La Conferència de Ialta va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Russia), concretament al palau de Livàdia.
Junt amb la Conferència de Teheran, va ser l'única vegada que es van reunir Roosevelt, Stalin i Churchill, els tres grans líders aliats dels Estats Units, la Unió Soviètica i l'imperi Britànic respectivament.
| ||||
| ||||
Tipus | Acords bèl·lics en el marc de la Segona Guerra Mundial | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Ialta | |||
Interval de temps | 4 - 11 febrer 1945 | |||
Període | Segona Guerra Mundial | |||
Localització | Palau de Livàdia (Ucraïna) , Ialta | |||
Estat | Unió Soviètica | |||
Participant | ||||
Efectes | Acord sobre la Partició d'Alemanya i altres canvis polítics a l'Europa Oriental | |||
Cadascuna de les tres potències va dur els seus propis interessos a la Conferència: els britànics volien mantenir el seu imperi, els soviètics volien obtenir més territori i enfortir les seves conquestes, i els nord-americans volien que els soviètics entressin en l'Organització de les Nacions Unides i participessin en la Guerra del Pacífic, així com discutir les aliances de la postguerra.
L'epicentre de la conferència era la coordinació militar car es pensava que les tropes aliades haurien de desembarcar al Japó, la qual cosa comportava una enorme pèrdua de soldats i encara que els nord-americans avançaven en les investigacions per a obtenir la bomba atòmica, de moment els estadistes no desitjaven confiar en una arma tan incerta. Inicialment s'havia pensat en la Xina, però amb el temps s'havia pogut constatar l'escàs entusiasme del generalíssim Chiang Kai-shek, la deficient preparació del seu exèrcit i la poca fiabilitat dels seus comandaments. Per això, Roosevelt necessitava la col·laboració de la Unió Soviètica i el seu nombrós exèrcit per a donar el cop de gràcia al Japó, una cosa que semblava impossible, ja que formalment l'URSS i l'Imperi del Sol Naixent no s'havien declarat la guerra.
Es va preveure la divisió d'Alemanya en quatre zones de control, una per a cada una de les tres potències participants en la Conferència, més França. Berlín, tot i estar inclosa dins la zona soviètica, es dividiria en quatre sectors.
Es va discutir l'estatus i les noves fronteres de Polònia, de la qual no es va respectar el govern a l'exili, i se'n van fixar unes noves fronteres desplaçades vers l'oest, seguint la línia Curzon, en què l'estat polonès perdia les regions de la Galítsia oriental (regió històricament part d'Ucraïna, sota el control de la Confederació de Polònia i Lituània i després Polònia) i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i de Belarús. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la línia formada pels rius Oder i Neisse, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.
A més, s'obligà milions de soviètics a tornar a la Unió Soviètica i iugoslaus a Iugoslàvia sota els governs comunistes, contra la seva voluntat.
Així doncs, els acords presos a la Conferència de Ialta van ser:
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferència de Ialta |
This article uses material from the Wikipedia Català article Conferència de Ialta, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.