L'alberginiera (Solanum melongena) és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia.
Solanum melongena | |
---|---|
Dades | |
Font de | albergínia |
Planta | |
Tipus de fruit | baia |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Solanales |
Família | Solanaceae |
Tribu | Solaneae |
Gènere | Solanum |
Espècie | Solanum melongena L., 1753 |
Addicionalment pot rebre el nom d'albergínia. També s'han recollit les variants lingüístiques aguarginyera, albargina, albarginera, albargínia, albarginiera, albergina, alberginera, alberginyera, arbasiniera, asbarginguera, asbarziniera, aubarginiera, auberginera, aubergínia, auberginiera, auberginyera, balginyera, barginera, bargingera, barginier, barginiera, basinier, basiniera, bassiniera, bergínia, berginiera, esbarginyera, esbergínia, esberginiera, oberginiera, obreginiera, obresiniera i verginya.
El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân, un préstec del persa bâdengân. La forma catalana albergínia al seu torn la va adoptar el francès, i d'aquest, l'anglès britànic. L'altre nom anglès eggplant («planta ou») ve del fet que els fruits d'algunes varietats semblen ous per llur forma i color. El nom italià melanzana prové de la forma llatina mela insana, que significa literalment poma que embogeix; aquesta definició medieval, justificada per la presència a l'albergínia d'alguns alcaloides, va estar encoratjada pels Papes de Roma durant segles.
La planta és originària l'Àsia meridional i oriental, on va ser cultivat des de temps prehistòrics. El primer esment escrit data del segle vi al Qimin Yaoshu, un tractat agrícola xinès. Sembla que a Europa aquesta planta no es va cultivar fins a l'edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs, i Ibn al-Awwam al segle xii en parla al seu tractat sobre l'agricultura Kitab al-Filaha. Descriu quatre varietats: la d'Egipte a fruita blanca, la de Síria de fruita porpra, la del país (Andalusia) negra i la de Còrdova de color marró.
Era molt utilitzada als països de parla catalana ja des d'època medieval, ans al contrari d'altres solanàcies com el tomàquet, el pebrot o la patata originàries d'Amèrica que van va arribar més tard.
La mata té algunes espines. Pot arribar a fer fins a 150 cm d'alçada. La tija és pilosa i les fulles glauques, amples, i amb llargs pecíols. Les fulles són simples, de fins a 20 cm. de llarg. Les flors són de color blanc o malva amb forma d'estel de cinc puntes. El fruit, l'albergínia o albergina, és una drupa amb nombroses llavors. Pot tenir moltes formes i colors diferents.
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Solanum melongena:
Necessita temperatures més altes que el tomàquet o el pebrot. Es conrea en climes tropicals o subtropicals. Si li manca aigua serà molt amargant, de mida petita i amb la pell arrugada. És una planta d'estiu i normalment es fa en regadiu en climes mediterranis. No necessita un tutor.
Les albergínies estan presents a la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.
This article uses material from the Wikipedia Català article Alberginiera, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.