Peix Rap: Peix de la família dels lòfids

N'hi ha a la mar Negra, la mar Mediterrània (incloent-hi els Països Catalans) i l'oceà Atlàntic oriental (des del sud-oest del mar de Barentsz fins a Islàndia, l'estret de Gibraltar i Mauritània).

Rap

Lophius piscatorius
Exemplar exposat a un mercat de Bergen (Noruega).
Il·lustració del 1896
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	198610
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Lophiiformes
Família	Lophiidae
Gènere	Lophius
Espècie	Lophius piscatorius Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Batrachus eurypterus (Düben, 1845) Batrachus piscator (Linnaeus, 1758) Batrachus piscatorius (Linnaeus, 1758) Lophius eurypterus (Düben, 1845)
Distribució

Es podria confondre amb el rap vermell (Lophius budegassa), però se'n diferencia en la quantitat de radis en l'aleta dorsal i pel color. És inofensiu per als humans i no s'adapta a viure bé als aquaris domèstics a causa de la seua grandària.

Els exemplars més vells poden viure 24 anys, pesar més de 57,7 kg i arribar a 2 m de llargària, tot i que la seua mida més freqüent és d'1 m (els exemplars de l'oceà Atlàntic nord són més grossos que els africans i els mascles són més petits que les femelles).

Té el cos aplanat dorsiventralment, la pell aspra, nuosa, de tons marronosos i sense escates, el cap dur i voluminós, el qual correspon al 50% de la llargada del peix. Presenta tres llargues espines entre els ulls. Té la boca enorme, en forma de mitja lluna i amb dues fileres de dents molt punxegudes i dirigides cap enrere, dues aletes dorsals a l'esquena: la primera, formada per sis radis totalment independents -el primer, anomenat filament pescador- i, la segona, amb 11 o 12 radis, l'aleta anal amb 9-10 radis tous, el peritoneu (és a dir, la pell que recobreix internament el ventre) és de color blanc.

És una espècie marina, batidemersal, la qual viu dels 20 als 1.000 m de fondària i entre les latituds 75°N-30°N, 28°W-46°E, sobre fons de roques, sorra o fang.

Es nodreix principalment de peixos més petits (lluernes, rajades, etc.) emprant la següent tècnica: quan està mig enterrat al fons, mou el filament pescador acabat en un lòbul membranós bifurcat, la qual cosa atreu les preses curioses cap a ell. Quan les té prou a prop, obre la boca (que actua com un xuclador), i se les empassa de cop. L'operació dura dècimes de segon.

A Irlanda és depredat pel congre (Conger conger) i a Noruega pel bacallà (Gadus morhua).

És parasitat per Chondracanthus lophii, Caligus curtus, Chondracanthus barnardi, Holobomolochus albidus, Hamaticolax albidus, Chondracanthus gibbosus, Acantholochus albidus i Caligus elongatus.

La maduresa sexual s'assoleix als sis anys de vida i la reproducció ocorre de febrer a juliol. Durant l'aparellament, el mascle es subjecta a la femella amb la boca i es produeix la fecundació. La femella pon més d'un milió d'ous, els quals estan embolicats en una massa gelatinosa envoltada d'una mena de cinta violàcia de fins a 1 m d'ample i 10 m de llargada que acaba trencant-se i alliberant els ous.

La seua talla mínima legal de captura és de 30 cm i és capturat amb bous d'arrossegament, soltes i tresmalls, fonamentalment. Es comercialitza fresc o congelat, i es menja cuit al vapor, rostit, bullit, fregit, saltat a la paella o cuit al forn microones.

•  
  Segell de les illes Fèroe del 2006 mostrant un rap blanc
•  
  Esquelet
•  
•  
  Il·lustració del 1912
•  
•  
  Exemplar mostrant el filament pescador.
•  
•  
•  
  Exemplar capturat a Noruega.
•  
•  
  Il·lustració (circa 1880)