Dit Índex

També rep altres noms, tot i que menys usuals: dit senyalador, dit indicatiu, dit apuntador, dit saludador i dit mestre.

Índex (dit)

Mà humana amb el dit índex estès i la resta plegats
Detalls
Llatí	digitus secundus
Part de	mà
Artèria nodridora	Artèria radial del dit índex
Retorn venós	venes digitals palmars
Limfa	Nòduls limfàtics deltopectorals
Identificadors
TA	A01.1.00.054
FMA	24946  : multiaxial – jeràrquic
Terminologia anatòmica

Generalment és el dit més destre i sensitiu de la mà, encara que no és el més llarg.Alguns estudis han demostrat que tenir un dit índex més petit que el dit anular és indicatiu d'una propensió a ser un individu més atlètic. Els homes presenten una probabilitat 2.5 vegades superior a les dones de tenir un índex més curt que l'anul·lar, fet que alhora s'ha correlacionat amb una increment de la probabilitat per part de les dones de desenvolupar artritis.

És un dit que generalment s'usa per a assenyalar, malgrat que en alguns països és considerat un gest barroer. També se'l fa servir com a símbol d'haver guanyat/reeixit en una competició esportiva. Si en canvi se'l mou de dreta a esquerra en un moviment oscil·lant representa un advertiment que uns tercers facin alguna acció o negació del que uns tercers han fet o afirmat. Si en canvi se l'apropa a la boca de forma tangencial, acostuma a significar una petició de silenci o si l'acostem a la punta del nas sol ser signe d'incredulitat.

Malgrat tot, sempre són gestos modulats per les diferents concepcions culturals i religioses i així tenim que a la guerra de Bòsnia les tropes serbo-bosnianes aixecaven els tres dits centrals de la mà com a senyal de victòria, les croato-bosnianes n'aixecaven dos (índex i cor) en forma de "V", i les tropes bosnianes musulmanes (Bòsniaks) aixecaven només l'índex, donat que la tawhid, tendeix a preservar els gestos que recorden l'estricte monoteisme de l'islam.