El coiot (Canis latrans) és una espècie de mamífer de la família dels cànids originari de Nord-amèrica.
És més petit que el seu parent proper, el llop, i ocupa un nínxol ecològic comparable al del xacal comú a Euràsia.
Canis latrans | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Període de gestació | 62 dies |
Longevitat màxima | 21,8 anys |
Pes | 262,5 g (pes al naixement) |
Nombre de cries | 6 |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 3745 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Canidae |
Gènere | Canis |
Espècie | Canis latrans Say, 1822 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Llista
|
Significat | Gos lladrador |
Distribució | |
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com a espècie en «risc mínim» per la seva extensa distribució i gran abundància a Nord-amèrica. Les poblacions de coiots també són força nombroses a Centreamèrica. Es tracta d'una espècie flexible i capaç d'adaptar-se a medis modificats per l'acció humana. La seva distribució creix actualment cap a les zones urbanes de l'est dels Estats Units i el Canadà. El 2013 es produí la primera observació d'un coiot a l'est de Panamà, és a dir, a l'altra banda del canal de Panamà.
Se'n reconeixen 19 subespècies. Els mascles pesen 8-20 kg, mentre que les femelles tenen un pes de 7-18 kg. El pelatge és de color gris clar i vermell o falb barrejat amb blanc i negre, tot i que varia una mica d'una regió a l'altra. Els coiots tenen una organització social molt flexible i poden viure o bé en grups familiars o bé en bandades poc estables formades per individus que no estan emparentats. Són majoritàriament carnívors i s'alimenten principalment de cérvols, conills, llebres, rosegadors, ocells, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats, juntament amb el consum ocasional de fruita i verdura. El seu so més característic és l'udol dels individus solitaris. Els éssers humans són la principal amenaça per a la seva supervivència, seguits pels pumes i els llops. Això no impedeix que de vegades els coiots es reprodueixin amb llops grisos, algonquins o vermells, amb els quals engendren coiots híbrids.
El seu nom ve de la paraula nàhuatl cóyotl (IPA /ˈkɔ.jɔtɬ/).
Fa menys de 60 cm d'altura. Pot pesar entre 10 i 25 kg i el seu pes mitjà s'acosta als 15 kg. El seu color varia des del gris fins al canyella, de vegades amb un tint vermellós. Les orelles i el musell semblen llargs en relació a la grandària del seu cap. Pot ser identificat per la seva cua espessa i ampla que, sovint, duu prop del sòl. Pel seu aspecte esvelt es pot distingir del seu parent major, el llop gris, que pot pesar de 35 a 60 kg. És un animal molt prim i pot semblar desnodrit a primera vista encara que gaudeixi de bona salut.
Habita Belize, el Canadà, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i els Estats Units. Malgrat haver estat intensament caçat, el coiot és un dels pocs animals grans que han ampliat el seu hàbitat des de l'arribada dels europeus a Amèrica: ha ocupat àrees de Nord-amèrica prèviament habitades pels llops, ja que s'ha pogut adaptar al consum d'escombraries i animals domèstics.
Pot viure fins a 10 anys en estat salvatge i 18 en captivitat. Viu i caça o sol o en parelles monògames. Menja mamífers petits, especialment musaranyes, talpons i conills, així com petits insectes. És omnívor, i adapta la seva dieta a les fonts disponibles, incloent-hi fruites, herbes i altres vegetals. Al Parc Nacional de Yellowstone, abans de la reintroducció del llop, començaren a ocupar el nínxol ecològic d'aquest, caçant en gossades per a abatre preses de caça major.
L'aparellament és per a tota la vida i el coit ocorre al voltant del mes de febrer. Té ventrades de 4-6 cadells a finals d'abril o començaments de maig. Ambdós pares —i a vegades els exemplars joves, nascuts l'any anterior i que encara no han abandonat el cau familiar— ajuden a alimentar els cadells. A les tres setmanes d'edat, aquests, surten del cau sota la vigilància dels seus pares. Quan arriben a vuit-dotze setmanes d'edat els seus pares els ensenyen a caçar. Les famílies romanen juntes al llarg de l'estiu, però els joves parteixen a buscar els seus propis territoris cap a la tardor. Solen traslladar-se a unes deu milles de distància. Els joves maduren sexualment a l'any d'edat.
És molt més comú escoltar un coiot que veure'l. Els sons que fan els coiots són aguts i són descrits com a udols, xiscles o lladrucs. Aquests sons poden ser una nota llarga que puja i que cau (un udol) o una sèrie de notes curtes (un «xiscle») i se senten, en general, al crepuscle o a la nit, i amb menys freqüència durant el dia. Encara que els seus udols es realitzen tot l'any, són més comuns durant l'estació d'acoblament de la primavera i durant la tardor, quan els cadells abandonen les seves famílies per a establir territoris nous. Els seus udols enganyen: pot semblar que el coiot està en un lloc quan, realment, està en un altre indret.
Es reconeixen 19 subespècies de coiot:
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coiot |
This article uses material from the Wikipedia Català article Coiot, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.