Cop D'estat A La Unió Soviètica

Les destitucions d'alts càrrecs conservadors com a part de la perestroika, la retirada de la Guerra afganosoviètica, la incapacitat de controlar els brots nacionalistes al Caucas i l'abandonament de tot el model defensiu soviètic a l'Est d'Europa havien estat cops molt difícils d'encaixar.

Cop d'estat a la Unió Soviètica
Cop d'Agost
Августовский путч

Caiguda del Bloc Comunista, Guerra Freda i Dissolució de la Unió Soviètica
Tipus	intent de cop d'estat i Putsch (en)
Epònim	August 1991 (en)
Data	19-21 d'agost de 1991
Període	August 1991 (en)
Lloc	Moscou i Leningrad (Unió Soviètica)
Estat	Unió Soviètica
Resultat	Fracàs del cop d'estat Precipitació del col·lapse de la Unió Soviètica
Conseqüència	Declaració d'independència d'Ucraïna
Bàndols
Comitè Estatal de l'Estat d'Emergència Exèrcit Soviètic: Divisió Tamanskaia (fins al 21 d'agost) Divisió Kantemirovskaia Comitè de Seguretat de l'Estat de la Unió Soviètica Grup Alfa (fins al 21 d'agost) Grup Vimpel (fins al 21 d'agost) Repúbliques que donaven suport al cop: Belarús Geòrgia Azerbaidjan Ucraïna Partit Liberal Democràtic de la Unió Soviètica Intermoviments Rússia: Defensors de la Casa Blanca Congrés dels Diputats del Poble de Rússia Soviet Suprem de Rússia President de Rússia Consell de Ministres de la RSFS de Rússia Manifestants anticomunistes a les repúbliques desafiant l'Exèrcit Roig Repúbliques contràries al cop: Estònia Letònia Lituània Moldàvia Suport politic passiu: Unió Soviètica (Mikhaïl Gorbatxov) Suport internacional: Estats Units Parlament Europeu
Comandants
Gennadi Ianaiev Dmitri Iazov Vladimir Kriutxkov Borís Ieltsin Alexander Rutskoi Konstantin Kobets

El cop d'estat contra Gorbatxov intentat el 19 d'agost va ser tan indecís com el conjunt de la situació política de l'URSS. Els impulsors del cop, que formaven part de l'equip de govern format per Gorbatxov mig any abans, creien que el desprestigi acumulat pel líder entre la gran massa de població civil era de tanta envergadura que n'hi hauria prou d'arrestar-lo i ocupar militarment els carrers per assegurar-se el poder.

Els colpistes estaven mal organitzat i es va trobar amb una resistència efectiva tant de Ieltsin com d'una campanya civil de manifestants anticomunistes, principalment a Moscou, i l'intent va fracassar per la imatge poc convincent de la junta colpista i la desídia dels comandaments mitjans, la tropa, la KGB i la fracció de la població que podia estar a favor de la involució.

D'altra banda, Borís Ieltsin, que va ser incomprensiblement subestimat pels conspiradors, va aconseguir erigir-se en líder carismàtic de l'oposició al cop. I, per últim, els moderns mitjans informatius de la premsa occidental, a través d'emissions televisives via satèl·lit i en directe, van oferir una imatge de tanta indecisió en l'operatiu colpista que van privar de tota credibilitat internacional la nova junta formada per comunistes de la línia ortodoxa i militars.

No obstant això, el lideratge de Gorbatxov i la mateixa URSS van sobreviure només uns mesos. El reconeixement occidental de la independència de les repúbliques bàltiques va obligar a fer el mateix amb la resta de les repúbliques soviètiques, una per una. Borís Ieltsin, buscant desbancar Gorbatxov, va proposar aplicar a Rússia tot un seguit de reformes econòmiques radicals que, de fet, suposaven posar fi al sistema. Així, al novembre es va il·legalitzar el Partit Comunista. Quan en el marc del Referèndum de la Unió Soviètica de 1991 l'1 de desembre els ucraïnesos van votar en referèndum per la independència total de la república, va començar l'allau.

Una setmana més tard, els líders de Rússia (Ieltsin), Ucraïna (Leonid Kravtxuk) i Belarús (Stanislav Xuixkèvitx) van signar per sorpresa un acord pel qual es comprometien a crear una "Comunitat d'Estats Independents" (CEI). L'acord va ser ratificat a final de mes per onze repúbliques a Alma-Ata (Kazakhstan). El 25 de desembre, Gorbatxov va dimitir del càrrec de president de l'URSS, es va plegar la bandera vermella del Kremlin i es va aixecar la russa: la Unió Soviètica havia deixat d'existir. Aquest succés marcava, de fet, l'inici del segle xxi.