Ayn Rand: Filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus

Ayn Rand

(1943)
Biografia
Naixement	(ru) Алиса Зиновьевна Розенбаум 2 febrer 1905 Sant Petersburg (Imperi Rus)
Mort	6 març 1982 (77 anys) Manhattan (Nova York)
Causa de mort	Causes naturals  (Insuficiència cardíaca )
Sepultura	Cementiri Kensico
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Objectivisme, escriptura i assaig
Ocupació	dramaturga, assagista, periodista, escriptora de ciència-ficció, crítica literària, novel·lista, guionista, filòsofa, escriptora
Activitat	1926  –
Ocupador	Universitat Estatal de Sant Petersburg
Membre de	American Writers Association (en) Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals (en)
Gènere	Objectivisme i distopia
Influències	Aristòtil, Ludwig von Mises, Carl Menger, Isabel Paterson, Tomàs d'Aquino, Albert Jay Nock, Fiódor Dostoievski, Victor Hugo, Edmond Rostand, Friedrich von Schiller, simbolisme rus i Rose Wilder Lane
Nom de ploma	Ayn Rand
Obra
Obres destacables (1936) We the Living (1938) Anthem (1943) The Fountainhead (1958) La rebel·lió d'Atles (1964) The Virtue of Selfishness
Família
Cònjuge	Frank O'Connor (1929–1979)
Premis (1987)  Premi Prometheus - Hall of Fame, per l'obra Anthem (1983)  Premi Prometheus - Hall of Fame, per l'obra La rebel·lió d'Atles
Signatura
Lloc web	aynrand.org

Rand defensava l'egoisme racional, l'individualisme, i el capitalisme (laissez-faire), argumentant que és l'únic sistema econòmic que permet a l'ésser humà viure com a ésser humà, és a dir, fent ús de la seva facultat de raonar. En conseqüència, rebutjava absolutament el socialisme, l'altruisme i la religió.

Per altra banda, sostenia que l'ésser humà ha de triar els seus valors i les seves accions mitjançant la raó, que cada individu té dret a existir per si mateix, sense sacrificar-se pels altres ni sacrificant d'altres per a si, i que ningú no té dret a buscar valors d'uns altres ni a imposar-los idees mitjançant la força.

Rand, considerada mentora ideològica dels economistes més liberals, defensava que l'egoisme era el "bé", i l'altruisme, "el mal"; que les persones pobres en el sistema capitalista eren "paràsits", i qualificava de superiors o "superhomes" els més rics, ja que sostenia la teoria que tots s'havien enfrontat lliurement als mateixos reptes, perills i circumstàncies. Considerava per tant que havia de beneficiar els més "valuosos". S'oposava a tota mena de programes socials i a la mateixa existència de l'"interès públic". El seu pensament s'ha popularitzat entre la dreta nord-americana. Un dels seus admiradors i membre del seu cercle més proper, Alan Greenspan, citaria la seva inspiració en posar en pràctica les polítiques econòmiques favorables als més rics, de desregulació financera i de retallades de programes socials amb l'administració Reagan, que continuarien al llarg del seu llarg mandat sota amb George Bush I, Bill Clinton i George Bush II, fins a la catàstrofe econòmica mundial de 2007.

Per als crítics amb l'objectivisme, aquesta filosofia "no té cap altre propòsit pràctic que promoure els interessos econòmics de les persones riques que el financen; l'única funció del seu pensament és justificar la riquesa, excusar la pobresa i normalitzar el tipus de guerra hobbesiana de tots contra tots que Rand considerava la societat ideal".

Curiosament, al final de la seva vida, malgrat combatre'ls tota la vida com a 'esquemes corruptors', sol·licità les ajudes de la seguretat social i dels programes Medicare per al car tractament del seu càncer de pulmó.