Saxifraga longifolia, tamién conocida como corona de rei o Altamira, ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia Saxifragaceae endémica del Pirinéu caliar, a onde llegó mientres les primeres glaciaciones fai un millón d'años.
Esti artículu o seición necesita correxise urxentemente. Tien fallos na redaición, la gramática o la ortografía que precisen meyorase. |
Distribúise per Europa y África.
Saxifraga longifolia | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Saxifragales | |
Familia: | Saxifragaceae | |
Xéneru: | Saxifraga | |
Subxéneru: | Saxifraga | |
Seición: | Ligulatae | |
Especie: | S. longifolia Lapeyr. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Ye una planta perenne, compuesta por una gran roseta solitaria de fueyes grisaceas lliniales y espatulaes que mide ente 20 y 55 cm, escareciendo casi por completu de tarmu. Suel vivir enllastrada na fisuras y roquedos caliar y floria una vegada na vida con una vara d'inflorescencies piramidales de más de 500 flores blanques motudes en colloráu d'unos 9 a 11 mm. Floria ente los meses de mayu y agostu, floriamientu tres la que la planta muerre. Estender n'altitúes d'ente 500 y 2.500 msnm.
La so principal propiedá melecinal ye la de ser un eficaz albortivu. Por ello considérase una planta bien peligrosa, pudiendo provocar inclusive la muerte si les cantidaes inxeríes son alzaes o si'l nuesu organismu alcuéntrase particularmente débil. La corona de rei ye un remediu popular polos pastores nos partos difíciles del ganáu, poles sos propiedaes albortives.
Saxifraga longifolia describióse por Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse y espublizóse en Figures de la Flore des Pyrénées 26. t. 11. 1801.
Númberu de cromosomes de Saxifraga longifolia (Fam. Saxifragaceae) y táxones infraespecíficos: n=14
Saxifraga: nome xenéricu que vien del llatín saxum, ("piedra") y frangere, ("romper, quebrar"). Estes plantes llámense asina pola so capacidá, según los antiguos, de romper les piedres colos sos fuertes raigaños. Asina lo afirmaba Plinio, por casu.
longifolia: epítetu llatín que significa "con grandes fueyes".
Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.
Wikispecies tien un artículu sobre Saxifraga longifolia. |
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Saxifraga longifolia, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.