Articlo Definiu En Catalán

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

En catalán antigo i heba dos zonas, una mes que mes oriental a on l'articlo derivaba d'IPSA, IPSE (como en sardo) y una mes que mes occidental a on l'articlo derivaba de ILLUM, ILLA como en a mayor parte d'as luengas neolatinas.

Fa contracción dimpués d'as preposicions a, de, per: al, als, del, dels, pel y pels. Yera o primer sistema derivau de ILLUM, ILLA y s'emplegaba muito en catalán escrito medieval (por eixemplo en Tirant lo Blanc). Encara s'emplega en catalán occidental, pero no ye cheneral ni en catalán nordoccidental ni en catalán valenciano. Se da en comarcas entre Leida y Castellón de la Plana y en a mayor parte d'os lugars catalanoparlants d'Aragón.

Tamién fa contracción dimpués d'as preposicions a, als, del, dels. Ye un sistema que se considera derivau de l'anterior y se cheneralizó dende as metropolis de Barcelona y Valencia. Por estar prou cheneralizau en as zonas mes pobladas y influyents ye o sistema que ha preso o catalán normativo. En os puestos on s'emplega este articlo se considera que l'articlo lo como neutro ye un castellanismo y que a forma el ye a que s'ha d'emplegar como de chenero neutro. Asinas emplegos prou estendillaus como lo mateix, lo millor d'això se consideran incorrectos y sustituibles por el mateix, el millor d'això. En zonas d'o valenciano a on s'emplega el bi ha repuis d'emplego de lo como masculín y no se consideran incorrectas se consideran arcaismos.

D'antes yera mes común en catalán oriental, huei s'emplega només que en balear, alguerés, a costa de Chirona (charrar salau) y dos enclaus de Valencia. Se troba fosilizau en cuantos toponimos estendillaus por a cheografía catalana, dende S'Agaró (en Castell-Platja d'Aro en o Baixo Empordán) dica Sant Martí Sarroca (en l'Alto Penedés, a on substituye a Larroca con l'articlo salau).

L'uso de l'articlo definiu ye pareixiu a lo d'atras luengas romances occidentals. Los articlos definius se fan servir debant d'un substantivo como cualquecosa cheneral, determinada, bien conoixida por toz.

L'articlo definiu no se feba servir en la Edat Meya en casos en los que se fa servir l'actualidat. Como lo emplego de l'articlo definiu ha augmentau en las luengas romances cuan estas luengas ya yeran individualizadas, los emplegos respectivos no siempre coinciden.

Un emplego de l'articlo definiu diferent en catalán respecto de luengas vecinas como lo francés, l'aragonés y lo castellano ye con los meses.

• A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé.

Lo catalán tamién se diferencia de las luengas vecinas en fa servir muito l'articlo definiu con los anyos, mesmo desplazando lo emplego de la preposición.

• El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona. u L'any 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.

Manimenos en ciertas variants como lo valenciano s'emplega la preposición con articlo si se mete la palabra any y con o sin articlo en los atros casos:

• En 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
• En el 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
• En l'any 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.

• (ca) Artur Quintana: Gramàtica de la nostra llengua. Colección Pa de Casa, 3. Diputación General de Aragón.
• (ca) Josep Ruaix i Vinyet , El català / 2. Morfologia i sintaxi. Moià, 1993.
• (es) Heinrich Lausberg: Lingüistica romanica. Tomo II morfología. Editorial Gredos, 1988.
• (es) Jesús Cantera y Eugenio de Vicente: Gramática francesa. Editorial Cátedra, S.A., 1999.