El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
Pistacia lentiscus | |
---|---|
Pistacia lentiscus | |
Dades | |
Font de | Màstic |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 202960 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Anacardiaceae |
Gènere | Pistacia |
Espècie | Pistacia lentiscus L., 1753 |
S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans: al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears, que es pot especificar en mata llentiscle, mata llentrisca, mata llent(r)isclera, mata de cabritomata de pou. El nom de matissa el rep a l'Alcalatén i a la Plana (País Valencià). El TERMCAT recull més d'una cinquantena de denominacions per a aquesta planta.
Màstic (i màstec) és el nom amb què es coneix la resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió a l'escorça de la planta.
A l'Alguer és la quessa (del sard logudorès chessa) i el fruit l'estríngol (del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol).
És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment —quan maduren— es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars.
El llentiscle es troba en general en forma d'arbust d'uns 3 metres d'alçada, però en realitat és un arbre que pot arribar a sobrepassar els 6 metres. Les fulles són perennes, compostes, paripinnades i tenen un nombre parell de folíols. Tant el pecíol com el raquis tenen un eixamplament lateral en forma d'ales. Els folíols són coriacis i lluents, amb una forma ovalada o el·líptica, acabats amb una mena de petit mugró. N'hi ha entre 6 i 12. Sovint els folíols són parasitats per un pugó (hemípter) anomenat Aploneura lentisci que acaba formant una agalla o cecidi de color roig i de forma semblant a una fava.
Es distingeix de les espècies semblants com Pistacia therebinthus o Pistacia vera (el pistatxer) per les fulles i perquè les fulles tenen un nombre parell de folíols. Les altres espècies de Pistacia, en canvi, a l'extrem de la fulla composta només hi tenen un folíol.
Igual que d'altres –, el llentiscle és dioic (les flors masculines i les flors femenines neixen en individus diferents). Les inflorescències paniculiformes, és a dir, que formen raïms, són petites i surten de l'axil·la de les fulles. Són flors apètales: les flors masculines tenen cinc petits sèpals d'on emergeixen cinc estams rogencs que recolzen sobre un disc nectarificat; les flors femenines tenen tres o quatre lòbuls i un pistil trífid. El llentiscle floreix de març a maig.
El fruit és una petita drupa arrodonida d'uns 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig i a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als festucs, però massa petita per a ser consumida.
La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a produir una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricar vernissos i també en pastisseria i per a fabricar licors.
El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per a fer uns licors anomenats mastika (Mastichato Chiou), típics de l'illa de Chios, i també per aromatitzar l'ouzo.
Segons J. Monlau i Sala (1890):
El llentiscle o mata se sol utilitzar per a fer-ne garlandes vegetals i rams decoratius perquè té la propietat de conservar la fulla verda molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn. En el mercat de la flor té molta demanda i és una espècie molt espoliada en els boscos catalans, atès que no hi cap regulació pel que fa a la seva recol·lecció i els agent rurals i mossos d'esquadra només poden fer marxar els intrusos si el propietari del bosc denuncia que hi han entrat sense permís. La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria i fusteria. Com a llenya també és un bon combustible.
El llentiscle viu normalment en climes mediterranis, en llocs a ple sol, però també en llocs amb ombra parcial com al sotabosc en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures de fins a -10 °C, encara que viu millor en climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrània d'Europa i l'Àfrica i a les illes Canàries.
A Catalunya en podem trobar entre els 0 i els 800 metres d'altitud i més rarament fins als 1.000.
This article uses material from the Wikipedia Català article Llentiscle, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.