Castanea: Gènere de plantes

Tot i que en català la paraula castanyer es refereix només a l'espècie europea d'aquest gènere (Castanea sativa) de vegades s'aplica de forma genèrica a qualsevol arbre del gènere.

Castanea

castanyer
Dades
Font de	fusta de castanyer i chestnut tannin (en)
Planta
Tipus de fruit	nou
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fagales
Família	Fagaceae
Gènere	Castanea Mill., 1754

Són arbres caducifolis que es troben a les zones temperades del món. La majoria de castanyers són arbres grans, de 20 a 40 metres d'alçaria, però algunes espècies són de la mida d'un arbust.

Les fulles dels castanyers són simples, de forma ovalada o de punta de llança i d'una longitud que va des dels 10 fins als 30 centímetres i una amplada de 4 a 10. La flor apareix a la meitat des de finals de primavera a principis d'estiu. Es troben disposades en llargs aments que només porten flors masculines. Les flors femenines que són les que evolucionen cap a un fruit, i es troben en petits grups. Del nèctar de les flors femenines se n'obté una mel foça apreciada que si compleix les condicions de proporció mínima pot ser considerada mel monofloral.

El fruit, la castanya, és una càpsula espinosa en cúpula que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. Les castanyes són fruits comestibles, força apreciats a la gastronomia d'alguns països, tot i que de vegades es consideren "menjar de pobre". També es valora molt la fusta dels arbres. Un cas especial es refereix a la construcció de botes per a vi, vinagre, aiguardents i cervesa.

L'única espècie que es troba de manera natural a les nostres contrades és el castanyer mediterrani, castanyer europeu o arbre de la castanya (Castanea sativa), que és també l'unica espècie originària d'Europa. D'altres es troben des de la Xina, Sibèria i a l'Amèrica del Nord fins als Andes.

El castanyer americà (Castanea dentata), arbre predominant a la costa est dels Estats Units, ha estat pràcticament exterminat a causa d'una plaga del fong Cryphonectria parasitica. El castanyer mediterrani també és susceptible a patir aquest tipus d'infecció, però en menor mesura. Les espècies de castanyers més resistents a aquest fong són les asiàtiques, especialment el castanyer japonès (Castanea crenata) i el castanyer xinès (Castanea mollissima).

Els castanyers d'Índia no pertanyen a aquest gènere.

^{WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.}

^{n, natz = naturalitzada, subespontània;  c, cult = cultivada;  [... = introduïda (sense especificar);}  

^{Forma vital (g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, Flora dels Països Catalans, ...}.}

^{f.v.: Phan = Phanerophyta (macro-faneròfits; g > 2-3 m);  Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);} 

^{Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)}

^{[pr]: nom preferent;  [amnt]: ament;  [frut]: fruit;  [semn]: llavor;  [cupl]: cúpula, involucre;  [prod-frut]: producció de fruit}

•  
  Castanea sativa
•  
  Castanea crenata
•  
  Castanea dentata

•  
  Fruits
•  
  Fruits del castanyer japonès (Castanea crenata)
•  
  Fruits tendres

• Castanya
• Castanyer d'Índia