Topazi

Es troba en cristalls complexos d'hàbit prismàtic, transparents a translúcids, que poden ser incolors però també amb tonalitats dèbils rosades, groguenques i blavoses.

Topazi
Cristalls de topazi
Fórmula química	Al₂SiO₄(F,OH)₂
Epònim	ilhas de São João
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.02
Dana	52.3.1.1
Heys	17.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	prismàtic
Color	incolor, blanc, blau clar, verd clar, groc, marró groguenc o vermell
Exfoliació	perfecta(001)
Fractura	irregular, subconcoidal
Duresa	8 (espècie de referència)
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,5; 3,4-3,6 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	Biaxial (+), bire=0.0090-0.0100, 2V(Calculat)= 58-68, 2V(Mesurat)= 48-68.
Índex de refracció	nα = 1,606 - 1,629 nβ = 1,609 - 1,631 nγ = 1,616 - 1,638
Pleocroisme	no en té
Dispersió òptica	r > v
Fluorescència	rarament groga, blanca, taronja o groc verdós
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	descobert abans de 1959
Símbol	Tpz
Referències

El nom "topazi" deriva del llatí topazus, i aquest, del grec Τοπάζιος (Τοpáziοs) o Τοπάζιον (Τοpáziοn), de Τοπαζος, l'antic nom de l'Illa de Sant Joan, a la Mar Roja, la qual era difícil de trobar i en la qual s'explotava un mineral de color groc (possiblement olivina groguenca). El topazi com a mineral no es va conèixer fins després de l'era clàssica. Plini va dir que Topazos era una illa llegendària de la Mar Roja i que el topazi (mineral) s'explotava allà. Alternativament, la paraula topazi es relaciona amb el terme sànscrit तपस् (Tapas) que significa calor o foc.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el topazi pertany a 9.AF.35: "Silicats (i germanats) nesosilicats amb anions addicionals; cations en coordinació 4, 5 i o 6» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesioetaurolita, estaurolita, zincoestaurolita, norbergita, al·leghanyita, chondrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilchondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, onolita, hidroxiclinohumita, leucophoenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroita, welinita, el·lenbergerita, cloritoide, magnesiocloritoide, ottrélita, poldervaartita i olmiita. Segons la classificació de Dana el topazi és un nesosilicat classificat en el grup 52.3.1.1: nesosilicats amb grups insulars d'SiO₄ i O,OH,F,H2O.

Propietats químiques

La seva fórmula química és Al₂SiO₄(F,OH)₂. Els elements que es troben a la seva estructura són l'alumini, el silici, l'oxigen el fluor i l'hidrogen. Un màxim del 30% del fluor pot ser substituït per OH en topazis naturals, tot i que en alguns casos s'han descrit topazis amb OH dominant (Unnamed OH-analogue Topaz). En estudis posteriors s'ha aconseguit sintetitzar topazi amb OH dominant. Altres autors també proposen la fórmula Al₂SiO₄F₂ per al topazi, que, tenint en compte les substitucions que es produeixen entre fluor i OH queda com a Al₂SiO₄F_2-xOH_x. Altres autors defensen que la substitució entre F i Oh és limitada per l'evitació entre dos protons, i proposen que el màxim teòric per la ratio OH/(OH + F) és de 0,5.

Varietats

S'han descrit tres varietats principals de topazi. El topazi imperial era originalment una varietat de color taronja o groc daurat amb dicroisme vermell; actualment la definició s'ha extés fins a abarcar topazis amb coloracions roses, vermelles, espígol i colors "préssec", tot i que normalment exclou el groc i el marró. S'anomena així a conseqüència de l'exclusivitat que ostentava el tsar sobre els topazis rosats quan foren descoberts a Rússia; és per això que als topazis de certes coloracions se'ls anomena així. Una altra varietat són els diamants de Killiecrankie, que es troben a prop de Killiecrankie, a l'Illa de Flinders, a Tasmània. Els primers espècimens que es varen recollir foren venuts a Europa com a diamants cap al 1800. El nom és encara vigent, i la localitat és encara coneguda per a cercar topazis. Finalment, la pyknita, és una varietat de topazi de gra fi amb coloracions que van des del blanc al groc llimona. En aquest cas, el topazi sol presentar-se en agregats densos de cristalls prismàtics.

Color

El topazi és un mineral al·locromàtic; és a dir, que el color que presenta és produït per impureses, elements o defectes a la xarxa cristal·lina. El topazi típic presenta una coloració de vi vermell, groc, gris clar, taronja vermellós o blau marronos. També es poden trobar topazis de color blanc, verd clar, blau, daurat, rosa, groc vermellós o opacs. La presència de crom a l'estructura genera sovint uns colors rosats, vermells o liles. Certes imperfeccions a nivell atòmic de l'estructura cristal·lina poden causar coloracions grogues, marrons o blaves.

Es troba habitualment en forma de cristalls prismàtics crescuts en buits que estan units amb la roca mare. A més, n'existeix una variant massiva o granulosa. Sovint, es troba acompanyat de beril·li, turmalina i apatita en roques àcides magmàtiques com les permatites. També es troba en gneis. El topazi és molt semblant a un mineral més rar anomenat danburita.

Alguns dels jaciments més importants es troben al Brasil, República Txeca, Saxònia, Noruega, Suècia, Japó, Mèxic, Sri Lanka, Birmània, Pakistan i als Estats Units.

Notes