La ciutadanetat de l'Union europèa es una qualitat juridica qu'acòrda a aquel que la possedís de drechs e libertats publicas.
foguèt introducha ple Tractat de Maastricht 1992. Es estrictament subordonada a la nocion de nacionalitat, que torna a la sola competéncia dels Estats membres. Segon l'article 9 del Tractat sus l'Union europèa e l'article 20 del Tractat sul foncionament de l'Union europèa:
L'instauracion de la ciutadanetat europèa a per tòca màger a afortir l'identitat europèa e a reconéisser als ressortissents des Estats membres de drechs politics coma la participacion a l'exercici del poder dins l'Union europèa (eleccion e eligibilitat al Parlament Europèu, per exemple) o l'accès a la foncion publica de L'union Europèa.
La ciutadaneta europèa es lo compliment d'una evolucion que comença amb le Tracta de Roma 1957. Instaura la liure circulacion de las personas sul territòri de la Comunautat europèa. Pasmens aquela libertat demorava condicionada a una activitat economica (trabalh salariat, prestacion de servicis,…).
L'Acte unic europèu de 1986 modifiquèt lo Tractat de Roma en permetent l'abolicion de las frontièras interioras (e donc supression del contraròtle de las personas). Aquel espaci foguèt pas creat abans lo 31 de decembre de 1992 coma èra previst, pasmens lo Conselh espandís lo drech de sejorn a la personas realizant pas d'activitat economica (jos resèrva de ressorgas sufisantas et d'una cobertura sociala). Aqueles drechs foguèron institucionalizats per l'instauracion de la ciutadanetat de l'Union europèa dins lo Tractat de Maastricht en 1992. Ongan en octobre, lo Conselh europèu reünit a Birmingham limita los contorns d'aquela ciutadanetat en declarant que « la ciutadanetat de l'Union balha als nòstres ciutadans mai de drechs e proteccion, sens se substituir de cap debiais a lor ciutadanetat nacionala ».
En 1997, lo Tractat d'Amsterdam aprogondiguèt la liura circulacion de las personas amb l'Acòrdi de Schengen, alara que lo Conselh europèu de Tampere (1999) torna afirmar lo principi de la constitucion d'un espaci de justícia europèu permetent als ciutadans de sasir los tribunals de quin que siá país.
La ciutadanetat europèa dona de drechs e privilègis a l'interior de l'Union. Dins fòrça domènis, los ciutadans de l'Union an los meteisses drechs o de drechs similars que los ciutadans locals dels Esats membres. Los drechs garantits als ciutodans de l'Union comprenon :
Las règlas al subjècte de la liura circulacion de las personas sont gairebent totas definidas per la directiva 2004/38. Los ciutadans de l’Union poiràn demorar dins un Estat membre per una durada de tres meses sens pas cap obligaciion mai qu'aquela de tenir una carta d’identitat o un passapòrt en cors de validitat. Pasmens, per de periòdes de mai de tres meses lo drech de sejorn d'un ciutadan de l'Union (e dels membres de sa familha l'acompanhant) es aquerida jos unas condicions:
Per aqueles sejorns d'una durada superiora a tres meses, l'Estat membre d'acuèlh pòt impausar als ciutadans de l'Union de se far matricular près de las autoritats competentas. Al delà de 5 ans, lo citadan aquerís lo drech de sejorn permanent sul territòri de l'Estat d'acuèlh.
Quand de nòus païses aderisson a l'Union, lo tractat d'adesion pòt possiblament especificar de mesuras transitòrias per limitar temporàriament la liura circulacion dels ressortissents dels Etats intrants, dins los Estats membres que na fan la demanda.
Al subjècte de las eleccions, un ciutadan europèu pòt:
En França, pòt èsser cònsol municipal, mas pòt pas èsser cònsol màger o adjunt, nimai participar, directament o non, a l'eleccion dels senators.
Un ciutadan europèu pòt èsser foncionari dins son Estat de residéncia mas sonque pels emplecs metent pas en jòc la sobeiranetat o sguretat nacionala per exemple en França armada, polícia, magistratura, diplomacia e administracion fiscala
Los devers dels ciutadans de l'Union europèa son pas prescrich per pas cap de tractat actuals. Pasmens la Carta dels drechs fondamentals pausa lo principi seguent: « lo gausiment d'aqueles dreches entraïna de reponsabilitats e de devers » .
La jurisprudéncia precisa los drechs dels ciutadans de l'Union. Los afars seguents donan una idèa de la diversitat d'aquela jurisprudéncia.
foguèt introducha ple Tractat de Maastricht 1992. Es estrictament subordonada a la nocion de nacionalitat, que torna a la sola competéncia dels Estats membres. Segon l'article 9 del Tractat sus l'Union europèa e l'article 20 del Tractat sul foncionament de l'Union europèa:
Modèl:Referéncia
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Ciutadanetat de l'Union Europèa, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.