pelìculi Angoscia, Anastasia e Assassinio sull'Orient Express, quàtar Golden Globe, un prèmi BAFTA, dū David ad Dunatèl e dū Emmy Award. 'L American Film Institute 'l à mis la Bergman a 'l quàrt pòst dal star più grandi dla stòria dal cìnema.

L'à catâ 'l sucès in dal cōrs di an Quarànta girànd in Amèrica di film impurtànt cuma Casablanca (1942), Per chi suona la campana (1943), Angoscia (1944), Io ti salverò (1945) e Notorious, l'amante perduta (1946). In séguit la s è śibìda 'd lauràr cun Roberto Rossellini mandànd-ag na létra cun scrit dèntar «Sgnōr câr Rossellini, a-j-ò vist i sò film Roma città aperta e Paisà e i m èṅ piaśû dimóndi. S'a gh'î biśógn dn'atōra śvedéśa ch'la dascór dimóndi bèṅ in ingléś, ch'la n s è minga daśmindgàda 'l sò tedésc, ch'la fà fadìga a far-as cumprénd'r in francéś e in itagliàṅ la sà dir sōl “a t vój bèṅ”, a sòṅ prónta a lauràr vòsc». C'n al regìsta rumàṅ l'à tacâ pò na relasiòṅ durànt al ripréśi 'd Stromboli terra di Dio (1950) faghénd scàndal parchè tut dū i éran bèla spuśâ. Paràda via da 'l ambînt bigòt 'd Hollywood, la Bergman la gira in di an Sinquànta siē film cun Rossellini, avēnd anc dū fiōli sèg, l'Isotta e l'Isabella. Finìda la relasiòṅ cun Roberto, la tórna a lauràr in di Stat Unî, pò, malàda 'd càncar, la fà in tèmp a tōr part a Sinfonia d'autunno 'd Ingmar Bergman, al sò ùltim film.

Biugrafìa

Filmugrafìa

Ingrid Bergman
La Bergman tòlta śò in dal 1945
Ingrid Bergman
L'Ingrid insém a Roberto Rossellini
Ingrid Bergman
L'atōra in na figùra dall film Munkbrogreven
  • 1932 - Landskamp, regìa ad Gunnar Skoglund
  • 1935 - Munkbrogreven, regìa 'd Edvin Adolphson
  • 1935 - Bränningar, regìa ad Ivar Johansson
  • 1935 - Gli Swedenhielms (Swedenhielms Family), regìa ad Gustaf Molander
  • 1935 - Notti di primavera (Valborgsmässoafton), regìa ad Gustaf Edgren
  • 1936 - Intermezzo (Intermezzo), regìa ad Gustaf Molander
  • 1936 - Verso il sole (På solsidan), regìa ad Gustaf Molander
  • 1938 - Inquietudine (Dollar), regìa ad Gustaf Molander
  • 1938 - Quattro ragazze coraggiose (Die Vier Gesellen), regìa ad Carl Froelich
  • 1938 - Senza volto (En Kvinnas ansikte), regìa ad Gustaf Molander
  • 1939 - En enda natt, regìa ad Gustaf Molander
  • 1939 - Intermezzo (Intermezzo: A Love Story), regìa ad Gregory Ratoff
  • 1940 - Juninatten, regìa ad Per Lindberg
  • 1941 - Follia (Rage in Heaven), regìa ad W. S. Van Dyke
  • 1941 - La famiglia Stoddard (Adam Had Four Sons), regìa ad Gregory Ratoff
  • 1941 - Il dottor Jekyll e mr. Hyde (Dr. Jekyll and Mr. Hyde), regìa ad Victor Fleming
  • 1942 - Casablanca, regìa ad Michael Curtiz
  • 1943 - Per chi suona la campana (For Whom the Bell Tolls), regìa ad Sam Wood
  • 1944 - Angoscia (Gaslight), regìa ad George Cukor
  • 1945 - Io ti salverò (Spellbound), regìa 'd Alfred Hitchcock
  • 1945 - Saratoga (Saratoga Trunk), regìa ad Sam Wood
  • 1945 - Le campane di Santa Maria (The Bells of St. Mary's), regìa ad Leo McCarey
  • 1946 - Notorious, l'amante perduta (Notorious), regìa 'd Alfred Hitchcock
  • 1948 - Arco di trionfo (Arch of Triumph), regìa ad Lewis Milestone
  • 1948 - Giovanna d'Arco (Joan of Arc), regìa ad Victor Fleming
  • 1949 - Il peccato di Lady Considine (Under Capricorn), regìa 'd Alfred Hitchcock
  • 1950 - Stromboli (Terra di Dio), regìa ad Roberto Rossellini
  • 1952 - Europa '51, regìa ad Roberto Rossellini
  • 1953 - Viaggio in Italia, regìa ad Roberto Rossellini
  • 1953 - Siamo donne tèrs epiśòdi, regìa ad Roberto Rossellini
  • 1954 - La paura, regìa ad Roberto Rossellini
  • 1954 - Giovanna d'Arco al rogo, regìa ad Roberto Rossellini
  • 1956 - Eliana e gli uomini (Eléna et les hommes), regìa ad Jean Renoir
  • 1956 - Anastasia (Anastasia), regìa 'd Anatole Litvak
  • 1958 - Indiscreto (Indiscreet), regìa ad Stanley Donen
  • 1958 - La locanda della sesta felicità (The Inn of the Sixth Happiness), regìa ad Mark Robson
  • 1961 - Le piace Brahms? (Goodbye Again), regìa 'd Anatole Litvak
  • 1961 - Auguste, regìa ad Pierre Chevalier
  • 1964 - La vendetta della signora (The Visit), regìa ad Bernhard Wicki
  • 1964 - Una Rolls-Royce gialla (The Yellow Rolls-Royce), regìa 'd Anthony Asquith
  • 1967 - Stimulantia regìa 'd Hans Abramson e 'd Hans Alfredson
  • 1969 - Fiore di cactus (Cactus Flower), regìa ad Gene Saks
  • 1970 - Passeggiata sotto la pioggia di primavera (Walk in the Spring Rain), regìa ad Guy Green
  • 1973 - Il segreto della vecchia signora (From the Mixed-Up Files of Mrs. Basil E. Frankweiler), regìa ad Fielder Cook
  • 1974 - Assassinio sull'Orient Express (Murder on the Orient Express), regìa ad Sidney Lumet
  • 1976 - Nina (A Matter of Time), regìa ad Vincente Minnelli
  • 1978 - Sinfonia d'autunno (Höstsonaten), regìa 'd Ingmar Bergman

Culegamènt estéran

Tags:

EmiliànMiranduléś

🔥 Trending searches on Wiki Emiliàn e rumagnòl:

9 ed zógnRainer Werner Fassbinder17791023FrancfòrtInghiltèraFilosofîBarack Obama2021197918272004Buchìṅ (sês)NuvèmberSantiâgPecundrìaTaramòtUngherîScutmâjIl talento di Mr. RipleyRagnTecnologî27 ed setèmber201311 ed zógnScary Movie 410 ed mèrz199724 d'agòst194512 ed znèrVia EméliaCuma scrèver in dialètt mudnésEstògnaIntrigo internazionaleLa carneNâpolStat UnîMassachusetts1954Geòrgia (USA)1682.americanfamilyPP (CAR)16 ed fervèrAlabàma24 ed disèmber2 ed zógnCulùmbus (Ohio)MazRed e Toby nemiciamiciCarpśànPink Floyd1619Śbòra25 ed zógn.faith17447 ed znèr23 ed disèmber.nissan843Ceṡa Catòlica11 d'agòstBoston200519 d'avrìl🡆 More