La generacion Y amassa, en Occident, l'ensems de las personas nascudas entre 1980 e 1999 (aquestes de 2000 son de la generacion Z).
Percebuda coma avent de caracteristicas sociologicas e comportementalas en pròpri, es una cibla particulara dins lo domèni del marketing. L'origina d’aqueste nom a diferentas atribucions: pels uns ven de la generacion precedenta, nomenada generacion X; per d'autres, poiriá venir de la fonetica anglesa de l'expression « Y » (prononciat /waɪ/), significant « perqué » ,. D'autres tèrmes equivalents existisson, coma Millennials o los diminutius GenY e Yers.
Lo tèrme generacion Y aparéis pel primièr còp dins un editorial de la revista Advertising Age. L'article es pas una analisi sociologica d’aquesta tièra d'edat, es retrach d'un jove consomator etic, engatjat mas sensible als messatges publicitaris.
Aquesta categorizacion es subretot valabla pels païses occidentals mas compta fòrça de postulats, quitament se de caracteristicas sián veraias mai largament, a causa d'elements geopolitics máger, per exemple:
D'autras caracteristicas dependon del contèxte geografic.
Per 2025, se pensa que 76 % de la man d’òbra serà compausada de GenY, aquestes salariats dificils de recrutar e de fidelizar per 53 % dels dirigents d’entrepresas (2016).
Es logic que cada generacion se destrie de las autras. Mas pòt semblar excessiu de far de la diferéncia de generacions un determinant dels comportaments mai decisiu, entre autres, que las apartenéncias a las classas socialas, a las culturas, als territòris, etc. L'existéncia d’especificitats dins la relacion dels Y amb lo trabalh es pas desmontrada. Las òbras que s'interesson a aquesta generacion son mai descriptius qu'explicatius o comparatius. D’estudis qu’assajan de comparar las diferentas generacions son raras.
Se pòt notar que lo sòmi american es pro atenuit dins aquesta generacion en Euròpa de l'Oèst, en mèsme temps qu’aparessiá en Euròpa de l'Èst.
Dins un contèxte de carestiá de man d'òbra nautament qualificada, lor arribada desturba unes emplegaires: son rares e sabon çò que vòlon. Pels membres de la generacion Y, l'autoritat es pas sempre sinonim de competéncia. An pas paur de se comparar ald autres. Tanben asit comunican mejans de tecnologias de biais dirècte. Per eles, priorizar l'ancianatat a trabalh es un obstacle a la creativitat. Preferisson èsser jutjats sus lor contribucion que sus l'ancianatat. Al Contrari de lors parents, los joves de la generacion Y plaçan pas lo trabalh al primièr plan. Refusan de trabalhar pendent las dimenjadas e fèstas (levat en emplec estudiant) e vòlon de repaus per descompressar, que la santat mentala e fisica ven lor prioritat. Cercan una qualitat melhora de vida, en conciliant trabalh e interés personal. Pensan de cort tèrme e son fòrça mobils.
Aquesta generacion grandiguèt fácia a la télévision, e vegèron en massa las seriás d'animacion japonesas.
La generacion precedenta badava los progrès de contunh realizats per l'industria audiovisuala e sos efèctes especials. Per la generacion Y, que nasquèt après de films cultes coma Star Wars, e èran joves per d'autres mai recents coma The Matrix, aquestes progresses son banals, e pas res pus pòt èsser graficament « suspeenent », que « tot es’possible », d'un dinosaur a la destruccion d'una planèta.
Las datas donadas per la generacion Y correspondon a la dintrada dels viseojòcs dins los fogals desvolopats; es la primièra generacion a n’avoir utilizat de jovent.
Aquesta generacion es considerada coma naturalament mai a son aise que las precedentas amb las tecnologias de l'informacion, e Internet subretot. Cadun a accès a d’espeits de creacion e de comunicacion que las generacions precedentas ne sonhavan. Atal, per exemple, escriure un libre dins las annadas 1970 demandava de lo picar amb una maquina d’escriure e de cercar d’editors, que fasiá la difusion dels obratges pas segura. Uèi, se pòt escriure sus son site web personal dempuèi quin que siá ordinator, la difusion del contengut se fa subran.
Lor utilizacion sovent excessiva d'Internet pòt aver de consequéncias nefastas per lor santat. 25 % dels Millennials lo consultan mai de cent còps per jorn. D’estudis montrèron qu’existís una fòrta correlacion entre depression e temps de connexion.
Aquesta generacion se desplaça aisidament, beneficièt de la bassa dels còsts del transpòrt aerian e de las facilitats ofèrtas per la veitura e los transpòrts en comun. Los programas de tipe Erasmus facilitèron los estudis e escambis amb l'estrangièr. Dins los païses occidentals, après un long periòde de vam per l'automobila individuala, apeténcia sembla aver dins las annadas 2000 fòrça diminuit. Lo driving boom (creissença regulara del nombre de quilomètres parcorregut al volant per an) s’arrestèt en 2004 als EUA (de 1970 a 2004, la distància percorreguda al volant per un American gaireben doblat, passant de 8 700 a 16 100 km, es a dire + 85 %), mas als EUA la generacion Y es aquesta que pren mens lo volant (son quilometratge annal diminuiguèt de 23 % de 2001 à 2009). Aqueste chifre a pel primièr còp diminuit en 2012 (casent a 15 000 km), mas la generacion Y se desplaça mai en avion e surfa sempre mai sus Internet.
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Generacion Y, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.