Un alfabet (d’alfa/alpha e bèta/bêta, las doas primièras letras de l'alfabet grèc), de còps cridat ABC o ABCD o (a)beçaròla, es un ensemble de simbòls utilizat per representar mai o mens precisament los fonèmas d'una lenga.
A | B | C | D | ||
E | F | G | H | I | J |
L | M | N | O | P | |
Q | R | S | T | U | |
V | X | Z |
Cadun d’aquestes simbòls es apelat una letra ; cada letra, en teoria, deuriá notar un fonèma.
Cèrtas letras pòdon recebre un o mantun signes diacritics (coma à, ï, ç), e tanben las letras se pòdon combinar en grops (per exemple un grop de doas letras coma nh es un digrama) o encara se pòt crear de letras suplementàrias (coma ð en islandés). Tota letra, letra amb diacritic e combinason de letras es un grafèma.
L'aumentacion dels grafèmas permet de compensar lo nombre de letras s'aquel es insufisent per notar los sons de la lenga o permetre d'evitar las ambigüitats.
Las evolucions foneticas d'una lenga se produson a un ritme diferent de l'evolucion escricha, l'escritura alfabetica garentís pas de cap de biais la correspondéncia un a un entre los fonèmas e los grafèmas : en occitan, /s/ se pòt notar ç, s o ss. A contrario, s se pòt prononciar /s/ o /z/. Cèrtas lengas, coma l'ongrés, lo turc o lo sèrbocroat, an ça que la una escritura quasi fonetica. Dins la majoritat dels cases, i a de lengas escrichas dempuèi pauc e la transcripcion pel mejan de signes alfabetics n'a fach l'objècte d'una recèrca planificada.
Los primièrs alfabets de l'istòria son l'alfabet ugaritic e l'alfabet linear, dos abjads ja classats dins l'òrdre alfabetic levantés. Es seguit pel dels Fenicians, que sos descendents son nombroses : tant l'alfabet arabi coma l'alfabet latin.
Las doas primièras letras de l'alfabet grèc, α (alfa/alpha) e β (bèta/bêta), an per origina las doas primièras letras fenicianas : lo còp de glòti e /b/, que son nom significada versemblablament « taure » e « ostal ».
Françoise Briquel-Chatonnet (encargada de recèrca al laboratòri dels estudis semitics ancians, CNRS-Collègi de França) a prepausat en 2005 una genealogia dels alfabets :
──o Escrituras protosemiticas ├─o Alfabet linear o protosinaïc (sègle XVI ab. J.-C.) ├─o Ugaritic (sègle XIII ab. J.-C.) ? ? | └─o Fenician (sègle XI ab. J.-C. - sègle X ab. J.-C.) | ├─o paleoebrieu (sègle IX ab. J.-C., remplaçat al sègle VI ab. J.-C. per l'ebrieu carrat) | ├─o Punic | ├─o Aramèu (sègle IX ab. J.-C.) | | ├─o Ebrieu carrat (sègle VI ab. J.-C.) | | ├─o Escrituras d'Asia Centrala (sogdian, oigor, mongòl, manchó, etc.) | | ├─o Karoshti (sègle III ab. J.-C.) | | ├─o Brahmi (mièg del sègle III ab. J.-C.) | | ├─o Nabatèu (sègle Ièr ab. J.-C.) | | └─o Siriac (sègle Ièr ap. J.-C.) | | : | | └─o Arabi (sègle VI ap. J.-C.) | └─o Grèc (sègle IX ab. J.-C.) | ├─o Etrusc (sègle VIII ab. J.-C.}}) | | └─o Latin (sègle V ab. J.-C.}} - sègle IV ab. J.-C.}}) | ├─o Còpte (sègle IV ap. J.-C.) | ├─o Georgian (començament del sègle V ap. J.-C.) | ├─o Armèni (començament del sègle V ap. J.-C.) | └─o Cirillic (sègle IX ap. J.-C.) └─o Escrituras arabicas (començament del sègle X ab. J.-C.) ├─o Nòrd-arabicas (safaïtic, tamudèu, etc.) └─o Sud-arabicas ├─o himyarita
Per mai de detalhs, consultatz: alfabet occitan.
Per escriure l'occitan, s'utiliza l'alfabet latin modèrne amb sas vint e tres letras :
A a | B b | C c | D d | E e | F f | G g | H i | I i | J j | L l | M m | |
N n | O o | P p | Q q | R r | S s | T t | U u | V v | X x | Z z |
L'alfabet fondamental es enriquit per de signes diacritics :
I i | E e | A a | O o | U u | ||
accent agut | Í í | É é | Á á | Ó ó | Ú ú | |
accent grèu | È è | À à | Ò ò | |||
trèma | Ï ï | - | - | Ü ü |
Tanben: lo grafèma especial de la consonanta ce cedilha : Ç ç . |
Tanben: lo ponch interior (punt interior) : N·H n·h, S·H s·h . |
Las lengas que lor notacion escricha es recenta (coma pro de lengas de totas las parts del Mond), las que lor escritura es pas latina o quitament pas alfabetica (mandarin, japonés) o las que lor escritura es ambigua e necessita una explicitacion fonetica dins lo quadre de tèxtes didactics, son mai sovent escrichas o transcrichas mejançant de signes alfabetics (latins per l'essencial). Atal, cèrtas lengas africanas son escrichas mejançant l'alfabet pannigerian, una lenga d'escritura non alfabetica coma lo mandarin pòt èsser transcricha en pinyin (transcripcion codificada en alfabet latin). De lengas purament oralas o son de mai en mai gràcias a l'alfabet fonetic internacional (AFI) (que permet tanben de notar totas las lengas). D'autres alfabets fonetics existisson mas ara son en via de desparicion, coma la transcripcion de Bourciez per las lengas romanicas.
Òm se reportarà a la lista dels metòdes de transcripcion per mai de detalhs.
Vejatz tanben Alfabet fonetic internacional (AFI).
Nòtas :
Cèrts autors de literatura fantastica e de sciéncia-ficcion an desvolopat un alfabet imaginari per balhar un relèu suplementari als pòbles e a las culturas qu'an creats :
Lo tèrme d'alfabet es de còps utilizat per designar divèrses sistèmas de codatge :
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Alfabet, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.