A fonetica catalana se diferencia d'a fonetica aragonesa en l'ausencia de diftongación d'as vocals curtas latinas Ŏ y Ĕ.
Fonetica vocalica
No diftongación d'as Ĕ y Ŏ curtas tonicas: bé, cent, cel, front, os. A Ŏ curta se conserva como O ubierta, manimenos a ɛ ubierta no deriva d'a Ĕ curta tonica latina.
- Casos que en deriva:
- Debant de l: mel, fel, cel, gel, espelma.
- Debant de u que deriva de –d, CE, CI y TI latinas: peu, deu, preu, correu, fideu.
- Debant de rr y r seguitas de consonant no labial: ferro, terra, papaterra, cobert, obert, hivern, merda, govern, quadern, etern, infern, y formas rizotonicas de perdre, encertar, despertar, governar.
- Debant de grupo romanico -N'R-: divendres, tendre.
- Debant de u procedent de V latina: lleu, y formas rizotonicas de llevar.
- Casos que no en deriva y deriva de Ē larga y Ĭ corta.
- Debant de l: pel, estrel, candela.
- Debant de r+consonant: verd, julivert, gerra.
- Debant de grupo románico n’r: cendra.
- Palabras hereu, dèbil, pesta.
Reducción d'a Ĕ y Ŏ curtas tonicas debant de yod:
- LECTU > llit ("leito").
- MEDIU > meyo > mig (adchetivo "meyo").
- FOLIA > fulla ("fuella").
- HODIE > HOYE > hui, avui (adverbio temporal "huei").
Caita d'as vocals finals atonas, fueras de –A:
- FOCUM > foc ("fuego").
- FAMINE > fam ("fambre").
- SACCUM > sac ("saco").
- TEGULA > teula ("tella").
- CATHEDRA > cadira ("cadiera" u tamién "cadira" en aragonés)
Fonetica consonantica
Caita d'as consonants intervocalicas –C- debant de E y I, y -TY- debant l'accento:
- VICINUS > veí ("vecín" u "vecín" en aragonés).
- COQUINA > COCINA > cuina ("cocina").
- SATIONE > saó ("sazón").
- RATIONE > raó ("razón").
- PRETIU-M > preu ("pre").
Palatalización d'a L- inicial latina:
- LUPU > llop ("lobo" u "lupo" en aragonés).
- LUMINE > llum ("lumbre" u "luz" en aragonés).
- LACIU > llaç ("lazo" u "ligallo" en aragonés).
Asimilación d'os grupos –MB- y –ND- en –m- y –n-:
- PLUMBU > plom ("plomo").
- FUNDA > fona ("funda").
- MANDARE > manar ("mandar").
Desaparición d'a -n final romanica:
- CAMINU > camí ("camín").
- MANU > mà ("man").
Solución –u d'as consonants o grupos finals –TY-, -C debant de E y I:
- PRETIU-M > preu ("pre").
- VOCE-M > veu.
- IACE-T > jau ("chace").
- DIXI-T > diu ("dice").
Solución -u d'a consonant -D cuan queda en posición final por cayer as vocals finals, feito que tamién se troba tamién en aragonés oriental:
Referencias
Bibliografía
- (ca) Artur Quintana i Font: Els parlars del Baix Matarranya, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIV. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pp 155–187. 1987.
- (es) Germán Colón: El español y el catalán, juntos y en contraste. Editorial Ariel, 1989.
- (fr) Pierre Bec: La langue occitane. Presses universitaires de France, 1973. Colection Que sais-je?.
Gramatica d'o catalán |
Fonetica | Accentuación · Fonetica · Fonolochía | Morfolochía | Adverbios · Articlos definius Articlo salau · Articlos indefinius · Chenero · Conchuncions · Determinants · Numerals · Numero · Pronombres (Pronombre personal) · Pronombres adverbials · Prefixo · Sufixo · Preposicions · Verbos (Locucions verbals, Construccions verbo-nominals · Verbos incoativos) | Sintaxi | Concordancia · Estilo directo · Estilo indirecto · Inversión · Negación · Sintagma adchectival · Sintagma nominal · Sintagma verbal · Orden de pronombres · Voz pasiva · Oracions de relativo · Oracions completivas · Oracions temporals · Oracions causals · Oracions finals · Oracions consecutivas · Oracions concesivas · Oracions condicionals · Oracions comparativas · Oracions con infinitivo | Lexicolochía | Cultismos · Lexico (Americanismos · Arabismos · Aragonesismos · Castellanismos · Celtismos · Chermanismos · Escandinavismos · Superstrato francico · Galicismos · Goticismos · Helenismos · Italianismos · Leyonesismos · Lusismos · Mozarabismos · Neerlandismos · Occitanismos · Persismos · Tudesquismos · Turquismos) · Semicultismos | Ortografía | Normas ortograficas d'o catalán | |
This article uses material from the Wikipedia Aragonés article Fonetica d'o catalán, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). O texto ye disponible baixo a Creative Commons Attribution/Share-Alike License; puede que sigan d'aplicación atros termins. Se veiga as Condicions d'uso ta más detalles. Wikipedia ye una marca rechistrada d'a Wiki Du học, una organización sin animo de lucro. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Aragonés (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.