La llingua chipaya (autoglotónimu chipay taqu) ye falada per cerca de dos mil persones nes provincies de Carangas y Sabaya, departamentu d'Oruro, (Bolivia).
Chipaya 'Chipay taqu' | |
---|---|
Faláu en | Bolivia |
Rexón | Oruro |
Falantes | 1500 |
Familia | Llingües uru-chipaya |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
Dende la promulgación del decretu supremu N.° 25894 el 11 de setiembre de 2000 el uru-chipaya ye una de les llingües indíxenes oficiales de Bolivia, lo que foi incluyíu na Constitución Política al ser promulgada'l 7 de febreru de 2009.
El censu de 2001, na zona de Santa Ana de Chipaya, rexistró 1 568 falantes; d'ellos 332 de 4 a 9 años d'edá; 400, de 10 a 19; 277, de 20 a 29; 163, de 30 a 39; finalmente 166, de 40 a 49. La mayoría de los chipaya fala tamién el castellán y xeneralmente, los adultos empleguen l'aymara.
Probóse que l'idioma chipaya rellaciónase estrechamente col uruquilla (uchun maa taqu), llingua orixinal de los Uros y integróse con seguridá un grupu designáu por dellos espertos como familia llingüística uru-chipaya. Otros suxurieron rellacionar esti grupu col idioma puquina nuna sola familia y dalgunos consideren el parentescu de toes estes llingües cola familia arawak. Alfredo Torero demostró qu'hasta'l presente nun se demostró rellación xenética ente les llingües uru-chipaya y el arawak nin ente'l uru-chipaya y el puquina, el quechua o'l aymara y consideró hipotéticamente que la separación de uruquilla y el chipaya producir escontra'l 200 e.C. Apocayá dellos chipaya pudieron escuchar y entender ensin mayor problema una grabación de los postreros falantes de uruquilla de la comunidá Uro d'Irohito, realizada en 1980 y quedó demostrada cierta inteligibilidad ente dambes llingües.
Billabiales | Dentales | Alveolares | Palatales | Velares | Postvelares | |||||
[-ret] | [+ret] | [-lab] | [+lab] | [-lab] | [+lab] | |||||
Oclusives | Simples | p | t | k | kw | q | qw | |||
Aspiraes | ph | th | kh | qh | ||||||
Glotalizadas | p' | t' | k' | q' | ||||||
Africaes | Simples | ts | č | ĉ | ||||||
Aspiraes | tsh | čh | ĉh | |||||||
Glotalizadas | ts' | č' | ĉ' | |||||||
Fricatives | ş | s | ŝ | x | xw | χ | χw | |||
Nasales | m | n | ñ | ŋ | ||||||
Llaterales | l | λ | ɫ | |||||||
Vibrante | r | |||||||||
Semivocales | w | y |
Anteriores | Centrales | Posteriores | ||||
Cantidá | Curtiu | Llarga | Curtiu | Llarga | Curtiu | Llarga |
Altes | i | i: | u | u: | ||
Medies | e | e: | o | o: | ||
Baxes | a | a: |
Tocantes a les traces morfolóxiques del chipaya, puede señalase lo siguiente (basáu en Cerrón-Palomino, 2009: 47-67):
(1) | zat-s-qat-iñ-t-ki |
correr-RFL-CAUS-HAB-VBL-TOP | |
'yo soi'l que fai correr' (Cerrón-Palomino, 2009:47) |
Nominativu | -ø |
Xenitivu | -t ~ - ø ~ -(i)zh |
Acusativu | -ø |
Dativu/ilativo | -kiz(i) ~ - kin(a) |
Benefactivo | -(ta)-japa |
Presea/comitativo | -tan(a) |
Llocativu | -kiz(i) ~ -kin(a) |
Ablativu | -kiztan(a) |
Limitativo | -kama |
Causal | -layku |
Comparativu | -zhta |
(2) | tii | aznu-ki | Huwan-zh-ta |
esti pollín-TOP | Juan-XEN-VBL | ||
'Esti pollín (ye) de Juan.' (Cerrón-Palomino, 2009:54) |
(3) | am | palas-kiz | qam-tra |
tu | plaza-LOC | vivir-DCL | |
'Tu vives na plaza.' (Cerrón-Palomino, 2009:55) |
-kan(a) | [+ corr, + sim] |
-an(a) | [- corr, + sim] |
-zhku | [+ corr, - sim] |
-tan(a) | [- corr, - sim] |
-a | [+ corr, - sim] |
(4) | qaa-kani | oqh-chi-trai | |
llorar-SUB | dir-PAS-DCL | ||
'Llorando foise.' (Cerrón-Palomino, 2009:62) |
(5) | wer | cher-ani | uri | zat-chi-n-traj |
yo | ver-SUB | rápido | correr-PAS-1-DCL | |
'Cuando me vio, corrí rápido.' (Cerrón-Palomino, 2009:62) |
No que fai a la sintaxis del chipaya, puede señalase lo siguiente (Cerrón-Palomino, 2009: 67-74):
(6) | S | O | V |
zhoñi | qaz | jwat-chi-tra | |
home | patu | cutir-PAS-DCL | |
'Un home cazó un coríu.' (Cerrón-Palomino, 2009:67) |
(7) | paqh(i) | qhuya |
grande | casa | |
'casa grande' |
(8) | am-ki | laa | zhel-ñ-am-tra |
tu-TOP | enfermu | tar-HAB-2-DCL | |
'Tu sueles tar enfermu.' (Cerrón-Palomino, 2009:70) |
(9) | qiti-ki | pampi-kin | tik-z-chi-tra |
foín-TOP | pampa-LOC | morrer-RFL-PAS-DCL | |
'El foín morrió na pampa.'(Cerrón-Palomino, 2009:71) |
(10) | hazi-ki | chhizwi | poot-o-tra | wer-ki |
agora-TOP | carne | cortar-1-DCL | yo-TOP | |
'Agora yo toi cortando la carne'. (Cerrón-Palomino, 2009:71) |
(11) | ¿am | kintu | ziz-qa-y? |
tu | cunto | saber-INT-CORR | |
'¿Sabes un cuentu?' (Cerrón-Palomino, 2009:71) |
(12) | laa-ki | ana-zh | lul-tra, | ana-zh | lik-tra |
enfermu-TOP | non-CNCR | comer-DCL, | non-CNCR | beber-DCL | |
'L'enfermu nun come, nun bebe.' (Cerrón-Palomino, 2009:72) |
(13) | am-ki | lul-a-ki-yá | uzh | thaj-a-ja |
tu-TOP | comer-INCMPL-FUT-CORR | o | dormir-INCMPL-CNJT | |
'Tu vas comer o quiciabes a dormir.' (Cerrón-Palomino, 2009:72) |
(14) | wer-ki | lanz-n-a-tra | tik-za-ñ-kama |
yo-TOP | trabayar-INCMPL-DCL | morrer-¿?-NML-AL | |
'Yo voi trabayar hasta que muerra.' (Cerrón-Palomino, 2009:74) |
(15) | nii | zhoñi | thon-a-ki-tra | niki, | ana-l | oqh-a-tra |
l'home | venir-INCMPL-FUT-DCL | COND | non-CNCR | dir-INCMPL-DCL | ||
'Si l'home vien, nun voi dir.' (Cerrón-Palomino, 2009:74) |
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Idioma chipaya, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.