Guerra Russo-Ucraïnesa: Guerra en curs a l'Europa de l'Est des de 2014

Després de la revolució de la dignitat a Ucraïna, Rússia va anexionar la península de Crimea, que pertanyia a Ucraïna, i va donar suport als separatistes prorussos que s'enfrontaven a l'exèrcit ucraïnès a la guerra al Donbàs. Els primers vuit anys de conflicte també han vist incidents navals, ciberatacs i tensions polítiques creixents. Al febrer de 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d'Ucraïna.

Guerra russo-ucraïnesa

Conflictes postsoviètics i Segona Guerra Freda
Tipus	guerra
Data	segle XXI
Període	història d'Ucraïna des de 1991 i Rússia sota el govern de Vladímir Putin
Lloc	mar d'Azov
Estat	Ucraïna, Rússia, Belarús, República Popular de Donetsk i República Popular de Luhansk
Causa	revolució ucraïnesa de 2014, colònies de Rússia, expansió de l'OTAN cap a l'est i dissolució de la Unió Soviètica
Conseqüència	sancions internacionals durant la guerra russo-ucraïnesa, conflicte entre l'Església Ortodoxa Russa i el Patriarcat de Kiev, referèndums del 2022 sobre l'annexió a Rússia de la Ucraïna ocupada i llista d'ajuda exterior a Ucraïna durant la guerra russo-ucraïnesa
Participants	Legió Internacional de Defensa Territorial d'Ucraïna, Legió Georgiana, Forces Armades de Rússia, Forces Armades d'Ucraïna, Forces Armades de la República Popular de Donetsk, Forces Armades de la República Popular de Luhansk i República Popular de Donetsk
Cronologia
← context històric de les protestes prorusses a Ucraïna de 2014 i Euromaidan

Al començament de 2014, les protestes a l'Euromaidan van conduir a la revolució de la dignitat i a l'expulsió del president ucraïnès prorus, Víktor Ianukòvitx. Ràpidament, els disturbis prorussos van sorgir a les regions orientals i meridionals d'Ucraïna. Al mateix temps, forces militars russes sense uniformar van desplegar-se a la península de Crimea, prenent el control d'edificis governamentals, llocs estratègics i infraestructures clau. Rússia va procedir a anexionar Crimea després d'un referèndum altament controvertit.

A l'abril de 2014, independentistes armats prorussos van prendre el control d'edificis governamentals a la regió oriental de Donbàs i van proclamar la República Popular de Donetsk (DPR) i la República Popular de Luhansk (LPR) com a estats independents, encetant la Guerra al Donbàs. Els separatistes van rebre un considerable però secret suport de Rússia, i els intents d'Ucraïna per recuperar completament les àrees controlades pels separatistes van fracassar. Tot i que Rússia va negar la seva implicació, les forces militars russes van ser participants actius en els combats. Al febrer de 2015, Rússia i Ucraïna van signar els acords de Minsk II per posar fi al conflicte, però aquests acords mai es van arribar a aplicar plenament en els anys següents. La guerra al Donbàs es va convertir en un conflicte violent però estàtic entre Ucraïna i les forces russes i separatistes, amb moltes tregües curtes, però sense una pau duradora i amb pocs canvis en el control territorial.

A partir del 2021, Rússia va desplegar una gran presència militar prop de la seva frontera amb Ucraïna, incloent-hi la veïna Belarús. Funcionaris russos van negar repetidament els plans d'atacar Ucraïna. El president rus, Vladimir Putin, va criticar l'ampliació de l'OTAN i va exigir que Ucraïna no s'uniés a l'aliança militar. També va expressar opinions irredentistes i va qüestionar el dret d'Ucraïna a existir com a nació independent.

 

Rússia va reconèixer oficialment la República Popular de Donetsk i la República Popular de Luhansk com a estats independents al febrer de 2022

El 24 de febrer, Vladímir Putin va anunciar que havia pres la decisió de llançar una operació militar a l'est d'Ucraïna. En el seu discurs, Putin va dir que no hi havia plans per ocupar el territori d'Ucraïna i va afirmar que donava suport al dret dels pobles d'Ucraïna a l'autodeterminació. Pocs minuts després de l'anunci de Putin, es van registrar explosions a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbàs, van desembarcar tropes a Odessa i Mariúpol i va llançar míssils de creuer i balístics als aeròdroms, quarters generals militars i dipòsits militars a Kíiv, Khàrkiv i Dniprò. Aquesta invasió va ser condemnada a nivell internacional, amb molts països imposant sancions noves i augmentant les ja existents contra Rússia.

Belarús va permetre el pas a les tropes russes per a envair Ucraïna des del nord i vehicles de combat s'aproximaren a 50 quilòmetres de Kíiv procedents de Belarús i es produïen enfrontaments a Sumi, Starobilsk, la Central nuclear de Txernòbil a 150 quilòmetres de Kíiv i l'aeroport Antónov a 40 quilòmetres de Kíiv. Ucraïna no va poder retenir la central nuclear de Ternòbil però va vèncer en la Batalla de l'aeroport Antónov, impedint l'encerclament de la ciutat.

La invasió va rebre una condemna internacional. L'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució que condemnava la invasió i exigia la retirada total de Rússia el març de 2022. La Cort Internacional de Justícia va ordenar a Rússia que suspengués les operacions militars, i el Consell d'Europa va expulsar Rússia. Molts països van imposar sancions a Rússia i el seu aliat Belarús, i van proporcionar ajuda humanitària i militar a Ucraïna.

 

La invasió russa va ser aturada a mitjans de març de 2022, principalment a causa de la intensa resistència ucraïnesa en la seva capital, Kíiv i sense poder prendre Khàrkiv ni Txerníhiv, però havent ocupat Melitòpol al febrer, ocupat Kherson el 3 de març El 25 de març les tropes russes van iniciar una ràpida retirada de Kíiv i Txerníhiv per concentrar-se en l'est i el sud d'Ucraïna, fent caure Mariúpol a mitjans de maig després d'un setge de gairebé tres mesos.

 

 

Contraofensiva de Khàrkiv

Després de les victòries i guanys territorials russos inicials, Ucraïna va iniciar diverses contraofensives al nord-est i al sud del país. El 2 d'abril, les autoritats ucraïneses van afirmar que tota la regió de Kíiv havia estat reconquerida. El 29 d'agost de 2022 va començar la contraofensiva de Kherson i les forces ucraïneses van començar a recuperar terrenys, en una maniobra de distracció perquè el 6 de setembre de 2022 les forces ucraïneses van llançar una reeixida contraofensiva sorpresa a la regió de Khàrkiv, en la que milers de soldats russos van quedar darrere les línies ucraïneses i es van captura importants arsenals de munició, vehicles i armament rus. El 12 de setembre del 2022 les forces ucraïneses van aconseguir una retirada parcial russa al nord del Dnièper.

Retirada russa del nord del Dniéper

El 9 de novembre el ministre de defensa rus Sergei Shoigu va ordenar la retirada oficial de totes les tropes al nord del riu Dniéper, incloent Kherson, d'on, en cas d'ofensiva ucraïnesa seria impossible recular i milers de soldats russos podien quedar tancats en una bossa entre el Dniéper i l'exèrcit enemic. L'11 de novembre de 2022, les Forces Armades d'Ucraïna van recuperar la ciutat de Kherson i altres zones de l'oblast de Kherson i parts de l'oblast de Mykolaiv a la riba dreta del Dniéper del control rus, que es van retirar a la riba esquerra de l'oblast de Kherson durant entre el 9 i l'11 de novembre.

Annexió russa dels territoris ocupats

A finals de setembre, Rússia va declarar l'annexió de la República Popular de Donetsk, la República Popular de Luhansk i les províncies de Kherson i Zaporíjia, parcialment ocupades a l'est i al sud d'Ucraïna, mitjançant l'aprovació d'un referèndum, tot i que aquesta acció no va ser reconeguda a nivell internacional.

En octubre Rússia va iniciar una campanya massiva d'atacs contra les infraestructures d'Ucraïna. Rússia va passar l'hivern duent a terme operacions ofensives poc conclusives a Donbàs i, a la primavera de 2023, va consolidar les seves posicions en previsió d'una presumpta contraofensiva ucraïnesa.

El juny de 2023, les forces ucraïneses van llançar gradualment una sèrie de contraofensives centrats en Oríkhiv, Tokmak i Bakhmut amb l'objectiu de trencar les línies del front, trobant una forta resistència russa. La contraofensiva va ser àmpliament considerada com un moment crucial de la guerra. Les forces ucraïneses no van arribar a la ciutat de Tokmak un objectiu mínim segons el general ucraïnès Oleksandr Tarnavskyi, i el probable objectiu inicial d'arribar al mar d'Azov per dividir les forces russes al sud d'Ucraïna no es va aconseguir, i a principis de desembre de 2023, la contraofensiva es va considerar aturada o fracassada.

 

En juny de 2023 els paramilitars prorussos del grup Wagner van amotinar-se a Rostov i van enviar una columna militar a Moscou. Al capvespre, quan els paramilitars eren a uns 200 quilòmetres de Moscou, Ievgueni Prigojin va pactar l'aturada dels seus mercenaris i l'exili a Belarús a canvi d'evitar cap represàlia en contra seu..

En agost de 2023 es considerava que Ucraïna disposava d'uns 500.000 soldats entre tropes en servei actiu, de reserva i paramilitars mentre Rússia tenia gairebé el triple d'aquest, amb 1.330.000 tropes en servei actiu, de reserva i paramilitars, la majoria d'aquests últims del Grup Wagner. El nombre de baixes va arribar al mig milió de persones, amb 300.000 víctimes russes entre 120.000 morts i entre 170.000 i 180.000 soldats ferits, mentre les ucraïneses eren de prop de 70.000 morts i entre 100.000 i 120.000 ferits.

Les defenses russes que van frenar primer i aturar després la contraofensiva ucraïnesa incloïen els camps de mines més formidables des de la guerra de Corea i nombrosos drons, canviant la naturalesa del conflicte, fins llavors una guerra mecanitzada. Els comandaments ucraïnesos creien que travessar les defenses russes causaria baixes immenses i van mantenir les seves forces dividides entre els fronts est i sud, i en comptes d'un avenç decisiu, es va arribar a un punt mort.

 

En 2024 Ucraïna ha atacat refineries i ports petrolers russos amb drons, arribant fins a la regió industrial de Tatarstan, a més de 800 milles de la frontera.

 

Des de la fallida ofensiva ucraïnesa de 2023, l'ofensiva russa s'ha dividit en cinc grans línies d'atac a Kreminna, Bakhmut, Avdíivka, Marinka i Robotyne a l'est i el sud d'Ucraïna. L'escassetat de material va degradar la capacitat de les forces ucraïneses per repel·lir les operacions ofensives russes a l'est d'Ucraïna i el febrer de 2024 les forces russes van capturar el bastió ucraïnès d'Avdíivka, el primer gran guany del camp de batalla rus des de la presa de Bakhmut el maig de 2023 i el fracàs de la contraofensiva ucraïnesa, i les forces russes van avançar gradualment a l'oest d'Avdiivka, i pressionant sobre Txàssiv Iar amb objectiu d'avançar sobre Kramatorsk. Rússia va iniciar al març una nova campanya d'atacs aeris contra el les infraestructures elèctriques ucraïneses malmetent part de la seva capacitat de generació.

En 17 d'abril de 2024 la BBC va informar que el seu recompte de soldats russos morts en la guerra havia arribat a 50.000. El govern nord-americà va aprovar el 20 d'abril una ajuda per valor de 61.000 milions de dòlars a Ucraïna, de les quals un terç es destinarien a armes i municions. L'eficàcia dels blindats en el camp de batalla va reduir-se per la vigilància i els atacs molt eficaços dels drons, que han causat moltes baixes en blindats russos, i el 23 d'abril, Ucraïna ha retirat els tancs M1A1 Abrams nord-americans de la primera línia perquè els drons russos han destruït cinc dels trenta-un enviats pels Estats Units el gener de 2023.

Aquest conflicte ha generat una greu crisi de refugiats i ha provocat la pèrdua de desenes de milers de vides.