La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura.
La lliura ha estat usada des de l'antiga Roma. La paraula (derivada del llatí) significa "escala" o "balança", i encara és el nom de la principal unitat de massa usada als països anglosaxons, i també de la moneda britànica, que malgrat anomenar-se pound, se simplifica amb lb. 1 lliura equival a 0,45359237 quilograms i, al seu torn, 1 quilogram equival a 2,20462262 lliures.
Tipus | unitat de massa i unitat derivada en UCUM |
---|---|
Sistema d'unitats | Sistema Imperial d'Unitats |
Unitat de | massa |
Caràcter Unicode | ℔ |
Epònim | libra (en) |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 0,45359237 kg |
A unitats estàndard | 16 oz 0,07142857 st 0,0004535923 t 453,5923 g 2.267,962 ct 453.592,3 mg 453.592.300 μg 0,0004464286 UK t 0,0005 tn. sh. 0,01 cwt 0,008928571 cwt 1,215278 t lb 14,58333 oz t 291,6666 dwt 7.000 gr |
La lliura catalana (ara no normativa i amb ús escàs, però encara vigent entre gent gran i en botigues de barri) equivalia a 400 grams i es dividia en 12 unces. Vint-i-sis lliures catalanes eren una arrova.
Molt després de la caiguda de l'Imperi Romà Occidental, cada regió europea tenia la seva pròpia manera d'estimar el valor d'una lliura, i van sorgir nombroses unitats de massa també anomenades lliura. La lliura llatina equivalia a 273 grams. Com a unitat monetària de compte, però, s'usava la lliura grega, de 3.274 grams. Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins a un màxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicació satisfactòria. El seu nom alternatiu fou as (vegeu As romà).
Carlemany, que pretenia ser hereu de la tradició imperial romana, va impulsar un conjunt d'actuacions de caràcter recuperador que s'ha conegut com a Renaixement carolingi, així es va poder reconstruir el sistema de pesos romà a partir d'una unça romana ben conservada de 27,425 g, sobre la qual va fer pivotar el seu sistema de pesos:
Tanmateix la pretensió unificadora carolíngia no es va poder mantenir en el temps, i bé fos per la incapacitat de reproduir perfectament el pes exacte o per tendències conservadores de sistemes anteriors o bé per interessos més o menys especulatius, els pesos tornaren a divergir al llarg de l'edat mitjana, i a més, en la majoria de llocs, la mesura de referència per a la producció monetària, no en la comptabilitat, va passar a ser el marc.
Per resoldre el problema, Antoine Lavoisier va proposar substituir les lliures i altres antigues unitats a tota Europa pel gram, els seus múltiples i submúltiples. Amb el pas del temps, totes les nacions europees van abandonar l'ús de la lliura per substituir-la pel quilogram, excepte els països anglosaxons, les quals encara l'usen, i algunes altres amb influència d'aquests països, com Puerto Rico o Panamà.
Els països anglosaxons encara usen dos tipus de lliures:
En alguns països de l'Amèrica Llatina, com Colòmbia i Veneçuela, s'utilitza la paraula lliura per referir-se a mig quilogram (500 grams): aquesta és la lliura mètrica.
El terme lliura ( i els termes equivalents) aplicat a la unitat de massa (o la unitat de pes) ha tingut significats diversos al llarg del temps i segons els indrets geogràfics.
La unitat bàsica de pes era la lliura que constava de dotze unces. L’equivalència amb les mines àtiques considerava que quatre lliures romanes igualaven a tres mines àtiques.
A la seva obra De lingua latina («Sobre la llengua llatina») va tractar de la lliura amb una certa extensió.
Explicant la Guerra de les Gàlies parla de fones que tiraven pedres d’una lliura.
Parlà de l’equivalència de les dracmes àriques i els denaris romans. Tractant de la porpra esmentà el gran preu d’un lliura de producte.
« | ...Abusive autem pondus libra una est... | » |
— |
La lliura carolíngia (pondus Caroli, lliura de carlemany, Karlspfund) era la unitat de mesura per a pesar i encunyar monedes. Una lliura de plata equivalia a dos-cents quaranta diners d’argent.
« | PROVISIÓ DEL BESCUYT. Primerament es ordonat : que per la Cort sien dades a cascuna persona que vaie en les Galées del Senyor Rey 24 onces de pa cascun dia, que son dos lliures. Axi que ha mester una Galéa á 4 mesos, en que van comunament 225 persones tengudes de Galea, á rahó de 4 quintars é 50 lliures lo dia, que serien lo mes 135 quintars, qui fan á 4 mesos 540 quintars. | » |
— Ordinacions sobre lo fet de la mar. Bernat de Cabrera. |
« | ... Item més. Lo gerret, bogua e gerla e tot peix de xàuega e de bolig, exceptat peix de ventura se vena la lliura de XVIII onzes a rahó de dos diners per lliura en pena de XX sous qui contrafarà... | » |
— Llibre del mostassaf d'Eivissa. |
El sistema monetari basat en la lliura esterlina fou introduït pel rei Offa de Mèrcia (757-796). Estava inspirat en la lliura d’argent saxona. Després de la conquesta normanda, la lliura saxona es conegué com «tower pound» o «moneyer’s pound». L’any 1528, sota el regnat d’Enric VIII, el Parlament adoptà la «troy pound».
Al llarg de molts anys la classificació tradicional dels canons es basava en el pes del projectil (bala o pilota) que disparaven. Pes indicat en lliures. En el «Breu tractat d’Artilleria» de Francesc Barra s’explica de forma pràctica la relació entre el colliure (calibre) i el pes del projectil.
L’anomenada «potència» d’un arc s’indica en lliures força.
Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990
This article uses material from the Wikipedia Català article Lliura (unitat de massa), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.