Lo trèma o punt de dierèsi ( ¨ ) es un signe diacritic de l'alfabet latin eritat del trèma grèc.
Es format de dos punts juxtapausats.
Ponctuacion | |
---|---|
Acolada | { } |
Parentèsi | ( ) |
Cabrons | < > |
Parentèsis cairadas | [ ] |
Verguetas | « » o “ ” |
Apostròf | ' o ’ |
Virgula | , |
Barra oblica | / |
Barra oblica inversada | \ |
Espaci | |
Punt | . |
Punts de suspension | … |
Punt-virgula | ; |
Dos punts | : |
Punt d'exclamacion | ! |
Punt d'interrogacion | ? |
Punt exclarrogatiu | ‽ |
Punt d'ironia | ⸮ |
Jonhent | - |
Tiret | – |
Simbòls diacritics | |
Accent agut | ´ |
Accent agut doble | ̋ |
Accent grèu | ` |
Accent grèu doble | ̏ |
Accent circonflèxe | ^ |
Haček | ˇ |
Barra inscrita | - |
Brèva | ˘ |
Macron | ˉ |
Cedilha | ¸ |
Ogonek | ˛ |
Punt interior | · |
Bana | ̛ |
Croquet en cap | ̉ |
Punt sosescrit | ִ |
Punt susescrit | ˙ |
Redond en cap | ˚ |
Tilde | ~ |
Trèma | ¨ |
Tipografia | |
Arròba | @ |
Eta | & |
Asterisc | * |
Asterisme | ⁂ |
Coissinet | # |
Numèro | № |
Copyright | © |
Marca | ® |
Gra | ° |
Gra Celsius | ℃ |
Prima (1a, 2a, 3a) | ′ ″ ‴ |
Obelisc | † o ‡ |
Paragraf | § |
Per consequent | ∴ |
Perque | ∵ |
Pè de mosca | ¶ |
Piuse | • |
Tiret bas | _ |
Simbòls matematics | |
Mai e mens | + - |
Mai o mens | ± |
Multiplicat | × o · |
Devesit | ÷ |
Egala | = |
Per cent | % |
Per mila | ‰ |
Cairat | ² |
Cube | ³ |
Micro | µ |
Vinculum | ◌̅ |
Simbòl monetari |
Lo trèma es a vegada lo meteis signe grafic que l’umlaut alemand, pasmens possedís una significacion e una origina diferentas.
Lo trèma s’emplega de biais obligatòri per indicar que i e u fan un iat (abséncia de diftong) amb la vocala precedenta: aï, eï, aü, eü, oü. Ex: esbaïr, saïn, Preïstòria, aürós, reünir, groüm.
Excepcions:
Lo trèma es d'usatge facultatiu per destriar:
En catalan, la dierèsi tambe s'utiliza sus las vocalas i e u per indicar qu'aquelas non forman lo diftong, mas un iat, amb la vocala anteriora: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...
S'indica lo trèma dins los cases seguents:
I a d'excepcions per
En francés coma en grèc, lo trèma se pòt plaçar sus las vocalas e, i, u (e y dins de noms d'ostal) per indicar, normalament, que la vocala que precedís la cal prononciar de biais separat e fa pas partit d'un digramma. Per exemple, maïs /ma.is/ (milh) e mais /mɛ/ (mas).
En espanhòl corrent lo trèma (diéresis) non s'emplega que sus la 'u' afin d'indicar qu'aquela letra se deu prononciar quand apareis dins los grops "güi" (lingüística [liŋˈgwistika]) e "güe" (agüero [aˈɰweɾo]). En castelhan ancian lo trèma aviá lo meteis ròtle dins d'autres grops coma "qüa", "qüe" e "qüi", per donar los groos [kwa], [kwe] e [kwi] que son ara escrich 'cua', 'cue' e 'cui' respectivament.
Una tresena escasença es aquela de la poetica, ont un trèma sus la primièra de las doas vocalas per destruire lo diftong resultant e crear atal un iat: süave [su.ˈa.βe] non pas [ˈswa.βe].
Dins l'afabet albanés la letra ë [ə] es independanta. Es plaçada après la letra e.
Dins los alfabets suedés e finés, ä e ö son de letras independantas. Son plaçadass a la fin de l'alfabet, après z e å, e an la metaissa origina que la ä e la ö alemandas.
En ongrés, ö e ü son de letras independantas, plaçadas après las ó e ú. Le trèma ongrés fa passar una vocala dicha «grèva» o «prigonda» (formada amb tot lo volum de la boca e ressonant dins la garganta) cap una vocala «aguda» (formada amb un volum bucal sarrat per la lenga e ressonant dins lo fons de la boca). Lo trèma long ongrés es encara una simpla modificacion de la longor del son. Atal, la ö longa es ő e la ü longa es ű. Son tanben de letras destriadas de l'alfabet ongrés.
Lo trèma es utilisat pels lingüistas dins de lengas du Vanuatu coma l'araki e lo mavea, per presentar las consonantas linguolabialas: m̈ [n̼], p̈ [t̼], v̈ [ð̼].
Es utilisat en tahitian per notar la particula de rempèl ïa.
Lo rus utilisa lo trèma sus la letra е per notar lo son [jo] accentuat. Atl vèm все («totes») e всё («tot»). La letra ё apareis sovent en remplaçament d'una letra е o о jos l'accent, per exemple весёлый («gaujós») / весело («gaujosament»). Mas aquel destriament apareis rarament fòra delsobratges destinats a l'ensenhament: s'escrui egalament все o всё, lo lector deu far la diferéncia a l'oral. La letra ё nota tanben a vegada los sons [ø] e [œ] dins la transcripcion de mots estrangièrs.
L'ucraïnés non coneis la ё russa, mas utilisa lo trèma per destriar ї [ji] de і [i].
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Trèma, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.