Copa Mundial De Clubes De La Fifa

La Copa Mundial de Clubes de la FIFA (n'inglés, FIFA Club World Cup), más conocida como Mundial de Clubes o Mundialín, ye la competición internacional oficial de fútbol más prestixosa a nivel de clubes entamada pola Federación Internacional de Fútbol Asociación (FIFA).

Copa Mundial de Clubes de la FIFACopa Mundial De Clubes De La Fifa
Xeneral
Tipu de competición club world championship (en) Traducir
Deporte fútbol
Organizador FIFA
Historia
Fundación 2000
Competición
Periodicidá Cada añu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

De calter añal, axunta a los equipos campeones de les competiciones internacionales de los seis confederaciones continentales: AFC, CAF, Concacaf, Conmebol, UEFA y OFC; a partir de la edición de 2007 súmase'l campeón del país organizador p'apostar el títulu que designa oficialmente al meyor club del mundu.

Ta considera socesora de la Copa Intercontinental, competición apostada ente los vencedores de la Copa Libertadores, en representación d'América del Sur y la Lliga de Campeones, en representación d'Europa. El so club vencedor yera reconocíu de facto col títulu honoríficu de «Clubes de fútbol campeón de la Copa Intercontinental y del Mundial de Clubes campeón del mundu»y reconocíos de plenu derechu (de iure) pola FIFA en 2017.

La Copa Mundial de Clubes apostar por primer vegada nel añu 2000, al par que la Copa Intercontinental, nun primer intentu por dar una proyeición mundial qu'algamara a toles confederaciones, y añalmente dende 2005, fecha na que sustituyó finalmente a la mentada competición predecesora. Magar ello, el tornéu presenta una absoluta predominancia de les confederaciones europeo y suramericano, que los sos equipos llograron diez y cuatro títulos respeutivamente. La mayoría de les finales apostar clubes de diches asociaciones, sacante les ediciones 2010, 2013 y 2016, onde'l Tout Puissant Mazembe de República Democrática d'El Congu, el Raxa Club Athletic de Marruecos y el Kashima Antlers Football Club de Xapón, respeutivamente, llegaron a dicha instancia al ganar al club suramericanu.

El campeón vixente ye'l Real Madrid Club de Fútbol, quien ye amás el club más gallardoniáu xunto col Futbol Club Barcelona con tres títulos.

Historia

Antecedentes y primeres ediciones

Copa Mundial De Clubes De La Fifa 
Estádio Maracanã, sede de la primer final del tornéu (2000).

El precedente d'esta competición ye la Pequeña Copa del Mundu de Clubes, tamién conocida como'l Mundialito de Clubes. Yera un tornéu amistosu de fútbol de clubes que se xugaba nel Estadiu Olímpicu de Caracas (Venezuela), ente 1952 y 1975, con dalgunos de los clubes más sobresalientes del momentu. Antes, en 1951, tuvo llugar la Copa Internacional de Ríu (1951 y 1952), con clasificación téunica d'equipos y supervisada por FIFA, siendo'l primer precedente de les competiciones intercontinentales ente clubes de fútbol. Por cuenta de la importancia qu'adquirieron les competiciones continentales que designaben a los meyores clubes de la so respeutiva afiliación, la UEFA y la Conmebol —los dos confederaciones más fuertes del panorama futbolísticu— decidieron impulsar una competición so reconocencia de la FIFA qu'enfrentara a los sos campeones y decidir asina "el meyor club del mundu".

Sol nome de Copa Intercontinental (oficialmente Copa Europea-Suramericana), empezar a apostar en 1960 ente los vixentes campeones de la Copa d'Europa y de la Copa Libertadores. Dirimida a doble partíu en caúna de les canches de los participantes hasta 1979, nun foi hasta 1980 cuando pasó a apostase nes ciudaes xaponeses de Tokiu (hasta 2001) y Yokohama (hasta 2004). Cinco clubes consiguieron mientres la so vixencia proclamase campeones en trés causes como los más gallardoniaos.

Foi en 1999 cuando'l máximu organismu del fútbol, la Federación Internacional de Fútbol Asociación (FIFA), decidió crear una competición pa reemplazar definitivamente a la Copa Intercontinental de manera qu'hubiera un tornéu que englobase a los meyores representantes de toles confederaciones p'apostar el títulu de meyor club del mundu.

Esta apostóse per primer vegada sol nome de Campeonatu Mundial de Clubes de la FIFA nel añu 2000, con el vencedores de les respeutives confederaciones continentales d'Asia, África, América del Norte, Central y el Caribe, América del Sur, Oceanía y Europa, xunto col campeón nacional del país anfitrión y un equipu invitáu. El tornéu apostar nes ciudaes brasilanes de Rio de Janeiro y São Paulo y resultó ganador el Sport Club Corinthians Paulista. El tornéu sorprendió pola ausencia d'equipos europeos na final y pola intensidá del so partíu final.

La competición dexó d'apostase ente 2001 y 2004 por cuenta de una combinación de factores. El más importante foi'l colapsu del sociu de marketing de la FIFA, International Sport and Leisure, y la falta acordies con Toyota, principal promotor de la entá vixente Copa Intercontinental, polo que la segunda edición, programada pa celebrase n'España en 2001 con dolce o dieciséis equipos, finalmente nun se celebró. Se reprogramó entós pal añu 2003, pero tampoco se realizó.

Arriendes de un cambéu nel formatu al absorber la Copa Intercontinental, rellanzar en 2005 en Xapón, del 11 al 18 d'avientu, reemplazando definitivamente a la Copa Intercontinental. El campeón foi'l São Paulo Futebol Clube al ganar na final apostada nel Estadiu Internacional de Yokohama al Liverpool Football Club por 1-0.

Establecimientu del formatu definitivu

Copa Mundial De Clubes De La Fifa 
Yokohama, sede de les finales en Xapón (2005-08, 2011-12, 2015-16).

Ente'l 10 y el 17 d'avientu de 2006 apostar por segundu añu consecutivu en Xapón. Como principal novedá tuvo un cambéu na so denominación pola vixente acualmente de Copa Mundial de Clubes de la FIFA. Proclamóse campeón del mundu'l Sport Club Internacional al vencer por 1-0 al F. C. Barcelona. Pa esta edición, la FIFA partió 15 millones de dólares en premios pa los equipos. La edición de 2007 apostar del 7 al 16 d'avientu y, per primer vegada desque s'apuesta esta competición nel formatu actual, ganar un equipu européu, l'A. C. Milan, que ganó al Club Atlético Boca Juniors por 4-2. Nesta edición someter a prueba un balón intelixente con un chip qu'informaba al árbitru si'l balón trespasaba per completu la llinia de meta y por tanto terminaba en gol o non.

En 2008, última vegada que'l país nipón entamó l'eventu, d'equí p'arriba la sede sería bianualmente reemplazada, empezando polos Emiratos Árabes Xuníos. La final del 21 d'avientu coronó como vencedor al Manchester United Football Club quien s'impunxo por 1-0 a la Lliga Deportiva Universitaria de Quito. En 2009 y 2010, la competición treslladóse pos a Abu Dhabi, capital de la península arábiga, siendo la primer vegada que l'eventu foi entamáu fora de Xapón dende 2005. L'equipu campeón foi'l Futbol Club Barcelona en ganando en tiempu suplementariu al Club Estudiantes de La Plata por 2-1, siendo asocedíu nel palmarés pol Football Club Internazionale quien ganó na final al Tout Puissant Mazembe de la República Democrática d'El Congu por 3-0, equipu que se convirtió nel primer finalista non perteneciente a la Conmebol o a la UEFA.

Les ediciones de 2011 y 2012 recayeron nuevamente en Xapón, onde na final del 2011 el Futbol Club Barcelona llevantó'l so segundu títulu al goliar al Santos Futebol Clube por 4-0, ente que al añu siguiente'l Sport Club Corinthians Paulista llevantó'l segundu títulu al ganar na final al Chelsea Football Club por 1-0 primero que de nuevu camudara la sede a Marruecos.

L'eventu de la edición de 2013 el FC Bayern München ganó na final por 2-0 al local Raxa Casablanca, que se convirtió nel segundu equipu finalista non perteneciente a la Conmebol o a la UEFA, y segundu de la Confederación Africana de Fútbol (CAF). Na edición de 2014 tolos equipos fueron debutantes —San Lorenzo de Almagro, Mogreb Atlético Tetuán, Cruz Azul Fútbol Club, Entente Sportive de Sétif y Western Sydney Wanderers, con esceición del Real Madrid Club de Fútbol y el Auckland City Football Club— polo que'l palmarés del tornéu tuvo un inéditu campeón. Ésti foi'l Real Madrid C. F. al imponese al club arxentín na final por 2-0, conquistando asina'l so primer títulu na competición, y cuartu como campeón mundial tres los sos trés Copes Intercontinentales igualando a l'Associazione Calcio Milan como clubes más gallardoniaos sumando dambos torneos.

Na edición de 2015 el tornéu vuelve a Xapón y foi conquistáu pol Futbol Club Barcelona en ganando al Club Atlético River Plate na final por 3-0, llogrando'l so tercer títulu nesti certame, ente que la edición de 2016 foi ganada pol Real Madrid Club de Fútbol, que llogró'l so segundu títulu mundial al ganar en tiempu suplementariu al local Kashima Antlers por 4-2, siendo esti postreru'l primer equipu asiáticu en xugar la final. El club madrilanu convertir nesi entós nel club con más campeonatos mundiales con cinco, sumando los sos trés Copes Intercontinentales, competición predecesora de l'actual.

El 27 d'ochobre de 2017 la FIFA reconoció oficialmente a la predecesora Copa Intercontinental como definitoria del títulu de campeón del mundu.

Na edición de 2017 el tornéu vuelve apostase n'Emiratos Árabes Xuníos y foi ganáu nuevamente pol Real Madrid Club de Fútbol al ganar na final al Grêmio Foot-Ball Porto Alegrense por 1-0 con un gol de tiru llibre de Cristiano Ronaldo, llogrando'l so tercer títulu ya igualando al Futbol Club Barcelona como los más ganadores d'esti certame.

Participantes

Los equipos qu'apuesten el tornéu son los ganadores de los torneos más importantes de cada confederación, que totalizan seis, más el campeón del país anfitrión, faciendo un total de siete equipos. Los representantes d'América del Sur y Europa avancen direutamente a les semifinales del tornéu. Hai de solliñar que'l representante de cada confederación tien de tar afiliáu a dicha confederación, por cuenta de que, por casu, na Conmebol Libertadores (Conmebol) participaben equipos mexicanos afiliaos a la Concacaf. En 2007 la FIFA determinó que'l campeón d'Oceanía tendría d'enfrentase primeramente col campeón del país anfitrión, el ganador de dichu partíu aportaría a los cuartos de final. En casu de que'l campeón del tornéu de la confederación d'onde ye'l país organizador seya un equipu d'esi mesmu país, el cupu va se-y dau al subcampeón continental, con cuenta d'evitar que participen dos equipos d'un mesmu país.

Copa Mundial De Clubes De La Fifa 
Corinthians alzando'l so segundu títulu mundial na edición de 2012.
Confederación Campeonatu
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  AFC (Asia) Lliga de Campeones de la AFC
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  CAF (África) Lliga de Campeones del CAF
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Concacaf (América del Norte, Centroamérica y el Caribe) Concacaf Lliga Campeones
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Conmebol (América del Sur) Conmebol Libertadores
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  OFC (Oceanía) Lliga de Campeones de la OFC
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  UEFA (Europa) Lliga de Campeones de la UEFA
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  FIFA (Representante del país organizador)

Formatu

Na so primer edición, nel añu 2000, los equipos participantes fueron los campeones de les mayores competiciones de cada continente, más el campeón brasilanu, por ser el país organizador del eventu, y un equipu convidáu que foi'l Real Madrid, por ser el campeón de la Copa Intercontinental de 1998. Los equipos fueron estremaos en dos grupos de cuatro. Los ganadores de cada grupu enfrentar na final y los dos segundos pol tercer llugar.

Los equipos participantes son los campeones de les mayores competencies continentales, faciendo un total de 6 equipos. Los conxuntos europeos y suramericanos apuerten direutamente a les semifinales. Los equipos restantes (norteamericanu, asiáticu, africanu y oceánicu), son estremaos en dos pareyes, que s'enfrenten nun únicu partíu. Los ganadores xueguen les semifinales contra los equipos europeos y suramericanos. Los ganadores xueguen la final y el perdedores definen el tercer llugar.

Dende la edición de 2007, amestóse-y a la competencia'l campeón de la lliga del país organizador. Teniendo ésti qu'apostar un partíu eliminatoriu contra'l campeón d'Oceanía, el ganador del partíu apuesta los cuartos de final xunto a los representantes d'América Central y del Norte, África y Asia. El campeones d'América del Sur y Europa ingresen, igual qu'en formatu anterior, direutamente a semifinales y nun se crucien. Los otros dos semifinalistes surden de los ganadores de los cuartos de final. Los ganadores de les semifinales apuesten la final y el perdedores el partíu pol tercer llugar.

Sistema de competencia

Toles instancies xugar a un únicu partíu y, en casu de que termine empatáu, apuéstase un tiempo suplementariu. De persistir la parda, van executase tiros dende'l puntu de penalti. Sicasí, los alcuentros pol quintu y tercer puestu, nun tienen la posibilidá d'apostar el tiempu suplementariu depués de terminar n'empate, definiendo solo pela vía de los penaltis.

Historial

    Pa un completu detalle del historial de campeones vease Clubes de fútbol campeón del mundu
Nomes y banderes según la dómina.
Edición Campeón Resultáu Subcampeón Tercer puestu Resultáu Cuartu puestu
Campeonatu Mundial de Clubes de la FIFA
2000 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Corinthians 0–0 (pró.) (4-3 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. R. Vasco da Gama Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Necaxa 1–1 (pró.) (4-3 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F.
2001 Cancelada
2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  São Paulo F. C. 1–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Liverpool F. C. Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Deportivo Saprissa 3–2 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al-Ittihad Jeddah
Copa Mundial de Clubes de la FIFA
2006 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Internacional 1–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C. 2–1 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. América
2007 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  A. C. Milan 4–2 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. Boca Juniors Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Urawa Red Diamonds 2–2 (4-2 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Étoile S. S.
2008 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Manchester United F. C. 1–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Lliga de Quito Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Gamba Osaka 1–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Pachuca
2009 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona 2–1 (pró.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Estudiantes de La Plata Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Pohang Steelers 1–1 (4-3 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Atlante
2010 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Internazionale 3–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  T. P. Mazembe Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Internacional 4–2

Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Seongnam F. C.
2011 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona 4–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Santos F. C. Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al-Sadd S. C. 0–0 (5-3 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Kashiwa Reysol
2012 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Corinthians 1–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Chelsea F. C. Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Monterrey 2–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
2013 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Bayern Múnich 2–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Raxa Casablanca Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Atlético Mineiro 3–2 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Guangzhou Evergrande F. C.
2014 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F. 2–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. San Lorenzo Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C. 1–1 (4-2 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Cruz Azul F. C.
2015 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona 3–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. River Plate Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Sanfrecce Hiroshima 2–1 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Guangzhou Evergrande F. C.
2016 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F. 4–2 (pró.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Kashima Antlers F. C. Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Atlético Nacional 2–2 (4-3 p.) Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. América
2017 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F. 1–0 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Grêmio F. P. A. Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Pachuca 4–1 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al-Jazira S. C.
2018 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  - Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Copa Mundial De Clubes De La Fifa  - Copa Mundial De Clubes De La Fifa 

Nota: la segunda edición del campeonatu, entamada pa ser apostada n'España, foi atayada —les ediciones posteriores, hasta 2004, nun se llegaron a entamar—.

Palmarés

    Pa un completu detalle de los finalistes de la competición vease Palmarés de la Copa Mundial de Clubes.

Namái nueve clubes ente los 58 participantes históricos na competición consiguieron proclamase vencedores, ente que dolce más pa un total de ventiún completen la llista de clubes con presencia en dalguna final. Ente ellos, los clubes españoles apoderen con seis guardes xunto colos brasilanos, siendo éstos ultimos los que más campeones distintos tienen y los primeres los más gallardoniaos con cinco títulos.
Por confederaciones, los clubes de la Unión d'Asociaciones de Fútbol Européu (UEFA) apoderen el palmarés con nueve títulos, por cuatro de los clubes de la Conmebol, siendo les úniques asociaciones continentales en tener dalgún club vencedor, ente que la Confederación Africana de Fútbol (CAF) apurre dos clubes subcampeones nel palmarés, por unu de la Confederación Asiática de Fútbol (AFC).

Nota: en negrina los campeonatos, n'otru casu, subcampeonatos.

Equipu Títulos Subcamp. Ediciones de los rexistros
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona 3 1
2006, 2009, 2011, 2015
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F. 4 -
2014, 2016, 2017
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Corinthians 2 -
2000, 2012
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Internacional 1 -
2006
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  São Paulo F. C. 1 -
2005
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  A. C. Milan 1 -
2007
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Manchester United F. C. 1 -
2008
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Internazionale 1 -
2010
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Bayern Múnich 1 -
2013
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. R. Vasco da Gama - 1
2000
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Liverpool F. C. - 1
2005
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. Boca Juniors - 1
2007
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Lliga de Quito - 1
2008
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Estudiantes de La Plata - 1
2009
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  T. P. Mazembe - 1
2010
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Santos F. C. - 1
2011
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Chelsea F. C. - 1
2012
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Raxa Casablanca - 1
2013
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. San Lorenzo - 1
2014
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. River Plate - 1
2015
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Kashima Antlers F. C. - 1
2016
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Grêmio F. P. A. - 1
2017

Datos actualizaos: Final d'edición 2017

Títulos per país y confederación

Hasta'l momentu participaron na competencia 61 equipos de 19 países. Brasil ye anguaño'l país que más equipos tuvo na competición (seis), y l'únicu con más d'un representante nuna mesma edición (dos en 2000), ente que España ye quien más campeonatos tien con seis.

De siguío se listan los países nos que los sos representantes consiguieron el campeonatu o'l subcampeonatu en dalguna edición del presente formatu del tornéu.

País Títulos Subcampeón Años campeonatos
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  España 6 1 2009, 2011, 2014, 2015, 2016, 2017
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Brasil 4 3 2000, 2005, 2006, 2012
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Italia 2 - 2007, 2010
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Inglaterra 1 2 2008
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Alemaña 1 - 2013
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Arxentina - 4
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Ecuador - 1
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Rep. Dem. Congo - 1
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Marruecos - 1
Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Xapón - 1
Confederación Títulos Años campeonatos
UEFA (Europa) 10 3 - 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017
Conmebol (América del Sur) 4 8 3 2000, 2005, 2006, 2012
CAF (África) - 2 1
AFC (Asia) - 1 5
Concacaf (N.-C. América y Caribe) - - 4
OFC (Oceanía) - - 1

Estadístiques

    Pa un completu resume estadísticu de la competición vease Estadístiques de la Copa Mundial de Clubes de la FIFA Estadístiques de la Copa Mundial de Clubes

Clasificación histórica

Los 26 puntos llograos pol Real Madrid Club de Fútbol asítien-y como líder la clasificación histórica de la competición ente los 61 equipos que dalguna vegada participaron na mesma. Cinco puntos per debaxo atópase'l segundu clasificáu, Futbol Club Barcelona, quien de la mesma s'asitia seis puntos percima del terceru, el xaponés Sanfrecce Hiroshima Football Club.

Nota: sistema de puntuación vixente de 3 puntos per victoria. En cursiva equipos con participación na edición presente.
Pos Club Temporaes Puntos PX PG PE PP Títulos % Ésitu 1 % Ésitu 2
1 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F. 4 26 10 8 2 0 3 21.43 75
2 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona 4 21 8 7 0 1 3 21.43 75.00
3 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Sanfrecce Hiroshima F. C. 2 15 7 5 0 2 - 0.00 0.00
4 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  S. C. Corinthians 2 14 6 4 2 0 2 14.29 100
5 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Monterrey 3 13 7 4 1 2 - 0.00 0.00
6 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C. 9 11 15 3 2 10 - 0.00 0.00
7 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. R. Vasco da Gama 1 10 4 3 1 0 - 0.00 0.00
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Manchester United F. C. 2 10 5 3 1 1 1 7.14 50.00
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Pachuca 4 10 9 3 1 5 - 0.00 0.00
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. América 3 10 8 3 1 4 - 0.00 0.00
Actualizáu al postreru partíu xugáu por dalgún de los implicaos el 16 d'avientu de 2017.

Tabla histórica de goliadores

    Pa un completu detalle vease Máximos goliadores de la Copa Mundial de Clubes

El portugués Cristiano Ronaldo ye'l máximu anotador de la competición con 7 goles, siguíu pol uruguayu Luis Suárez —destacando amás por ser el xugador con meyor permediu anotador—, los arxentinos Lionel Messi y Cesar Delgado con cinco goles.

Nota: Contabilizaos los partíos y goles en rondes preliminares. En negrina xugadores activos na edición 2017.

Pos. Xugador G. Part. Prom. Debú (Equipu debú) Otros clubes
1 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Cristiano Ronaldo 7 8 0.88 2008 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Manchester United F. C. Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F.
2 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Luis Suárez 5 2 2.50 2015 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Lionel Messi 5 5 1.00 2009 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  César Delgado 5 6 0.83 2011 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Monterrey
5 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Denílson Martins 4 3 1.33 2009 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Pohang Steelers
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Mohamed Aboutrika 4 11 0.36 2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
7 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Wayne Rooney 3 2 1.50 2008 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Manchester United F. C.
8 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Nicolas Anelka 3 3 1.00 2000 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Washington Stecanela 3 3 1.00 2000 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Urawa Red Diamonds
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Mao Molina 3 3 1.00 2010 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Seongnam Ilhwa Chunma
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Hisato Satō 3 3 1.00 2012 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Sanfrecce Hiroshima F. C.
12 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Gareth Bale 3 4 0.75 2014 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Romário da Souza 3 4 0.75 2000 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. R. Vasco da Gama
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Ronaldinho de Assis 3 4 0.75 2006 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  F. C. Barcelona Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Atlético Mineiro
15 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Karim Benzema 3 6 0.50 2014 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Real Madrid C. F.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Flávio Amado
  • | 3
6 0.50 2006 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
Estadístiques actualizaes hasta'l postreru partíu xugáu'l 16 de avientu de 2017.
Copa Mundial De Clubes De La Fifa 
Cristiano Ronaldo, máximu goliador históricu de la competición.

Nota *: la mesma FIFA difier nes sos estadístiques, otorgándo-y 2 goles o non na edición de 2006, sumáu al tantu anotáu na edición de 2008. - FIFA Club World Cup 2006.

Xugadores con mayor cantidá d'alcuentros apostaos

    Pa un completu detalle vease Xugadores con más presencies na Copa Mundial de Clubes

Los exipcios Hossam Ashour, Mohamed Aboutrika y Wael Gomaa son los xugadores con más presencies na competición con once partíos apostaos, siguíos polos diez del neozelandés Ivan Vicelich y del arxentín Emiliano Tade.

Nota: Contabilizaos los partíos y goles en rondes preliminares. En negrina xugadores activos na edición 2017.

Pos. Xugador P. J. G. Prom. Debú (Equipu) Otros clubes
1 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Hossam Ashour 11 0 0.00 2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Mohamed Aboutrika 11 4 0.36 2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Wael Gomaa 11 0 0.00 2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
4 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Ivan Vicelich 10 0 0.00 2009 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Emiliano Tade 10 0 0.00 2011 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C.
6 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Emad Moteab 9 2 0.22 2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Neri Cardozo 9 2 0.22 2007 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. A. Boca Juniors C. F. Monterrey
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Ángel Berlanga 9 1 0.11 2012 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Takuya Iwata 9 0 0.00 2012 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C.
10 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Leobardo López 8 1 0.13 2008 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Pachuca C. F. Monterrey
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Daniel Koprivcic 8 0 0.00 2007 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Waitakere United Auckland City F. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Cristiano Ronaldo 8 7 0.88 2008 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Manchester United F. C. Real Madrid C. F.
13 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Ahmed Fathy 7 0 0.00 2008 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al-Ahly S. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Darvin Chávez 7 0 0.00 2011 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Monterrey
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  José Basanta 7 1 0.14 2011 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  C. F. Monterrey
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Shady Mohamed 7 0 0.00 2005 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Al Ahly S. C.
= Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Ryan de Vries 7 1 0.14 2013 Copa Mundial De Clubes De La Fifa  Auckland City F. C.
Actualizáu al postreru partíu apostáu'l 16 de avientu de 2017.
Copa Mundial De Clubes De La Fifa 
Hossam Ashour, xugador con más partíos del tornéu.

Economía y finances

Cantidaes fixes

Solo por clasificase pal Mundial de Clubes, los equipos aseguren un millón de dólares (el premiu pal quintu, sestu y séptimu puestu). L'equipu que termina en cuartu puestu llévase dos millones, el que termina nel tercer puestu trés millones y nel segundu puestu cuatro millones de dólares. El campeón lleva cinco millones de dólares, faciendo un total de 17 millones de dólares en premios.

Premios y reconocencies

Troféu y escudu de campeón

El club campeón de la competición, recibe'l troféu y l'escudu de campeón mundial per parte de la FIFA.

Tratamientu

A pesar del so nome y los títulos de los participantes, la Copa Mundial de Clubes de la FIFA recibió distintos tratamientos mediáticos desque s'estableció en 2000: n'Europa, especialmente nel Reinu Xuníu, el tornéu ye cuasi ignoráu da los medios de comunicación de mases por cuenta del so nivel deportivu, consideráu inferior a la Copa Intercontinental por delles razones; n'América del Sur y el restu del mundu los medios considerar el puntu más altu na carrera d'un xugador, entrenador o equipu de club.

Ver tamién

  • Clubes de fútbol campeón del mundu

Competiciones confederativas

Competiciones interconfederativas

Anexos

  • Competiciones de clubes de la UEFA
  • Clubes europeos ganadores de competiciones internacionales
  • Competiciones de clubes de la Conmebol
  • Clubes suramericanos ganadores de competiciones internacionales

Referencies

Notes

Publicaciones varies

Enllaces esternos

Tags:

Copa Mundial De Clubes De La Fifa HistoriaCopa Mundial De Clubes De La Fifa ParticipantesCopa Mundial De Clubes De La Fifa HistorialCopa Mundial De Clubes De La Fifa PalmarésCopa Mundial De Clubes De La Fifa EstadístiquesCopa Mundial De Clubes De La Fifa Economía y financesCopa Mundial De Clubes De La Fifa Premios y reconocenciesCopa Mundial De Clubes De La Fifa TratamientuCopa Mundial De Clubes De La Fifa Ver tamiénCopa Mundial De Clubes De La Fifa ReferenciesCopa Mundial De Clubes De La Fifa Enllaces esternosCopa Mundial De Clubes De La FifaFIFAFútbolIdioma inglés

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Mont BlancAsclepias tuberosaDaimler-BenzLlista de persones nacíes n'AsturiesAbella AndersonAlfredo Jalife-RahmeMiguel de CervantesCivilización mayaCeleste CidCharity CrawfordColoradoCristina AlexanderSergio MayerXuegu sexualTifusFuexa de les MarianesDani JensenSófoclesMesBandera de ReuniónMónica LoperaNadia StylesWikiPosiciones del fútbolTestilGobiernuCynthia UríasMazda 323Douglas MacArthurDoctor honoris causaPablo de TarsuNicolette SheaCasa de BorbónFamilia RothschildUviéuActorFranciaFilipinesPiercingThe New York TimesEspañaLlista de los edificios más altos de la ciudá de Nueva YorkBiomaDani DanielsLa Bala1606AramilGipuzkoaNina MercedezYouTubeNicole SheridanBatalla de LepantoMickey MouseOpiuElectroforesisAaliyah HadidInternational Standard Name IdentifierCeroCory ChaseCorazónPresidente d'Estaos XuníosNocautKTMCristina MasonIdioma inglésSuevosFull contactPráutiques sexualesCarlos I d'España🡆 More