Avegnimenti
- 711 – K'inich K'an Joy Chitam II, re de ła sità maya de Palenque, el sparise, forse inprezonà da sità averse.
- 1282 – Desbarco de Piero III de Aragona a Tràpani inte el contesto dei Vespri siciliani
- 1464 – Papa Poło II el vien ełezesto Papa
- 1574 – Guru Ram Das el divien el cuarto Guru sikh
- 1706 – Pietro Micca el more par libarar Turin da l'asèdio dei fransezi
- 1784 – La Repùblega de Venèsia ła bonbarda łe coste de ła Tunizia partegnenti al Beycà de Tunisi
- 1813 – Bataja de Kulm: łe forse fransezi łe vien sconfizeste da ła liansa austro-ruso-prusiana
- 1848 – Costa Rica ła se independiza da ła Repùblega Federałe del Sentroamèrica.
- 1850 – Honolulu ła divien na sità
- 1855 – Arzentina e Chiłe i firma un tratà de paze, de comèrcio e de navegasion.
- 1860 – Rendesta de l'ezèrsito borbònego, comandà dal zenerałe Giuseppe Ghio, a łe trupe garibaldine a Soveria Mannelli
- 1862
- Le trupe de l'Union łe vien dezemae inte ła seconda bataja de Bull Run
- Bataja de Richmond – I confederai guidai da Edmund Kirby Smith i mete in rota łe trupe de l'Union del zenerałe Horatio Wright
- 1873 – I esploratori austrìaghi Julius von Payer e Carl Weyprecht i descuerze ła Tera de Cesco Bepi inte el Mar Artego
- 1874 – Regno Unio: Aprovà el Dì lavorativo de màsimo 10 ore e se proibise el laoro ai pestełi soto dei 9 ani
- 1879 – Thomas A. Edison el prezenta ła prima pareciadura tełefònega
- 1914 – Bataja de Tanenberg
- 1918 – Dei sasini i ferise gravamente Vladimir Lenin e i copa Moisej Solomonovič Urickij, dando ła spinzesta al decreto che istituirà el Terore roso
- 1922 – Bataja de Dumlupınar, scontro finałe de ła Guera grego-turca (1919-1922) (Guera de indipendensa turca)
- 1939 – Mobiłitasion zenerałe in Połònia: ciamae a łe arme 23 clasi
- 1941 – Taca de facto el Asèdio de Leningrado (el scumìsio ufisałe el ze considarà èsar l'8 de setenbre)
- 1961 – La Ranger 1 el entra inte l'atmosfera terestre
- 1963 – Guera freda: entra in funsion ła Lìnea rosa intrà i cai de Stati Unii e Union Soviètega
- 1967 – Thurgood Marshall el vien confermà cofà primo zùdeze afroamerican de ła Corte suprema dei Stati Unii
- 1990 – El Tatarstan el declara l'indipendensa da ła RSFSR
- 1991
- L'Azerbaijan el declara l'indipendensa da l'Union Soviètega
- L'atleta statunitense Mike Powell el fa el rècord del mondo de salto in longo
- 1999 – Inte un referendum, Timor Est el vota par l'indipendensa col 95% de favorévułi
- 2005 – L'uragan Katrina el devasta New Orleans par dopo desolverse
Nasesti
- Jacques-Louis David (1748)
- Mary Wollstonecraft Shelley (1797)
- Ernest Rutherford (1871)
- Yumiko Ashikawa (1989)
Morti
Feste e recorense
Internasionałi
- Dì internasionałe de łe Vìtime de Sparision Forsae (Resolusion A/RES/65/209 del 21 de disenbre del 2010)
Intranasionałi
: Dì internasionałe del Prezognero Spario (Resolusion A/RES/65/209 del 21 de disenbre del 2010)
Nasionałi
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
This article uses material from the Wikipedia Vèneto article 30 de agosto, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnùo el xe disponibile soto CC BY-SA 4.0, almanco che no ghe sia scrito difarente. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Vèneto (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.