Patagonia Extraandina

La Patagonia extraandina o Patagonia oriental, ye la parte oriental de la Patagonia, asitiada al sureste d'América de Sur

Patagonia Extraandina
Ríu Neuquén nel Desiertu Patagónico.

Atópase mayormente n'Arxentina, anque tamién se presenta dellos sectores chilenos al oriente de la cordal de los Andes. Ta delimitada polos montes húmedos del cordal de los Andes escontra l'oeste y pol océanu Atlánticu escontra l'este.

Xeografía

Geomorfológicamente correspuende a la pandu patagónica.

El so clima ye grebu y semiárido onde la temperatura escasamente supera los 12 ° C y les medies tan solo 3 °C. La rexón esperimenta unos 7 meses d'iviernu y 5 meses de branu. El permafrost preséntase solo marginalmente, pero la nieve ye frecuente, especialmente nel iviernu. Los Andes, al oeste del desiertu, son la razón principal pal estáu del desiertu patagónico, yá que inhiben el fluxu de mugor del oeste del sur del Pacíficu d'algamar l'interior. Esto crea una solombra d'agua que da cuenta de la formación del desiertu y ye por eso, a pesar d'aproximao la metá del desiertu que namái unos 200 quilómetros del mar, como un gran desiertu atópase na rexón. La corriente fría de Malvines fuera la mariña atlántica d'América del Sur tamién contribúi a la aridez de la zona.

Fauna y flora

A pesar de les condiciones ambientales contraries, munches especies d'animales afixéronse a vivir na Patagonia. Dalgunes namái viven na periferia más habitable y xeográficamente más variada de la ecorrexón. La lechucita vizcachera, l'ñandú petiso o choique, el guanacu, el tucu-tucu patagónico, la mara, el pichi, la comadrejita patagónica, el furón menor, el zorrino patagónico, el puma, el foín gris patagónico o glaya, la iguana del desiertu, y delles especies d'águiles y ferres son dalgunes de les especies d'animales qu'habiten na rexón.

La flora de la rexón ye bien particular, ya inclúi delles especies d'arbustos con adautaciones xerófitas, como Acantholippia, Anarthrophyllum, Benthamiella, Junellia, y variaes especies de camperes. Yerbes acuátiques esisten nes llagunes efímeres que se formen a partir de la escorrentía de los Andes.

Influencia humana

El desiertu foi anfitrión de dellos pueblos indíxenes nel so pasáu, como lo demuestren les pintures rupestres de la zona. La zona ta escasamente poblada de güei y los que viven equí sobreviven principalmente pola cría de ganáu, como oveyes y cabres. La minería de recursos, especialmente de petroleu, gas y carbón en delles partes de la rexón, ye otra manera d'interactuar colos seres humanos y la influyencia del mediu ambiente del desiertu. Los seres humanos tamién pueden interactuar col mediu ambiente pola caza furtiva o animales.

Ver tamién

  • Patagonia
  • Provincia de Santa Cruz
  • Provincia de Chubut

Referencies

Referencies

Enllaces esternos





Tags:

Patagonia Extraandina XeografíaPatagonia Extraandina Fauna y floraPatagonia Extraandina Influencia humanaPatagonia Extraandina Ver tamiénPatagonia Extraandina ReferenciesPatagonia Extraandina ReferenciesPatagonia Extraandina Enllaces esternosPatagonia ExtraandinaAmérica del SurPatagonia

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

YyRexón de Shikoku69Chun Kuk DoXKirguistánTierraNatalia StarrEspaña1622LuteranismuArtista1927Jorge IlegalDigital object identifierFenolLukas PodolskiMetodismuAbigail Mac1988146 de mayuFunafutiMaría Margarita GiraldoIntoxicación alimentariaSecretariu xeneral del Comité Central del Partíu Comunista de ChinaCecilia Mujica1941Adele GödelEdgar SanabriaJulie AndrewsBangladex35Cuca EscribanoHumpy BongLou GehrigAlf layla wa-laylaMarita CapoteDodgeXHamsterHydrochoerus hydrochaeris1901PapaPoder llexislativuMasturbación mutuaCneu Pompeyu MagnuRepertoriu de fechosVietnamitaPlayStation PortableJosé María LinaresMentolNelly MorenoCecilia NaviaNicolás MaduroCathy HeavenSexualidá analCopa Mundial de Fútbol de 1982Estaos Xuníos2014Anethum graveolens86Wikipedia31 de xineru20132023GreciaDía Mundial de los AnimalesChasey LainSujumiMartín LuteroXXXBilletes d'euruJuan Guillermo Cuadrado3 de xunetu🡆 More