Avegnimenti
- 1463 – Papa Pio II el ratìfega el tratà co San Marin che el ghene definise i confini (oncora uncó vàłidi)
- 1544 – Khayr al-Din Barbarosa el proa ła concuista de Sałerno fałindo
- 1721 – El mèdego ingleze Zabdiel Boylston el dòpara par ła prima volta ła tècnega de ła variołizasion contro el varoło su 180 persone a Boston
- 1743 – Inte ła bataja de Dettingen Zorzi II el dèzema l'ezèrsito franseze inte el ndar de ła Guera de sucesion austrìaga.
- 1759 – El zenerałe ingleze James Wolfe el scumìsia l'asèdio de ła sità de Québec
- 1857 – In India inte el ndar de ła Rivolta dei Sepoy ghe ze el Masacro de Satichaura Ghat
- 1861
- Itàlia – El vien costituio el Corpo veterinàrio del ezèrsito
- A Pest el vien prezentà el Memorandum de ła nasion slovaca
- 1871 – El yen el devien ła moneda corente del Japon
- 1879 – Isma'el Pascià el devien chedivè d'Ezito
- 1893 – Croło de ła Borsa de New York
- 1894 – Karl Benz el riseve el so breveto par el motore a conbustion interna
- 1898 – Joshua Slocum el finise ła prima sircumnavegasion in sołitàrio del globo
- 1900 – El mèdego miłitare statunitense Walter Reed el taca łe so reserche contro ła freve zała
- 1905 – (14 de zugno drio el całendàrio ziułian) Mutinamento de l'ecuipajo de ła corasada Potëmkin
- 1916 – Finise ła bataja dei Altipiani co i austro-ungàreghi che i finise l'ofensiva.
- 1917 – La Gresa ła intervien inte ła prima guera mondiałe
- 1932 – Re Rama VI del Siam (uncó Thailandia) el firma ła costitusion provizòria e el Paeze devegnendo na monarchia costitusionałe. El sovran el ghe ga tocà par forsa firmarla dopo del colpo de Stato miłitare denomenà Rivołusion siameze del 1932 del 24 de zugno
- 1944 – Seconda guera mondiałe: inte ła bataja de Cherbourg łe forse liae łe òcupa l'inportante nodo navałe inte el ndar de łe oparasion miłitari prevedeste da ła Oparasion Overlord
- 1950
- 1967 – El primo sporteło automàtego par el prełevo de contanti el vien ponesto inte ła Enfield Town, de Londra
- 1969 – A New York ghe ze na sèrie de manifestasion de omosesuałi, ciamae Moti de Stonewall
- 1977 – La Fransa ła garantise ła indipendensa a Zibuti
- 1984 – Joseph Philippe Pierre Yves Elliott Trudeau el vinse el Prèmio Albert Einstein par ła paze
- 1991 - La Slovènia, che do dì prima ła gaveva declarà l'indipendensa, ła vien invadesta da trupe, cari armai e aèrei de ła Repùblega Sociałista Federałe de Jugoslàvia. Ła ga scumìsio ła Guera dei dieze dì
- 1997 – Andrew Wiles el ciapa el Premio Wolfskehl de 75000 marchi todeschi par ver resolvesto l'ùltemo teorema de Fermat
- 2007 – Tony Blair el da formalmente łe so demision da primo ministro del Regno Unio
- 2008 – Bill Gates el se demisiona da presidente de ła Microsoft Corporation
- 2011 – L'asteròide 2011 MD el pasa a solché 12.000 chiłòmetri da ła superfise terestre.
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Nasionałi
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
This article uses material from the Wikipedia Vèneto article 27 de zugno, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnùo el xe disponibile soto CC BY-SA 4.0, almanco che no ghe sia scrito difarente. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Vèneto (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.