Distopia

Lo tèrme foguèt inventat coma a antoním d'utopia e s'utilisa subretot per far referéncia a una societat de ficcion (plansovent situada dins lo futur) que l'evolucion sociala menèt a apocalipsi.

Segons l'Oxford English Dictionary, Lo tèrme foguèt inventat a la fina del sègle XIX per John Stuart Mill, que tanben emplrgava lo sinoním creat per Bentham, cacotopia. Ambedos mots se basant sul tèrme "utopia", inventat per Thomas More: οὐ τόπος o "enlòc", per descriure una societat perfècta o ideala dins son òbra omonima. "Distopia" se compren alara coma una "utopia negativa" que la realitat se realiza d'un biais antitetic a aqule d'una societat ideala.

Los tèxtes distopics son d'obres d'advertiment, o coma satira, que mòstran las tendéncias del moment extrapoladas fins a èsser apocalipticas. Per exemple, qualques distopias de la primièra mitat del sègle XX advertisson dels dangièrs del fascisme, del comunisme, del contraròtle social o de las societats totalitàrias en general (Nosautres, 1984, Brave Mond nòu, Viure!, Fahrenheit 451). D'autres mai recentas son d'òbras de sciéncia ficcion situada dins un futur pròche, que utilizan un ambient distopica que lo món se tròba coromput pel consumisme o dominat per las grandas multinacionalas tecnologicas e que los govèrns se tòrnan cada còp mens concernats. Existís un sosgenre nomenat literatura apocaliptica, que la distopia descriu la fin del monde conegut.

• Nosautres, de Ievgueni Zamiatin (1920)
• Brave Mond nòu, d'Aldous Huxley (1932)
• 1984, de George Orwell (1949)
• Earth Abides, de George R. Stewart, (1949)
• Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1953)
• Sa magestat de las mòscas, d'William Golding, (1954)
• A Canticle for Leibowitz, de Walter M. Miller, Jr, (1960)
• A Clockwork Orange, d'Anthony Burgess, (1962)
• Eumeswil, de Ernst Jünger (1977)
• Riddley Walker, de Russell Hoban, (1981)
• Neuromantician, de William Gibson (1984)
• Lo conte de la serventa, de Margaret Atwood (1985)
• Watchmen, novel·la gràfica d'Alan Moore i Dave Gibbons (1986)
• Las tòrras de l'oblit de George Turner
• V per Vendetta, novèla grafica d'Alan Moore e David Lloyd (1981-1988)
• Igor Neblin, de Miquel de Palol i Muntanyola (1994)
• Oryx e Crake, de Margaret Atwood (2003)
• Globalia, de Jean-Christophe Rufin (2004)
• Uglies, de Scott Westerfeld (2005)
• La carretera, de Cormac McCarthy (2006)
• Bar Code Rebellion, de Suzanne Weyn (2006)
• The Book of Dave, de Will Self (2006)
• Wizard of the Crow, de Ngugi wa Thiong'o (2006)
• Sunshine Assassins, de John F. Miglio (2006)
• Metro 2033, de Dmitry Glukhovsky (2006)
• Chez Max, de Jakob Arjouni (2006)
• Gènesi, de Bernard Beckett (2006)
• Veracity (2007), de Mark Lavorato
• Blind Faith (2007), de Ben Elton
• The Declaration (2008), de Gemma Malley
• Truancy (2008), de Isamu Fukui
• Los jòcs de la fam (2008), de Suzanne Collins
• The Forest of Hands and Teeth (2009), de Carrie Ryan
• Projècte #194 (2009), de Alberto López González
• Fahrenheit 56K (2009), de Fernando de Querol Alcaraz
• Far North (2009), de Marcel Theroux
• Catching Fire (2009), de Suzanne Collins
• The Maze Runner (2009), de James Dashner
• Shades of Grey (2009), de Jasper Fforde
• The Unit (2009), de Ninni Holmqvist
• The Safe and Happy Chronicles (2010), de Sean Lewis
• Delirium, de Lauren Oliver (2011)

• Metropolis, deFritz Lang (1927)
• The Planet of the Apes, de Frankin J. Shaffner (1968)
• THX 1138, de George Lucas (1971)
• Mad Max, de George Miller (1979)
• Blade Runner, de Ridley Scott (1982)
• 1984, de Michael Radford (1984)
• Brazil, de Terry Gilliam (1985)
• Gattaca, d'Andrew Nicol (1997)
• Dark City, d'Alex Proyas (1998)
• Matrix, d'germans Wachowski (1999)
• Equilibrium, de Kurt Wimmer (2002)
• Code 46, de Michael Winterbottom (2003)
• FAQ: frequently asked questions, de Carlos Atanes (2004)
• V de Vendetta, de James McTeigue (2005)
• The Island, de Michael Bay (2005)
• Children of Men, d'Alfonso Cuarón (2006)
• The Road, de John Hillcoat (2009)
• Maximum Shame, de Carlos Atanes (2010)
• Never let me go, de Mark Romanek (2010)