Regn Unì

Ël Regn Unì ëd Gran Brëtagna e Irlanda dël Nòrd a l'é në stat dl'Euròpa ossidental e a l'é formà da quatr pais: Anghiltèra (a sud), Gàles (a òvest) e Scòssia (a nòrd) ant la Gran Brëtagna; Irlanda dël Nòrd ant l'ìsola d'Irlanda.

Regn Unì
La "Union Jack"

A confin-a con la Repùblica d'Irlanda.
La capital a l'é Londra, ch'a l'é ëdcò la capital dl'Anghiltèra.
Ël drapò nassional a l'é l'Union Jack, adotà ofissialman dël 1801.
Ël Regn Unì a fa part dël Commonwealth e l'ha fàit part dl'Union Europenga.
A l'ha na surfassa ëd 244.820 km² e a conta apopré 63,9 milion d'abitant (2013), ël 12,7% dla popolassion dl'Union Europenga.

Anté ch'as treuva

Regn Unì


Sità pi importante

An dzorpì che Londra, àutre sità importante a son Manchester, Liverpool, Birmingham e Bristol an Anghiltèra, Cardiff, la capital dël Gàles, Edimborgh -la capital- e Glasgow an Scòssia, Belfast, la capital dl'Irlanda dël Nòrd.

Evolussion demogràfica

La popolassion a l'era 'd 59,8 milion d'abitant ant ël 2004 e ëd 62 milion ant ël 2009.

Organisassion polìtica

Regn Unì
Ël castel ëd Windsor, residensa dla regin-a

Forma dlë stat

Ël Regn Unì a l'é na monarchìa costitussional; dal 1952 ël cap dlë stat a l'é l'argin-a Elisabeta II.

Forma ëd govern

Ël Regn Unì a l'é na democrassìa parlamentar. Ël parlament a l'ha doi branch: la Ca dij Comun (elegiùa a sufrage universal) e la Ca dij Lord, con 1223 segg, dont 752 a son arditari, 26 a van al clero anglican (dont j'arsivësco ëd Canterbury e York), 435 a son nominà dal re sensa che la caria a peussa esse ardità.

Ël Regn Unì a l'ha nen na constitussion, ma as res ansima a 'd laj fondamentaj che a ancaminé dal sécol ch'a fa XIII a l'han limità sempe 'd pì ël podèj dij monarca.

Ël re a l'é Carl III dël Regn Unì (dal 2022).
Ël prim ministr a l'é Liz Truss (dal 2022).

Conomìa

La moneda dël Regn Unì a l'é la sterlin-a. J'amportassion dla nassion a ven-o për ël 53,3% da l'Union Europenga, për ël 13,6% da jë Stat Unì, për ël 17,6% daj pais an dësvlup. J'esportassion a van për ël 57,7% ant l'Union Europenga, për ël 13,3% ant jë Stat Unì, për ël 17,1% ant ij pais an dësvlup. Dël 2012 l'1,72% dël prodot anterior ëspòrch a l'é stàit dedicà a l'arserca e al dësvlup; sempre dël 2012 ël passiv pùblich a l'é stàit anviron dl'8% dël prodot anterior ëspòrch (scond ël Fond monetari antërnassional).

Anliure esterne

Tags:

Regn Unì Anté chas treuvaRegn Unì Sità pi importanteRegn Unì Evolussion demogràficaRegn Unì Organisassion polìticaRegn Unì ConomìaRegn Unì Anliure esterneRegn UnìAnghiltèraEuròpaGran BrëtagnaGàlesIrlandaIrlanda (ìsola)Irlanda dël NòrdLondraScòssiaUnion Europenga

🔥 Trending searches on Wiki Piemontèis:

Università ëd PisaBarberino di MugelloAndrea DiprèMatemàticaAythya fuligulaLetòniaRDFaTempli dla Concòrdia d'AgrigentYtrioFonemBelunNew YorkFranchfort sël MenCesa ëd SientologìaWarner Bros.Lepiota ignivolvataAdolf HitlerPietravairanoLenga MarshalèisaSan Martin (Antile)Moneta Asset ManagementLenga tregamiSomaliaJames FranckMart (pianeta)PechinOrbassanClitocybe umbilicataMentManchester United FCMoscà d'AstVladimir PutinLenga giaponèisaPakistanEnsignéDrit d'autorVieux-ChâteauIslamPaternòLenga napoletan-aFerfordSiriaSamoa2001BeriliKilimangiaroComunismNew HampshireDemocrassìaFontenoy-sur-MoselleMoreira, A EstradaAlmagnaLenga spagneulaDouglas MacArthurMk IV ChurchillPieuvaLenga piemontèisaEujLenga oriyaGërmaniaJujurieuxÒlmioKrak dij SivaliéInduismSavojardAvicënna🡆 More