23 De Novembre: Data

Queden 38 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1922, Barcelona: es publica el primer número del setmanari humorístic esportiu Xut!.
• 1945, Barcelona: estrena de Garbancito de la Mancha (traduït posteriorment com El cigronet valent), el primer llargmetratge d'animació produït a Catalunya i a Espanya, com també el primer en color de tot Europa.
• 1969, el Vendrell: els Nens del Vendrell descarreguen a la plaça Vella del Vendrell per primera vegada al segle xx el Pilar de 7 amb folre.
• 1983, Alacant: les Corts aproven la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
• 2001, Es constitueix l'Associació .CAT per tal de liderar la campanya del .cat per al domini d'Internet de llengua i cultura en català.
• 2004, Saragossa, Aragó: Jesús Moncada i Estruga esdevé el primer escriptor en llengua catalana guardonat amb el Premio de las Letras Aragonesas.

Resta del món

• 1210, Vescomtat de Carcassona: Cau en mans dels croats de Simó de Montfort la fortalesa de Tèrme després d'un setge de quasi 4 mesos.
• 1248, conquesta de Sevilla per les tropes castellanes del rei Ferran III el Sant.
• 1808, Navarra: els espanyols perden la Batalla de Tudela, enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès.
• 1904, Saint Louis (Estats Units): Conclouen els Jocs Olímpics d'Estiu de 1904, oficialment Jocs Olímpics de la III Olimpíada.
• 1963, Regne Unit: s'emet el primer episodi de la cèlebre sèrie de ciència-ficció de la BBC Doctor Who.
• 1995 - Madrid (Espanya): es deroga la Ley de peligrosidad social, vigent des de 1970.
• 2003, Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.

Països Catalans

• 1850 - Barcelona: Antoni Elias i de Molins, bibliògraf i director de museu català (m. 1909).
• 1863 - Banyuls de la Marenda: François Bassères, metge militar rossellonès (m. 1949).
• 1872 - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana.
• 1888 - Molins de Reiː Caterina Casas Maymó, pionera del municipalisme femení (m.1974).
• 1904 - Camprodon: Carme Barnadas i Gorina o Gurina, pintora catalana (m. 1979).
• 1922 - Sueca, Ribera Baixa: Joan Fuster i Ortells, assagista valencià (m. 1992).
• 1943 - Vinaròs: Montserrat Bellés, compositora valenciana (m. 1998).

Resta del món

• 912 - Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia i emperador (†973).
• 1221 - Toledo, Regne de Castella: Alfons X el Savi, rei de Castella (†1284).
• 1608 - Lisboa: Francisco Manuel de Melo militar i autor polifacètic representant de la literatura barroca peninsular (†1666).
• 1719 - Leipzig: neix el tipògraf i editor musical Johann Immanuel Breitkopf († 1794).
• 1803 - Hampton (Connecticut), Estats Units: Theodore Dwight Weld. Activista a favor dels drets dels afroamericans i abolicionista estatunidenc.
• 1804 - Hillsboro, New Hampshire, Estats Units: Franklin Pierce, militar i 14è president dels EUA (m. 1869)
• 1837 - Johannes Diderik van der Waals, físic holandès, Premi Nobel de Física en 1910 († 1923)
• 1859 - Billy el Nen, bandit estatunidenc (†1881).
• 1867 - Haroː Lucrecia Arana, cantant espanyola (m. 1927).
• 1869 - Copenhaguen (Dinamarca): Valdemar Poulsen, enginyer danès que en 1903 va desenvolupar el telegràfon, contribuint al desenvolupament de la radiodifusió (m. 1942).
• 1876 - Cadis (Andalusia): Manuel de Falla, compositor andalús (m. 1946).
• 1860 - Estocolm (Suècia): Hjalmar Branting, polític suec, Premi Nobel de la Pau de 1921.
• 1887:
  • Camberwell, Londres (Anglaterra): William Henry Pratt conegut amb el nom artístic de Boris Karloff, fou un actor britànic famós pels seus papers en pel·lícules de terror.
  • Weymouth, Dorset, Anglaterra: Henry Moseley, físic anglès, famós per la Llei de Moseley (m. 1915).
• 1888 - Harpo Marx, còmic estatunidenc (†1964).
• 1891 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Aleksandr Ródtxenko, pintor avantguardista (†1956).
• 1896 - Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, (Imperi Austrohongarès): Klement Gottwald, polític primer ministre i president de Txecoslovàquia (m. 1953).
• 1898 - Springfield (Massachusetts): Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina (m. 1980).
• 1903 - Almelo, Països Baixos: Cornelia "Kea" Bouman, tennista neerlandesa.
• 1921 - Regne d'Itàlia: Fred Buscaglione, cantant (†1960).
• 1922 - Vilalba, província de Lugo, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant el franquisme, com durant la transició i l'època democràtica posterior († 2012).
• 1925 - San Salvador: José Napoleón Duarte Fuentes, president d'El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989 (m. 1990).
• 1930 - Funchal, Madeira: Herberto Helder, poeta portuguès (m. 2015).
• 1933 - Dębica, Polònia: Krzysztof Penderecki, compositor polonès (m. 2020).
• 1956 - Sydney, Austràlia: Shane Gould, nedadora australiana guanyadora de cinc medalles olímpiques.
• 1958 - Barranco, Lima, Perú: María Elena Moyano, lluitadora social, dirigent veïnal, assassinada als 33 anys per Sendero Luminoso.
• 1961 - Cabinda, Angola: Amélia da Lomba o Amélia Dalomba, escriptora i periodista angolesa.
• 1962 - Caracas (Veneçuela): Nicolás Maduro, polític veneçolà, President de Veneçuela.
• 1965 - Södertälje, Suècia: Catharina Elmsäter-Svärd, política sueca.
• 1966 - París, França: Vincent Cassel , actor, director i productor de cinema francès.
• 1973 - Uganda: Anita Among, comptable, advocada i política ugandesa.
• 1979 - Rochester, Anglaterra: Kelly Brook, model, actriu, dissenyadora de roba de bany, i presentadora de televisió anglesa.
• 1982 - Spanish Town, Jamaica: Asafa Powell, atleta jamaicà especialista en proves de velocitat.
• 1992 - Nashville, Tennessee, Estats Units: Miley Cyrus, actriu i cantant.

Països Catalans

• 1973 - l'Hospitalet de Llobregat: Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora municipal de l'Hospitalet de Llobregat (n. 1896).
• 2007 -
  • Barcelona: Paco Candel, escriptor i periodista valencià (n. 1925).
  • Vilassar de Dalt, Maresme: Mercè Bruquetas, actriu catalana.
• 2009 - Campdevànol, Ripollèsː Mercè Guix i Passola, jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana (n. 1922).
• 2011 - Bellaterra: Montserrat Figueras, soprano catalana, especialitzada en música antiga.
• 2013 - Portocolom, Mallorca: Miquel Barceló i Perelló, catedràtic mallorquí d'Història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en les societats andalusines (n. 1939).
• 2019 - Cercedilla: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana (n. 1925).
• 2023 - Eivissa: Antoni Marí Calbet, metge i polític eivissenc (n. 1932).

Resta del món

• 693 o 695 - Sint-Truiden, a l'actual Bèlgica: Trudo, sacerdot catòlic i fundador d'una abadia.
• 1535 - Madrid: Beatriz Galindo, anomenada «la Latina», escriptora i humanista castellana.
• 1612 - Praga - Elizabeth Jane Weston, poeta anglotxeca, coneguda per la seva poesia neollatina.
• 1826 - Berlín, Alemanya: Johann Elert Bode, astrònom alemany (n. 1747).
• 1905 - Innsbruck, Imperi Austrohongarès: Otto Stolz, matemàtic
• 1942 - Dublín, Irlanda: Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlandès (n. 1883).
• 1957 - Nova York, EUA: Elia Abu Madi, poeta estatunidenc d'origen libanès.
• 1973 - Los Angeles, Califòrnia: Adele Buffington, guionista estatunidenca (n. 1900).
• 1976 - Créteil, França: André Malraux, escriptor, aventurer i polític francès (n. 1901).
• 1979 - Malibú, EUA: Merle Oberon, actriu de cinema britànica (n. 1911).
• 1990 - Oxford, (Anglaterra): Roald Dahl, novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès. (n. 1916).
• 1991 - Lagunitas, Califòrnia: Klaus Kinski, actor alemany (n. 1926).
• 1995 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Louis Malle, director, guionista i productor de cinema francès (n. 1932).
• 2006 - Londres - Anglaterra, Aleksandr Litvinenko, ex-agent del KGB (n. 1962).
• 2012 - Dallas, EUA, Larry Hagman, actor nord-americà (n. 1931).
• 2015 - Montevideo, Uruguai: Beatriz Lockhart, compositora, pianista i docent uruguaiana,
• 2016 - Madrid, Espanya, Rita Barberá, política espanyola del Partit Popular (n.1948)

• Dia de la Xicoira segons el calendari republicà francès.
• Santoral: sant Amfíloc, màrtir; Climent I, papa; Gregori II d'Agrigent, bisbe; Columbà, abat; Felicitas de Roma, màrtir; Lucrècia de Mèrida, màrtir; Trudó, abat; Vulfetruda de Nivelles, abadessa; Alexandre Nevski (ortodoxos); beata Margarida de Savoia (1390-1464).